Quim Nadal i el retorn al passat

Encara que hi posis bona voluntat, és difícil no arrufar el nas després d’escoltar atentament les declaracions de l’excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i ara conseller en un govern d’ERC, en el programa de Gemma Nierga. La seva aposta per retornar a les essències de l’Estatut del 2006 que es van carregar el PP i el PSOE són clares. Inequívoques. És difícil que algú les pugui interpretar malament. També són lògiques amb el pensament de Quim Nadal, un federalista convençut, com Joan Ignasi Elena, un altre dirigent del PSC rescatat per ERC. Tots dos van abandonar el PSC … Continua la lectura de Quim Nadal i el retorn al passat

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

El millor i el pitjor d’un país

Léalo en español Em vaig assabentar de l’atemptat al cap d’una hora, quan sortia d’una visita mèdica, a la Via Laietana. El porter em va dir: “Vagi amb compte, hi ha hagut un atemptat”. Al principi no vaig copsar la dimensió de la tragèdia, fins que vaig veure la meva companya a la porta de cal metge. La Via Laietana estava tallada i no hi havia cotxes, les botigues havien abaixat les persianes o estaven a mig tancar. La confusió era total i fins i tot vaig sentir una conversa d’una dependenta que, angoixada i plorant, intentava esbrinar on era el … Continua la lectura de El millor i el pitjor d’un país

Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre

La campaña electoral catalana da para mucho. La combatividad de los dos frentes, el del “no” y el del “sí” a la independencia es proverbial. Los del sí, sin embargo, más confiados y alegres, dan rienda suelta a la “revolución de las sonrisas”, lo que enerva a los unionistas, que van lanzados difundiendo a diario su “pedagogía del desastre”, ese miedo cotidiano que algunos quieren meterle en el cuerpo a pensionistas e inversores para perjudicar a Junts pel Sí y la CUP. Lo que pretende ese tipo de “pedagogía”, basada en la mentira y la intimidación, es activar el miedo atávico ante lo desconocido … Continua la lectura de Lluís Bassets y Enric Hernández o el periodismo del desastre

Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Yo soy consciente de la inmensa dosis de confianza, y casi diría ‘de credulidad’, que los catalanes han manifestado —hemos manifestado— hacia el presidente Pujol. Y lo digo yo, a quien ha tocado el difícil papel de poner límites a la credulidad y peros a la confianza —sin demasiado éxito, por cierto. Ahora soy también consciente —lo palpo, lo veo— que el solo hecho de que esta cámara parezca probable que me otorgue su confianza general, ya ahora —al menos de momento—, un soplo de adhesión popular. No sólo por mi persona, sino para aquellas personas que representan lo que en este … Continua la lectura de Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo