Anem-nos-en junts

El Govern de coalició presidit per Pere Aragonès està acabat. Ara o d’aquí a uns mesos. L’ha enterrat el soroll i la desestabilització de la coalició arran de la reacció dramàtica d’Aragonès a la demanda de Junts que se sotmetés a una qüestió de confiança si no donava garanties de complir el pacte d’investidura. Des de l’endemà de les darreres eleccions, Esquerra ha volgut desestabilitzar Junts. L’avantatge electoral d’Esquerra (trenta-cinc mil vots i un diputat) sobre Junts ha fet creure als republicans que podien fer i desfer al seu gust. També és cert que Junts va fer una negociació de la … Continua la lectura de Anem-nos-en junts

Les mentides de la política

Léalo en español En política no hi ha mentides piadoses. La mentida és, en general, una asserció completament falsa, feta a consciència, contra la veritat. La mentida piadosa, tot i ser també una afirmació falsa, té una intencionalitat benvolent. L’objectiu de qui llança una mentida, segons es veu, és fer més digerible una veritat. Davant un confessor, em diuen els que es confessen amb regularitat, la penitència és diferent si el pecat és venial o mortal, piadós o malintencionat. Per mi, la mentida és sempre mentida, fins i tot quan s’obvia la veritat amb el silenci o amb l’ocultació de … Continua la lectura de Les mentides de la política

Sense focs artificials

Léalo en español Cadascú els celebra com vol. Només faltaria. Els dies de festa, tant si són els habituals del cap de setmana com si són excepcionals —posem per cas Corpus Cristi o la Diada Nacional—, estan fets per tal que cadascú els passi com li vingui de gust. Soc als EUA i ahir em va caure a les mans una guia estatunidenca per a immigrants en què s’explicava, entre altres, moltes coses sobre els “hàbits” nacionals dels EUA, què era el Quatre de Juliol i com s’acostuma a celebrar. Era una pura descripció, que desprenia un no sé què … Continua la lectura de Sense focs artificials

I si Gramsci tingués raó

Léalo en español Dimarts passat, Salvador Cardús va publicar l’article “Qui són PDeCAT, JxCat i CN?”. L’endemà, Ferran Sáez insistia en la qüestió d’esbrinar qui és qui en l’espai polític independentista vinculat a Carles Puigdemont a “Sopa de lletres”, publicat al mateix diari. Sáez fa seva la conclusió de Cardús (“Si els qui defensen l’espai que representa l’actual sopa de lletres volen mantenir-lo i eixamplar-lo, hauran d’aprendre a fer dues coses alhora: defensar la dignitat de la lluita contra la repressió i, simultàniament, omplir de contingut el seu programa polític”), i després discrepa dels ingredients que han de formar part d’aquesta recepta. Goso … Continua la lectura de I si Gramsci tingués raó

El MHP 130 i 130bis

Léalo en español   “Hem de trobar una solució per continuar desenvolupant la República catalana i continuar gestionant un govern autònom”, va dir el MHP Carles Puigdemont en un acte a Gant (Bèlgica) organitzat per la secció juvenil del partit liberal flamenc Open VLD. D’aquesta manera, Puigdemont va defensar la solució proposada per JuntsxCat als altres grups sobiranistes, una solució que permeti tenir un govern bicèfal, amb una direcció a Brussel·les dedicada a desenvolupar la República, i una altra al Palau de la Generalitat, encarregada de gestionar l’autonomia. Puigdemont serà sempre el president 130 dels catalans. L’autonòmic, sigui qui sigui, ara … Continua la lectura de El MHP 130 i 130bis

Espanyola i nacionalista

  “Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que per desconnectar Catalunya d’Espanya s’intenti desconnectar també de la llei i el dret. Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que en nom del poble (per utilitzar l’eslògan de la senyora Le Pen a França) es negui a Espanya l’essència de la democràcia, que és la sobirania del poble espanyol i se li negui tota legitimitat per escollir democràticament el seu destí.” Amb aquesta contundència es va expressar el proppassat dimecres Susana Díaz per carregar contra l’independentisme en una conferència a Barcelona. Els subratllats de la cita són meus, i si he volgut fer la remarca és per … Continua la lectura de Espanyola i nacionalista

El PDC al país de la lavanda

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

En nada estuvo que riñésemos

Viendo la reacción de los periódicos y los articulistas unionistas ante el acuerdo de última hora entre Junts pel Sí y la CUP, está claro que alguna virtud debe tener. Los unionistas deberían estar contentos y no lo están. ¿Qué es lo que no gusta a los unionistas de lo que acaba de pasar en Cataluña? ¿Por qué están exaltados y no se alegran de la renuncia de Artur Mas? ¿Por qué explican lo acontecido con historias de presuntas conspiraciones palaciegas? Lo primero que no les cuadra a los unionistas es, claro está, la renuncia de Mas a la presidencia de … Continua la lectura de En nada estuvo que riñésemos

No ens doneu per morts i deixeu-vos d’enquestes

Arran de l’últim Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del CEO, el qual mostrava que els partidaris de la independència entre la població han baixat quatre punts i estan en minoria, els unionistes —eufòrics— i no pocs independentistes —deprimits— donen per mort el procés sobiranista. I entretant els tertulians, homes i dones, es posen a discutir sobre cuina als mitjans de comunicació, per bé que em fa l’efecte que cap d’ells no ha cuinat mai un suflé ni tan sols una enquesta, que també es cuina. El procés, per tant, seria com una muntanya russa, amb pujades èpiques i baixades frenètiques, amb inversions Sit-Down … Continua la lectura de No ens doneu per morts i deixeu-vos d’enquestes

Ara és l’hora, catalans!

“Ens hem quedat sols però no estem sols. Al món de les democràcies consolidades intentar posar barreres al camp, posar límits a les ànsies de llibertat, va contra el signe dels temps” Ens hem quedat sols. Després de la derrota del “sí” a la independència d’Escòcia, Catalunya s’ha quedat sola davant la comunitat europea. I és que a partir d’ara la qüestió escocesa retornarà als límits del Regne Unit, tornarà a ser un afer intern. El cas català, en canvi, no és de cap manera, almenys de moment, un afer tan sols “espanyol”. I no ho serà en la mesura … Continua la lectura de Ara és l’hora, catalans!