Etiqueta: Victoria Ocampo

Cultura, Històries de vida, Política1 comentari

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

agusticolomines

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Cultura, Historiografia, universitatsDeixa un comentari

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

agusticolomines

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el desamor i la política escrit dels EUA estant, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner). Text: Andreu Barnils – fotografies: © Adiva Koenigsberg Agustí Colomines i Companys (1957), professor d’història a la Universitat de Barcelona, escriptor, exdirector del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2007) i de la Fundació CatDem (2007-2013), ara pivota el nou centre d’estudis del Consell per la República. Home avesat al conflicte polític, ara ha publicat el dietari Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), un llibre tendre, que descol·locarà el lector, … Continua la lectura de Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Cultura, Historiografia2 comentaris

Vicente Rojo, punt de sutura

agusticolomines

Recordo els rectangles enllaçats, ribetejats d’un fil blau de diversos gruixos que il·lustraven la coberta de Cien años de soledad, la celebrada novel·la de Gabriel García Márquez (1927-2014) editada el 1967 per l’Editorial Sudamericana. Quan vaig comprar aquest llibre, devia ser cap al 1975, no sabia qui era l’il·lustrador d’aquella coberta màgica (dins dels rectangles hi havia calaveres, campanes, sols, llunes i flors, entre altres motius). Amb el anys vaig saber que aquella portada havia estat dissenyada per Vicente Rojo Almazán, l’il·lustrador i pintor i escultor abstracte catalano-mexicà, nascut a Barcelona el 15 de març de 1932 i mort a la Ciutat … Continua la lectura de Vicente Rojo, punt de sutura

CulturaDeixa un comentari

Bach en Semana Santa

agusticolomines

Aprovecho el paréntesis de Semana Santa para dejar a un lado la política y escribir sobre algo personal, íntimo, un recuerdo que me asalta todos los años por Semana Santa. Hay cosas que no se olvidan jamás. Mis padres, que eran gente de un talante liberal en un contexto que no lo era, pero que tenían un gusto exquisito y melómano, por Semana Santa escuchaban La Pasión según San Mateo con un ritual muy estudiado. Hasta la muerte de mi madre en 1972, pasábamos la Semana Santa en la casa de veraneo que los padrinos Agustí Millet y Maria Teresa Tolosa —que lo fueron … Continua la lectura de Bach en Semana Santa

Cultura, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

Elogi de la realitat impura

agusticolomines

Aquest és l’elogi de l’assaig que vaig llegir durant la VI Nit del Pensament, que va tenir lloc a la seu de la Fundació CatDem el 30 d’octubre de 2013 Per norma general, s’accepta que per superar la fantasia —o fins i tot a una il·lusió utòpica— cal atansar-se a la realitat. Que cal tenir-la en compte, si més no. La realitat, però, no és mai única. O almenys no tothom la percep de la mateixa manera. La realitat ens desafia sempre i per això ens obliga a observar-la sense passió. Ignorar o distorsionar la realitat perquè coincideixi amb la … Continua la lectura de Elogi de la realitat impura