La Maria, tres voltes rebel

Léalo en español El setembre del 1958 ja existia El Caso, el setmanari de successos fundat a Madrid l’11 de maig de 1952 i que ara és propietat de l’editor d’aquest diari, José Antich. Però els diaris generalistes, com ara La Vanguardia, també tenien una secció de successos, que normalment era compartida amb les esqueles del dia. L’any 1958, el cognom patern de la meva família va aparèixer dues vegades en aquella pàgina del rotatiu del comte de Godó. La primera, el 4 d’abril amb motiu de la mort tràgica de l’avi Ramon, en plena Setmana Santa. La segona vegada que el … Continua la lectura de La Maria, tres voltes rebel

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

Imaginar la llibertat

Léalo en español La cultura no ens farà lliures. La ignorància tampoc, esclar. Tenir cultura o no tenir-ne no comporta abraçar la llibertat ni ser-ne partidari. Res no assegura la llibertat, més enllà del compromís per defensar-la, que és el que van fer els 350 intel·lectuals i acadèmics que van signar la declaració Referendum in Catalonia, not war de suport a l’1-O i de condemna a la repressió que estava exercint el govern espanyol per intentar frenar el referèndum. I això que encara no s’havia produït l’espectacle repressiu de l’1-O i que va poder veure tot el món en directe. … Continua la lectura de Imaginar la llibertat

La mecanògrafa Conxita Bou

Arran de la publicació d’un article en què servidor comentava les sensacions que havia tingut el dia que el president Mas va haver d’anar a declarar al TSJC com a imputat, vaig rebre un correu electrònic de Conxita Bou en el qual m’explicava una història extraordinària, que em va fer pensar en Michel de Certeau, el filòsof i historiador francès de la quotidianitat, i en la seva manera poètica d’explicar la construcció del real a partir de l’anonimat. Els transcric el missatge: “Només volia felicitar-lo pel seu article En el paseo Lluís Companys, un 15 de octubre. No tan sols … Continua la lectura de La mecanògrafa Conxita Bou

En el paseo Lluís Companys, un 15 de octubre

El martes día 13 me trasladé al paseo Lluís Companys de Barcelona para apoyar a la exvicepresidenta Joana Ortega y a la consejera Irene Rigau. El antiguo Salón de Víctor Pradera, que es como se llamó este paseo durante años en homenaje a un conocido fascista vasco y antiguo carlista asesinado en 1936, estaba lleno de gente que las vitoreaba. El día 15, cuando se cumplía el 75 aniversario del fusilamiento del presidente Companys, volví al mismo paseo para apoyar al presidente Artur Mas, imputado como ellas en el proceso participativo del 9N del año pasado. El gentío era aún mayor. Centenares de ciudadanos corrientes y autoridades, entre las … Continua la lectura de En el paseo Lluís Companys, un 15 de octubre

Bach en Semana Santa

Aprovecho el paréntesis de Semana Santa para dejar a un lado la política y escribir sobre algo personal, íntimo, un recuerdo que me asalta todos los años por Semana Santa. Hay cosas que no se olvidan jamás. Mis padres, que eran gente de un talante liberal en un contexto que no lo era, pero que tenían un gusto exquisito y melómano, por Semana Santa escuchaban La Pasión según San Mateo con un ritual muy estudiado. Hasta la muerte de mi madre en 1972, pasábamos la Semana Santa en la casa de veraneo que los padrinos Agustí Millet y Maria Teresa Tolosa —que lo fueron … Continua la lectura de Bach en Semana Santa

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo