La muerte del régimen del 78

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78

La teranyina invisible del poder

Léalo en español Què és una Societat Anònima? La cara invisible de la burgesia. És clar que aquesta no és una definició ortodoxa d’una societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, però és la versió popular per designar la gent rica i, per tant, el poder, ja que els socis d’una S.A. no responen mai personalment dels deutes socials i es beneficien de tota mena de martingales legals. A la universitat no m’ho van explicar d’aquesta manera, però gairebé. Antoni Jutglar i Bernaus (1933 – 2007) era un historiador força atípic. Vaig tenir-lo de professor d’Història del Pensament Social Modern i Contemporani a la Universitat de Barcelona a finals dels anys … Continua la lectura de La teranyina invisible del poder

Partits vells, partits nous

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous

¿Existe una nueva falsa ruta del catalanismo?

  El 15 de febrero de 1939, antes de cumplirse un mes de que el ejército franquista ocupase Barcelona, el historiador Ferran (ya convertido en Fernando, Don Fernando) Valls Taberner publicó un famoso artículo, La falsa ruta, con el que apostataba de lo que había sido durante años: un miembro destacado del catalanismo conservador. El título de su artículo era un buen resumen de lo que defendía en él, lo que también se constata en el libro que publicó después: Reafirmación espiritual de España (1939). Valls Taberner se convirtió en uno de los propagandistas catalanes del franquismo de mayor entidad desde que en 1937 formara … Continua la lectura de ¿Existe una nueva falsa ruta del catalanismo?

CCOO i el fill del barber davant la independència

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

El Gólgota de Artur Mas

Esta última semana ha sido un auténtico calvario para Artur Mas y algunos de sus colaboradores en la extinta CDC. Quienes en su día confesaron sus fechorías con las cuentas del Palau de la Música, Fèlix Millet y Jordi Montull, ahora, sentados ante el juez, afirman lo que negaron durante la instrucción: que CDC les utilizó para financiarse. Para paliar su culpa, o incluso para intentar rebajar la pena de alguno de los acusados, como reconoce el mismo Montull respecto a su hija, los dos malhechores ‘cantan’ como si fueran dos ruiseñores sin aportar nada nuevo a lo ya sabido. Los convenios que la Fundación Trias … Continua la lectura de El Gólgota de Artur Mas

El reformisme és la revolta

Léalo en español El reformisme va sorgir com alternativa a la revolució. Les idees força del reformisme han estat apostar pel progrés social i la democràcia. Si ho visualitzem històricament, el reformisme va marcar la revolució industrial i, més tard, després de la gran crisi del primer terç del segle XX, la resurrecció keynesiana de l’economia. La revolució, en canvi, arreu ha comportat la ruïna del progrés social i la imposició de la dictadura. No és una opinió, senzillament és un fet que es pot demostrar històricament. Ara bé, el reformisme va començar a declinar quan, a la dècada del anys … Continua la lectura de El reformisme és la revolta

No van a parar la movilización del 6-F

El presidente de Port de Barcelona, Sixte Cambra, se enteró del inicio del registro de su despacho que tuvo lugar este jueves por la prensa: “Mientras los diarios decían que estaba detenido, yo estaba sentado en mi despacho”. Cambra también se sorprendió y se indignó al enterarse de la llegada de los agentes policiales por la prensa incluso antes de que irrumpiesen en la sede de la autoridad portuaria.¡Rarito, rarito, la verdad! El registro empezó a las 9:30 de la mañana y acabó a las 21:30. ¿Doce horas para registrar un solo despacho? ¡Madre mía, ni que este señor tuviese … Continua la lectura de No van a parar la movilización del 6-F

2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

Léalo en Español Arrenca el 2017 de la mateixa manera que va acabar l’any anterior i l’altre i l’altre, fins a remuntar al 2012. De fet, l’actual cicle polític va començar fa més d’una dècada, el 2005, quan el 19 de desembre d’aquell any es va crear la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), l’antecedent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu de convocar una gran manifestació sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. La PDD va agrupar unes … Continua la lectura de 2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

El PSC i la catalanitat

Si es consuma la intenció del PSC de votar no a la investidura de Rajoy en contra del parer del “nou” PSOE, la crisi del model de relació que els socialistes catalans van pactar el 1977 amb els socialistes espanyols serà un fet. Serà la segona gran crisi política del sistema de partits polítics catalans, si descomptem la primera, la que el 1982 va destruir el PSUC, el partit dels comunistes catalans que ara volen imitar els comuns. Veurem si se’n surten, perquè el front nacional popular que propugnen forçosament ha de ser més tebi ideològicament. D’això, tanmateix, ja en … Continua la lectura de El PSC i la catalanitat