Com dos ous ferrats

Léalo en español No és una condemna. És una esperança. Avui fa sis mesos i un dia del referèndum de l’1-O. La resistència ciutadana contra les agressions policials va convertir aquella jornada en una defensa pacífica de la democràcia. L’1-O serà per als que el vam viure —i els nostre descendents— el mite que per als nostres pares i avis va ser la defensa de la República i la Guerra Civil. Fins i tot serà un mite més sa i net, a pesar de les falsedats, perquè en aquest cas només hi ha hagut víctimes d’un bàndol, el dels demòcrates … Continua la lectura de Com dos ous ferrats

Enric Millo, el virrei

Léalo en español El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha decidit portar a la fiscalia el discurs que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va fer divendres passat durant la concentració per protestar contra l’empresonament dels consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa i la presidenta Forcadell. El delegat del govern del PP, diu que Madrenas va instal·lar una tarima davant la subdelegació per fer una “crida clara i concreta” a la revolució mentre desplegava “un atac contra l’estat de dret, contra la democràcia i contra el govern d’Espanya”. Avall que fa baixada! Millo deu pensar que si també … Continua la lectura de Enric Millo, el virrei

A poc a poc i bona lletra

Léalo en español Ara que tothom coincideix a dir que les presses són males conselleres, potser caldria aclarir cap a on es vol anar. De vegades és millor pensar les coses i anar-hi amb decisió i persistència que no pas deixar-se arrossegar pel pensament màgic i creure que tirar pel dret és la gran solució. Abans del 27 d’octubre, hi va haver qui es va apuntar a donar puntades de peu cap endavant sense la més mínima cautela. No cal que m’esplaï sobre aquesta qüestió perquè als fets em remeto. Després de les famoses crítiques contra el president Carles Puigdemont, … Continua la lectura de A poc a poc i bona lletra

Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

Léalo en espanyol   Ahir, just quan el president del Parlament Roger Torrent i Carles Puigdemont, el president de la Generalitat deposat pel tripartit del 155, estaven reunits a Bèlgica, la Guàrdia Civil va tornar a escorcollar la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i els locals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Es veu que aquests escorcolls es fan per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i formen part de la peça secreta que va obrir aquest magistrat la setmana passada. Tot apunta que Llarena estaria provant de demostrar que … Continua la lectura de L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

“Reservoir dogs” indy

Léalo en español No sé si recorden la pel·lícula Reservoir dogs, de Quentin Tarantino, estrenada el 1992, el mític any olímpic. És la història d’un grup de gàngsters que planegen un robatori, que acaba resultant un autèntic fracàs. Va ser una pel·lícula de culte, especialment pel vestuari i, en general, per l’estètica i la música marca de la casa. Va ser una pel·lícula que va definir una època. I va ser-ho tant, d’important, que fins i tot un dels pòsters que l’anunciaven va servir d’inspiració al PSC durant la campanya electoral a les eleccions generals espanyoles de l’any 2008. Una … Continua la lectura de “Reservoir dogs” indy

Se fue Artur Mas

Léalo en catalán Artur Mas es un hombre bastante reservado. Se rige por un código que pocas veces desvela y que obliga a sus colaboradores a intuir lo que piensa más que saberlo a ciencia cierta. No puedo decir que haya sido amigo de Artur Mas. Jamás he salido a cenar con él o con su mujer ni nada parecido. Mi relación con él ha sido siempre política, digamos profesional. Digo esto porque, ahora que ha decidido retirarse del primer plano de la política, los amigos le salen por todos los lados. Le tengo aprecio, eso sí. Son muchos años … Continua la lectura de Se fue Artur Mas

Quan els culpables som tots

Léalo en español El 17 de desembre de 1997 una dona de 60 anys, Ana Orantes, granadina de Cúllar Vega, i mare d’11 fills (tres dels quals llavors ja havien mort), va ser assassinada pel seu marit, José Parejo, un any més gran que ella. La seva mort va ser horrorosa. Ell va apallissar-la brutalment fins deixar-la mig inconscient. Llavors va arrossegar-la estirant-la pels cabells i va portar-la fins al pati del xalet que compartien, la va lligar a una cadira i va calar-hi foc. Un dels fills, el petit, de 14 anys i que també havia patit una infantesa plena d’abusos, va presenciar aquell crim atroç. Ana Orantes va ser una de les 58 … Continua la lectura de Quan els culpables som tots

El carlismo juntista

Lleguiu-lo en català Enric Juliana y un servidor nacimos el mismo año. Somos de la misma generación, la que ahora tiene 60 años, pero no coincidimos jamás en ningún lado, aunque en nuestra juventud militásemos en las mismas organizaciones comunistas, esas que han proporcionado un sinfín de cuadros —siguiendo la terminología marxista— a la política y al periodismo catalanes. No recuerdo haber coincidido con él en ninguna reunión del PSUC. Puede que Juliana sólo fuese lo que entonces se denominaba un “compañero de viaje” o que nos separase nuestra educación sentimental, puesto que yo no he sido, ni soy, católico. … Continua la lectura de El carlismo juntista