Etiqueta: Josep Termes

Política, Política catalanaDeixa un comentari

En nom de qui parlem?

agusticolomines

Des de l’escó 33 El sociòleg estatunidenc Erik Olin Wright, membre destacat del marxisme analític, afirmava que “sense una anàlisi clara de les classes socials, acabem tenint un discurs buit, vulnerable tant al populisme de dretes com a la impotència de l’esquerra”. No li faltava raó. En aquest sentit, a Catalunya convindria recuperar el fil d’una tradició política que sovint queda amagada darrere les crides genèriques al “pragmatisme” o a la “centralitat”: el catalanisme popular, tal com el va teoritzar i reivindicar el mestre Josep Termes. Aquests dos professors són morts i el seu pensament, importantíssim per observar la realitat, s’esllangueix … Continua la lectura de En nom de qui parlem?

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

agusticolomines

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Cultura, HistoriografiaDeixa un comentari

Una història amb el ChatGPT

agusticolomines

Léalo en español Com que estem en plena campanya electoral, potser que parlem d’una altra cosa, m’he dit quan m’he assegut a escriure. La retòrica dels candidats és ofensiva a la intel·ligència de la gent normal. Tracten els electors com la societat tracta els adolescents, que els infantilitza fins a deixar-los desarmats i vençuts per afrontar la vida. Fomentar l’infantilisme dels electors —i de tota la societat— és una forma molt subtil, sense que es noti gaire, vull dir, d’aplicar l’autoritarisme. La intel·ligència artificial farà la resta. Mirin perquè els ho dic. Vaig pensar que els resultaria interessant que els … Continua la lectura de Una història amb el ChatGPT

Cultura, Històries de vida, Política1 comentari

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

agusticolomines

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

El càstig final o la resurrecció

agusticolomines

Léalo en español 1. ACABAR AMB L’INDEPENDENTISME. “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”, advertia Confuci. L’enrenou provocat per la nova interlocutòria del jutge Pablo Llarena ens fa perdre la perspectiva. Ho enterboleix tot. Sobretot perquè, com és obvi en l’argumentació política que hi ha inclòs, el jutge s’ha alineat amb les tesis conservadores del PP contra el govern de Pedro Sánchez. A l’independentisme li hauria de preocupar ben poc que Llarena sigui un reaccionari, perquè això ja ho sabíem d’ell i de la majoria dels jutges d’alt rang a Espanya. Fins i tot els jutges anomenats progressistes … Continua la lectura de El càstig final o la resurrecció

Actes, Historiografia1 comentari

Carlins desconeguts

agusticolomines

1. Moltes gràcies, Lluís Ferran, per la confiança. Un agraïment que faig extensiu a l’editorial. No sé si m’has convidat a aquest acte com a professor especialitzat en historiografia i el nacionalisme, o com a representant dels historiadors carlins, l’altre era Josep Termes, com ens anomenava despectivament Jordi Canal en un dels seus llibres. És broma! 2. La col·lecció «Dies que han fet Catalunya» és, de fet, una proposta per rellegir la història del país d’una manera diferent de com s’havia fet fins ara. La generació, diguem-ne, dels «avis», que és l’anterior a la meva —i amb això no vull … Continua la lectura de Carlins desconeguts

Cultura, Historiografia, universitatsDeixa un comentari

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

agusticolomines

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el desamor i la política escrit dels EUA estant, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner). Text: Andreu Barnils – fotografies: © Adiva Koenigsberg Agustí Colomines i Companys (1957), professor d’història a la Universitat de Barcelona, escriptor, exdirector del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2007) i de la Fundació CatDem (2007-2013), ara pivota el nou centre d’estudis del Consell per la República. Home avesat al conflicte polític, ara ha publicat el dietari Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), un llibre tendre, que descol·locarà el lector, … Continua la lectura de Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

HistoriografiaDeixa un comentari

El suprem adeu de Rafa Aracil

agusticolomines

Léalo en español “… l’angúnia de saber-nos la mort / quan naixem nascuda a les entranyes”. Així fan un parell dels versos adolorits del poeta valencià Marc Granell. Així és com m’he sentit quan he sabut que s’havia mort en Rafa, el meu professor Rafael Aracil. Dins l’oasi que és la vida, de vegades es té la sort de compartir el temps amb algunes persones ―tanmateix, poques― que et fan sentir permanentment jove. Són els mestres. Ja poden passar els anys que, per als que n’hem estat deixebles, aquests mestres ens presenten la nostra pròpia imatge de joventut. I quan els mestres se’n … Continua la lectura de El suprem adeu de Rafa Aracil

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La identitat, la llengua i la política de l’estruç

agusticolomines

Léalo en español 1.  La doble identitat. La setmana passada vaig acudir a la presentació del primer llibre d’Ennatu Domingo, Fusta d’eucaliptus cremada (Navona). L’Ennatu és una jove catalana d’origen etíop que ha escrit un llibre extraordinari. No recordo haver llegit cap altre text que parlés de la doble identitat amb tanta força i sinceritat. Té el punt just d’indignació per reclamar respecte per com se sent una persona, en aquest cas ella, que va arribar a Catalunya quan tenia set anys des d’un orfenat de la Banya d’Àfrica. A la presentació va repetir un fet que explica al llibre i que he vist … Continua la lectura de La identitat, la llengua i la política de l’estruç

Actes, CulturaDeixa un comentari

Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes

agusticolomines

Presentació d’Estels que encara fan llum (Pòrtic), d’Oriol Pi de Cabanyes. Al Foment Vilanoví, 18/06/2021 En el temps de la Grècia romana, l’historiador i assagista Plutarc defensava que la “singularitat humana és el motor de la vida i també de la història”. D’aquí en va sortir les Vides paral·leles que, segons Carles Riba, “[era] el testament espiritual de l’antiguitat clàssica.” La seva galeria d’herois, de grans exemples, ho eren perquè eren caràcters plenament responsables d’ells mateixos. I tot això estava escrit amb intenció  didàctica més que històrica. Plutarc tria les biografies que ofereixen grans exemples, a fi de moure, per l’adhesió de la intel·ligència, la possibilitat … Continua la lectura de Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes