La anciana de Reus y los líos de familia

El fallecimiento de la anciana de 81 años que estaba sola y que murió en la madrugada del pasado día 14 en Reus al incendiarse el colchón de su cama, naturalmente ha causado un gran revuelo. El fuego fue provocado por una vela con la que la octogenaria señora iluminaba su vivienda debido a que hacía dos meses que le habían cortado el suministro de electricidad, aunque por lo que parece no le habían cortado el gas. Se dijo que esta mujer vivía sola y a mí me pareció que eso indicaba que no tenía familia. Me equivoqué. Después de … Continua la lectura de La anciana de Reus y los líos de familia

Las corridas como metáfora de la desconexión

En 1971, Manolo Escobar cantaba una de esas canciones cutres del tardofranquismo, cuya primera estrofa empieza así: “No me gusta que a los toros/ te pongas la minifalda (bis). /La gente mira parriba, /porque quieren ver tu cara/ y quieren ver tus rodillas. /Los niñatos tan pesaos/ no dejan de contemplarte./ Me rebelo y me rebelo, /y tengo que pelearme/ y a los toros no los veo./ Así que tú ya lo sabes,/ no te pongas minifalda,/ que los toros de esta tarde/ yo tengo ganas de verlos/ sin pelearme con nadie”. La cancioncita de marras, titulada La Minifalda, con … Continua la lectura de Las corridas como metáfora de la desconexión

De Sant Boi fins avui (2001)

Goso reproduir un article meu, escrit i publicat l’any 2001 amb motiu del 25è aniversari de la Diada del 1976 a Sant Boi, perquè em fa l’efecte que posa les coses al seu lloc ara que els “comuns” preparen un acte propi a Sant Boi, al marge de les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium arreu del territori, per commemorar, precisament, els 40 anys d’aquella primera Diada semi tolerada. Jo hi vaig assistir amb un bon nombre de companys de les Joventuts Comunistes de Bandera Roja. Recordo perfectament aquella tarda en què el servei d’ordre, majoritàriament organitzat pel PSUC, malgrat … Continua la lectura de De Sant Boi fins avui (2001)

Els vampirs surten de nit

Una reflexió sobre la desconfiança ciutadana en els afers públics amb motiu del dia mundial de les Nacions Unides per a l’administració pública El fervor per la transparència Un apunt que va publicar el Secretari de Transparència i Govern Obert del Govern el 10 de maig passat al blog de l’EAPC començava amb una bella metàfora: “Si il·luminem la foscor,  i els racons mal il·luminats, dificultarem l’ocultació dels corruptes, els moviments clandestins i el frau. Per entendre’ns, els vampirs no suporten la llum del sol”. Certament, els vampir no suporten la llum. Però és precisament per això que surten de … Continua la lectura de Els vampirs surten de nit

Els Bonnie & Clyde infantils

Léalo en español Vostès deuen haver llegit la notícia sobre els dos marrecs de cinc anys, un nen i una nena, que, aprofitant les anades i vingudes de l’hora de dinar a la seva escola, van sortir-ne per dirigir-se cap a la casa del nen, a Valldoreix. L’escàndol ha estat majúscul, sobretot perquè l’escola Àngel Baixeras està situada al barri Gòtic de Barcelona, al carrer d’Ataülf, molt lluny de Valldoreix. Tothom es pregunta com dos nanos tan petits van poder sortir de l’escola i van poder fer un trajecte tan llarg, que va obligar-los a agafar fins i tot els … Continua la lectura de Els Bonnie & Clyde infantils

La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

No sé si ustedes saben lo que es la sala de autoridades de un aeropuerto. La sala de personalidades o puerta de los vips, es una puerta franca que da a París, a Bruselas o a Nueva York sin imponer controles a quienes la utilizan. La función para la que fue creada es simple: se trata de que los altos cargos gubernamentales, lo que incluye a los consejeros y presidentes autonómicos, puedan llegar rápido y en forma a una reunión internacional o interna sin necesidad de pasar los engorrosos controles que sufre todo el mundo. No son los únicos usuarios, … Continua la lectura de La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

Quan la injustícia és la llei

Dilluns passat vaig voler acompanyar el diputat Francesc Homs quan es disposava a anar a declarar voluntàriament al TSJC en relació amb el 9-N. La fiscalia, molt activa contra el procés sobiranista, diu que veu indicis de delicte en el paper de l’exconseller de la Presidència en la contractació del sistema informàtic que va servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis on es podia votar. En les últimes setmanes s’han aportat a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals l’empresa informàtica preguntava al Centre … Continua la lectura de Quan la injustícia és la llei

Gràcies, president Mas

Lo política catalana és molt dinàmica i estranya. En poques hores es pot capgirar tot el que abans eren certeses. No sóc gens partidari d’aquesta manera de fer perquè crec que desgasta massa i, a més, té molts efectes no desitjats. Fa uns quinze dies, després del consell polític de la CUP, vaig publicar aquí mateix un article en què donava per acabada la fase del procés que havia començat amb el 27-S i la victòria sobiranista, tant en vots com en escons. Vaig titular l’article Game over!. Dies abans, concretament el 22 de desembre de l’any passat, vaig publicar un … Continua la lectura de Gràcies, president Mas

Dos meses… y nada

Ya han transcurrido dos meses desde que se celebraron las elecciones plebiscitarias y seguimos en nada. Los soberanistas ganaron el plebiscito y en cambio se empeñan en demostrar lo contrario. Están dejando pudrir la victoria, como subrayó muy acertadamente Francesc-Marc Álvaro, en una entrevista reciente con motivo de la presentación de su último libro, Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya (Comanegra). Se está perdiendo en los despachos lo que se ganó en las urnas. Tengo la sensación de que la mayoría de los soberanistas están decepcionados con la actitud de la CUP, el partido antisistema que está demostrando que es incapaz de … Continua la lectura de Dos meses… y nada

De García-Margallo a Catalá Polo

L’estat s’ha proposat matar judicialment el catalanisme polític transformat en sobiranisme independentista. Cada acció del bloc sobiranista va precedida o bé té una rèplica en forma d’espectacle judicial. La constitució del nou Parlament va anar precedida de les detencions dels antics o nous gestors de les finances de CDC i del registre de la seu central. L’endemà de la constitució, la policia s’abraonava sobre la família Pujol, amb espectacle mediàtic inclòs. I els mitjans de comunicació unionistes fan festa grossa i sense matisar res, barregen una cosa amb l’altra, com si el suposat finançament il·legal del partit tingués res a … Continua la lectura de De García-Margallo a Catalá Polo