Etiqueta: Mario Vargas Llosa

Cultura, HistoriografiaDeixa un comentari

Una història amb el ChatGPT

agusticolomines

Léalo en español Com que estem en plena campanya electoral, potser que parlem d’una altra cosa, m’he dit quan m’he assegut a escriure. La retòrica dels candidats és ofensiva a la intel·ligència de la gent normal. Tracten els electors com la societat tracta els adolescents, que els infantilitza fins a deixar-los desarmats i vençuts per afrontar la vida. Fomentar l’infantilisme dels electors —i de tota la societat— és una forma molt subtil, sense que es noti gaire, vull dir, d’aplicar l’autoritarisme. La intel·ligència artificial farà la resta. Mirin perquè els ho dic. Vaig pensar que els resultaria interessant que els … Continua la lectura de Una història amb el ChatGPT

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Un problema d’interpretació

agusticolomines

Léalo en español “Catalunya és un fet i no una qüestió. És una realitat i no pas un conflicte”. Aquest és el resum d’una de les parts de què constava la ponència, presentada per Josep Termes en un col·loqui d’historiadors de l’any 1974, sobre els “problemes d’interpretació” del nacionalisme català. L’altra tesi de Termes, la més coneguda, és aquella amb la qual va defensar les arrels populars del catalanisme per contraposició a la interpretació marxista que en donava la paternitat, seguint el guiatge de Stalin, a la burgesia catalana. El comunistes catalans dels anys trenta, en les dues versions, stalinista … Continua la lectura de Un problema d’interpretació

Conflictes, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“Yo soy español, español, español…”

agusticolomines

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

Historiografia, Política, Política espanyolaDeixa un comentari

El árbol nacional y las nueces intelectuales

agusticolomines

Hay libros que triunfan porque aparecen en el momento adecuado. Ignacio Sánchez-Cuenca acaba de publicar un ensayo, La desfachatez intelectual, y desde la primera página advierte al lector que coja aire para soportar las opiniones de los escritores e intelectuales a los que él les recrimina la desfachatez que recoge el título. Jon Juaristi, Javier Cercas, Félix de Azúa, Antonio Muñoz Molina, Mario Varga Llosa, Luis Garcicano, Fernando Savater, César Molinas, Javier Marias son, entre otros muchos escritores en español, las víctimas del sagaz estilete de Sánchez-Cuenca. ¿Cuál es la crítica que este profesor de Ciencia Política en la Universidad Carlos III … Continua la lectura de El árbol nacional y las nueces intelectuales

Historiografia, Política, Política espanyola2 comentaris

Javier Cercas i el mite de la transició

agusticolomines

Sóc dels que no entenen per què hi ha qui celebra d’una manera desmesurada Anatomía de un instante (2009), de Javier Cercas. No parlo del valor literari de l’obra, prou bo pel meu gust, sinó del que explica en aquesta crònica del que fou el 23-F. De la tesi que defensa, en definitiva. Això mateix em va passar amb un altre llibre seu: Soldados de Salamina (2001). Una de les claus de l’èxit de Cercas és que escriu bé, mentre que, per norma general, els historiadors professionals no saben escriure. I si en saben, sovint escriuen dirigint-se als col·legues, a … Continua la lectura de Javier Cercas i el mite de la transició

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

La independència mental

agusticolomines

No sé si van llegir l’article de Fernando Onega, Parábola del hijo que se marcha, publicat a la La Vanguardia de dissabte passat. Era un article intel·ligent, molt més lúcid que els que últimament ha publicat El País d’escriptors com Javier Cercas, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina (marit de l’anterior), Margarita Rivière o l’inefable Mario Vargas Llosa (qui per carregar contra l’independentisme català citava Cercas com a font d’autoritat!). És evident que Onega coincideix amb ells quant a la necessitat d’evitar la secessió de Catalunya, però s’hi aproxima amb la intenció d’entendre alguna cosa, sense la ceguesa patriotera que anima … Continua la lectura de La independència mental