Enderrocar la memòria

“La multitud és sempre vora la violència”, fa un vers del darrer llibre de poemes de Joan Margarit, Animal de bosc (2021). Els humans som violents inclús quan ens discutim sobre aspectes immaterials. La memòria, per exemple. No soc tan pessimista com ho era Margarit quan en el mateix poema assegurava que “les multituds necessiten matar”. Tinc una opinió més positiva que ell del comú de la gent. Potser és perquè no tinc por al que soc i perquè em regeixo pels principis de la no-violència. La cultura de pau és un aprenentatge contra el pessimisme autoritari de Hobbes. L’amor al proïsme … Continua la lectura de Enderrocar la memòria

La guerra dins la guerra

Léalo en español 1. La Guerra Civil no van guanyar-la els franquistes, van perdre-la els republicans. Per sort de la historiografia —un cop superada l’etapa dels historiadors militants—, tenim estudis suficients que ens demostren fins a quin punt l’intent de fer la revolució mentre es combatia el feixisme va ser suïcida per als interessos del republicanisme demòcrata. La llàstima és que la sensatesa, és a dir la necessitat de prioritzar guanyar la guerra i deixar per a més endavant la revolució, va anar acompanyada del predomini dels estalinistes que, amb el seu pensament totalitari, van decidir liquidar els “revolucionaris” amb violència i mentides. L’assassinat d’Andreu Nin, el mític dirigent del POUM, a mans … Continua la lectura de La guerra dins la guerra

L’amnistia no és l’objectiu

Léalo en español L’amnistia no és l’objectiu. No és que servidor no desitgi la llibertat dels presos polítics. És clar que la vull i la reclamo, tant com les cinquanta personalitats internacionals que han signat el manifest publicat a The Washington Post i The Guardian promogut per Òmnium. Però l’amnistia només serà possible quan hagi començat de debò una negociació política, que és el que també es diu en el manifest, que aboqui a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. L’1-O és un referent de la lluita per la llibertat, però no és l’instrument per resoldre la qüestió. Els titulars dels diaris emfasitzen que la cinquantena de persones … Continua la lectura de L’amnistia no és l’objectiu

Liberto… Llibert

Deia el meu pare que els anys s’amunteguen, un rere l’altre, fins a enterrar-nos. Per a l’amic Llibert Ferri, que acaba de publicar un llibre a cavall de la confessió autobiogràfica i la crònica periodística, L’ombra dels anys. Memòria d’un tram de vida europea 1939-1990 (Angle Editorial), els anys són, precisament, el record vivent dels que ja no hi són, aquell temps que enfosqueix la memòria amb oblits, deliberats o no, mentre acumulem dolors. I és que no tots els records són èpics. Llibert Ferri és un periodista de llarga trajectòria. A més dels articles de premsa, ha publicat uns quants llibres … Continua la lectura de Liberto… Llibert

Setmana horribilis

Léalo en español L’independentisme està dividit. Quan encara no s’ha acabat el ple de política general, perquè dijous es va haver de suspendre per les fortes discrepàncies entre JxCat i ERC, és evident que l’estratègia dels dos grups no coincideix. Hi ha qui acusa JxCat d’haver provocat el conflicte per pur tacticisme, per la necessitat de gesticular davant de la seva parròquia legitimista. No ho tinc gaire clar. O almenys aquesta no és la intenció del gruix del grup parlamentari. El que no descarto és que al si de JxCat les tensions hagin augmentat per les ambigüitats i la manca … Continua la lectura de Setmana horribilis

¿Existe una nueva falsa ruta del catalanismo?

  El 15 de febrero de 1939, antes de cumplirse un mes de que el ejército franquista ocupase Barcelona, el historiador Ferran (ya convertido en Fernando, Don Fernando) Valls Taberner publicó un famoso artículo, La falsa ruta, con el que apostataba de lo que había sido durante años: un miembro destacado del catalanismo conservador. El título de su artículo era un buen resumen de lo que defendía en él, lo que también se constata en el libro que publicó después: Reafirmación espiritual de España (1939). Valls Taberner se convirtió en uno de los propagandistas catalanes del franquismo de mayor entidad desde que en 1937 formara … Continua la lectura de ¿Existe una nueva falsa ruta del catalanismo?

CCOO i el fill del barber davant la independència

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Els Fets de la Fatarella “Teoria i Pràctica d’una Revolució” from David Paco on Vimeo. L’historiador Josep Termes va dedicar-hi una extensa monografia, publicada per l’Editorial Afers, Misèria contra pobresa: “Els fets de la Fatarella són una història de la col·lectivització agrària i de les resistències a què donà lloc. Aquesta és la més violenta de les que van produir-se a Catalunya i la més coneguda d’oposició al col·lectivisme agrari. Els esdeveniments de la Fatarella són un element clau en la tensió que desembocà en els successos de maig de 1937. El que en sabem, a part de la història oral, … Continua la lectura de Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella