Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

En estos días aciagos de confesiones veraniegas, en las redes sociales triunfan los demagogos antisistema, que nunca sabes si son de derechas o de izquierdas. En la prensa vegetal y digital también se escriben artículos que dan pena y que sorprenden viniendo de personas cultivadas. ¿Será porque incluso para los adversarios de Pujol éste era un referente a tener en cuenta? No me lo puedo creer, pero parece ser que sí, que Pujol era el faro que ahora, con la confesión de haber cometido fraude fiscal, ha dejado de alumbrar incluso a los antipujolistas. Antes, cuando Jordi Pujol campaba por sus respetos … Continua la lectura de Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

La confessió i l’herència

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència

Per què hauria d’enretirar-se Oriol Junqueras?

Segons explicava Francesc-Marc Álvaro en una suculenta entrada del seu blog Desconnexio.cat corresponent al passat dia 27, el president Artur Mas estaria disposat a renunciar a ser cap de llista si CiU i ERC aconseguissin pactar una candidatura unitària per a les properes eleccions. En aquest sentit, Álvaro, que és un home ben informat i per tant no cal dubtar que sap de què parla, revela que “des del nucli de confiança del president de la Generalitat s’ha fet arribar de manera indirecta a Oriol Junqueras i al seu equip que Artur Mas renunciaria a ser cap de llista si … Continua la lectura de Per què hauria d’enretirar-se Oriol Junqueras?

Iceta i la deriva del PSC

El 13 de juliol del 2011 vaig publicar a les pàgines d’aquest diari l’article El PSC i la centralitat política. Hi comentava la pèrdua progressiva d’influència d’un partit que en altres èpoques ha estat hegemònic en tots els àmbits de poder: al govern de l’Estat, a la Generalitat, a la gran majoria dels grans ajuntaments catalans o a la cobejada Diputació de Barcelona. Fins i tot abans del novembre del 2010, quan es va acabar l’experiment del tripartit, les patacades electorals del PSC havien estat constants. Malgrat aconseguir governar, no va guanyar ni les eleccions del 2003 (va obtenir 42 escons) … Continua la lectura de Iceta i la deriva del PSC

La coronació i el president

El president de la Generalitat ha decidit escurçar la seva estada als EUA per poder assistir a la coronació de Felip VI. L’argument del president per prendre aquesta decisió ha estat molt clar, diguin el que diguin els que escruten els moviments del president des dels dos extrems. El president ha justificat la decisió per demostrar que Catalunya té “respecte institucional i bon veïnatge”. El president ha parlat en nom de Catalunya, que és el que li pertoca quan parla en nom de la institució. Però és que, a més, el president assistirà a la cerimònia després que la federació de … Continua la lectura de La coronació i el president

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

La via de Duran i Lleida

A mesura que es consolida i s’expandeix el debat sobre la sobirania de Catalunya, tothom se sent amb la necessitat de dir-hi la seva. És un bon senyal. És més, desmenteix els que, dirigint-se a un públic eminentment espanyol, volen negar el pluralisme a Catalunya que s’expressa amb partits, mitjans de comunicació i individualment. Un debat seriós, sense insults ni condemnes prèvies, afavoreix, sobretot, el sobiranisme. N’estic més que convençut. De vegades, reconeguem-ho, la intransigència treu el cap i no deixa debatre el futur amb serenor i valentia. Però, vaja, és tan sols una minoria que, això sí, fa molt … Continua la lectura de La via de Duran i Lleida

A favor de Lluís Companys

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys

El pressupost i l’autoritat presidencial

El pressupost és la llei més important que presenta anualment un govern i respon a uns cicles molt concrets. Per tant, el pressupost és determinant per a un país perquè és el principal instrument de política fiscal i resumeix la disponibilitat de recursos per a totes les àrees de gestió del govern. Serveix, a més, per coordinar les polítiques públiques. El pressupost és, doncs, l’instrument imprescindible de programació estratègica de les prioritats que fixa el govern i de les quals caldrà que després en reti comptes al Parlament. Les funcions del pressupost són, en aquest sentit, de caràcter politicoinstitucional, econòmiques … Continua la lectura de El pressupost i l’autoritat presidencial