La cançó de l’estiu

Léalo en español 1. Respiració assistida per a la taula de diàleg. Ho han tornat a fer. La consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños han reproduït per enèsima vegada l’escena del sofà. Ja ens hi tenen acostumats. És la representació teatral que es reposa cada vegada que ERC i sobretot el PSOE necessiten transmetre el missatge que amb ells l’estabilitat, a Barcelona i a Madrid, està garantida. El PSOE necessita Esquerra per aprovar els últims pressupostos de la legislatura i ERC necessita que el govern “més progressista del món mundial” posi en marxa a la tardor iniciatives legals que … Continua la lectura de La cançó de l’estiu

Tanta roba i tan poc sabó

Léalo en español El 18 d’octubre de 2010 es van celebrar les eleccions per renovar la cúpula de la patronal catalana Foment del Treball. Joan Rosell, l’empresari que de jove havia justificat el cop d’estat del 23-F, aspirava a la reelecció. Les aigües de la política catalana ja baixaven atorrentades des que el 27 de juny d’aquell any el Tribunal Constitucional havia dictat la sentència de mort contra l’Estatut del 2006 pactat entre Maragall i Mas amb l’oposició d’Esquerra. S’estaven a punt d’obrir les portes del que més endavant es coneixeria com a procés. Els aires de canvi es podien palpar arreu, a cavall de … Continua la lectura de Tanta roba i tan poc sabó

Adreçat als nostàlgics de Convergència

Léalo en español 1. La construcció d’un relat. Arran del congrés de Junts a Argelers i de la pírrica victòria del sector “oficialista”, s’ha anat difonent el discurs, completament fals, que el conclave de Junts a la Catalunya del Nord va significar un gir, una victòria dels vells convergents. Cap dels dirigents de CDC dels d’abans, dels del 3 % per entendre’ns, no s’hauria atrevit a pronunciar les paraules rupturistes que es van sentir per boca de Carles Puigdemont, Toni Comín, Jordi Turull i Laura Borràs. Els moments polítics canvien i el personal polític, també. Dels quatre dirigents que van parlar … Continua la lectura de Adreçat als nostàlgics de Convergència

El calador de Junts

Léalo en español 1. La vida interna dels partits. La vida dels partits és com la vida privada de les persones famoses. Per norma general, només interessa si hi ha escàndols. Tanmateix, fa molts anys que tinc detectat que els articles que dedico a la vida interna dels partits són els menys llegits. Les guerres entre “camarades” no tenen l’atractiu del judici a cara de gos entre, posem per cas, Johnny Depp i Amber Heard o del fulletó que ara s’escriurà arran de l’anunci de la Shakira que s’està separant de Gerard Piqué. Aquí hi ha morbo i els verbs es … Continua la lectura de El calador de Junts

Junts: pàtria i progrés

Léalo en español Comencem per l’anomalia. Dissabte que ve es reunirà a Argelers el congrés de Junts per Catalunya. És aberrant que un partit legalment constituït s’hagi de reunir fora de les fronteres on actua perquè alguns dels seus dirigents són a l’exili. Deixar passar per alt aquesta circumstància fora tant com normalitzar la repressió. Si bé no és excusable, és normal que així ho facin els partits unionistes de la coalició del 155, però no ho és gens que s’apunti a la festa un dirigent d’Esquerra, un partit que també té a l’exili la seva secretària general, Marta Rovira. Quan Rufián, un home … Continua la lectura de Junts: pàtria i progrés

Renovacions

Léalo en español 1. Derrota o col·lapse. El mot derrota és polisèmic. Per a la gran majoria de la gent, derrota significa, en un sentit clàssic, la fugida en desordre d’un exèrcit vençut. Però la derrota també designa la trajectòria d’una nau. Així doncs, en un mateix mot conflueixen dues actituds contradictòries: l’estampida i el camí, la ruta. El col·lapse és una altra cosa, més enllà del significat mèdic que té. És la paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etcètera. Després de l’octubre de 2017, l’independentisme va ser derrotat o va patir un col·lapse? No és el mateix, evidentment. Soc dels que no tenen cap inconvenient a parlar … Continua la lectura de Renovacions

Junts: les claus d’un pacte

Léalo en español La vida interna dels partits interessa molt poca gent. Ho he constatat un munt de vegades. Això és tan així, és tan exagerat, que el darrer baròmetre del CEO, que preguntava sobre els partits que formen el govern d’Espanya, també revelava que gairebé un 50% dels electors d’Esquerra no sabien que el candidat que havien votat el 14-F era, ai, ai!, Pere Aragonès. Bestial! No és d’estranyar, per tant, que, segons el mateix sondeig, només un 40% dels catalans sàpiga identificar el nom del president de la Generalitat. L’electorat de Junts i el de la CUP és, en canvi, … Continua la lectura de Junts: les claus d’un pacte

Les urnes sempre són la solució

Léalo en español 1. Professionals o funàmbuls. La dècada sobiranista va ser una celebració constant de la democràcia. Mai com llavors no s’havia votat tant i amb una participació tan alta. Fins i tot es va poder votar l’1-O, malgrat les càrregues policials, les pallisses i la confiscació d’urnes per part de la policia. Quan escampi el fum de la propaganda unionista, a la qual s’ha d’afegir la del neoregionalisme que acusa l’independentisme de tots els mals, els observadors imparcials destacaran, per damunt de tot, aquest component radicalment democràtic del moviment sobiranista. Reclamar votar i forçar a fer-ho obstinadament, garantint els drets de … Continua la lectura de Les urnes sempre són la solució

“Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Per Manuel Lillo L’historiador Agustí Colomines, destacat analista polític i un dels cervells dels espais polítics que els últims anys ha anat liderant el president Carles Puigdemont, com ara la llista electoral de Junts per Catalunya el 2017 o la fundació de la desapareguda Crida Nacional per la República, respon a les preguntes arran l’anunci del president a l’exili, que no es presentarà per a ser reelegit com a president de Junts al pròxim congrés del partit, que se celebrarà a Argelers el primer cap de setmana de juny. — L’anunci del president Puigdemont no ha sorprès massa… — No. Ja … Continua la lectura de “Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Junts després de Puigdemont

Léalo en español Puigdemont se’n va. Dimarts passat, el president de la Generalitat exiliat va anunciar que renunciava a presentar-se de nou al càrrec de president del partit independentista. Va fer-ho mitjançant una carta a la militància, en la qual, a més de convocar formalment el congrés de Junts per al 4 de juny, explicava els motius de la seva renúncia: “He arribat a la conclusió —escriu— que al partit li cal una presidència més implicada del que jo no he estat; aquest va ser, de fet, un compromís meu i he d’agrair el respecte que tothom ha tingut i que … Continua la lectura de Junts després de Puigdemont