Autor: agusticolomines

professor i historiador
Conflictes, Historiografia, Política internacionalDeixa un comentari

Lemkin i els genocidis

agusticolomines

A Un segle del genocidi armeni (Ara, 12/06/14), Llibert Ferri augurava que el 2015 i el 2017 serien anys de recomptes. De recomptes de víctimes del genocidi armeni i de les víctimes que va provocar la revolució bolxevic. El món liberal democràtic té pendent encarar les conseqüències del complot dels intransigents que van dominar el segle XX. Diversos articles i reportatges publicats aquests dies han destacat les reticències no tan sols de Turquia, sinó també d’Israel o d’Espanya, a reconèixer la matança perpetrada per les autoritats otomanes en el que avui dia és considerat el primer genocidi modern en el sentit … Continua la lectura de Lemkin i els genocidis

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Silencios voluntarios

agusticolomines

Hace unos días Francesc-Marc Álvaro escribió un muy buen artículo sobre cómo los rumores, las insidias y los cuentos desfiguran la realidad y tuercen la verdad de los hechos. Álvaro tituló su artículo Amenazas y silencios. La amenazas están claras porque los soberanistas catalanes llevan casi cuatro años sufriéndolas. El Estado se defiende con uñas y dientes ante la “amenaza” separatista aunque roce esa línea roja que nunca debería cruzar: quebrantar los derechos democráticos de las personas y de las ideas políticas. En los años de plomo del terrorismo de ETA, el Estado cayó en la tentación de combatirlo con las acciones criminales … Continua la lectura de Silencios voluntarios

Cultura, PolíticaDeixa un comentari

Política i sèries de TV

agusticolomines

Els confesso que sóc un gran aficionat a les sèries de TV de temàtica política. La meva afició va començar amb la ja famosaL’ala oest de la Casa Blanca, una sèrie creada per Aaron Sorkin, que tanmateix vaig descobrir tard, quan ja devia anar per la segona o la tercera temporada, però que després vaig veure com aquell qui diu de cop. Les 7 temporades, de 22 episodis cadascuna, són una magnífica lliçó sobre la legislació i la política nord-americanes en qüestions de tipus social (la immigració, l’educació, la seguretat social, les lleis de control d’armament), polític (el cens, les condemnes … Continua la lectura de Política i sèries de TV

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Artur Mas mató a Kennedy

agusticolomines

Es obvio que Artur Mas mató a Kennedy y que CDC es el instrumento del salafismo y el yihadismo en Cataluña. Mejor aún, la Fundació Nous Catalans, dirigida por Àngel Colom, es el caballo de Troya del que se sirven esas ideologías perversas del Islam para penetrar en España y destruirla con la complicidad de los independentistas catalanes. Así lo insinuó el ministro español del interior, Jorge Fernández Díaz, en una reciente entrevista radiofónica al relacionar la Fundación vinculada a CDC con el islamismo radical. El objetivo no es, claro está, ni esa Fundación ni Àngel Colom. El objetivo es desprestigiar a Artur … Continua la lectura de Artur Mas mató a Kennedy

Cultura2 comentaris

“L’alè de les cendres”, de Maite Salord

agusticolomines

No sóc crític literari i, per tant, no m’atorgaré el privilegi de dir res sobre els valors literaris d’aquest llibre. No tinc cap autoritat per fer-ho, més enllà que m’agradi llegir llibres i que durant un temps vagi compartir la direcció d’una col·lecció de narrativa per a Angle Editorial. Gairebé els arruïno amb les meves tries literàries, que tanmateix a mi em semblaven bones: Leonard Cohen, Danilo Kis, Kurt Vonnegut, David Sedaris, Víctor G. Labrado, Marc Romera, Drago Jancar, etc. Sóc aquí, per tant, per amistat amb la Maite i amb els editors d’Arrela, l’Ariadna Ferrer i en Guillem Alfocea. … Continua la lectura de “L’alè de les cendres”, de Maite Salord

CulturaDeixa un comentari

Bach en Semana Santa

agusticolomines

Aprovecho el paréntesis de Semana Santa para dejar a un lado la política y escribir sobre algo personal, íntimo, un recuerdo que me asalta todos los años por Semana Santa. Hay cosas que no se olvidan jamás. Mis padres, que eran gente de un talante liberal en un contexto que no lo era, pero que tenían un gusto exquisito y melómano, por Semana Santa escuchaban La Pasión según San Mateo con un ritual muy estudiado. Hasta la muerte de mi madre en 1972, pasábamos la Semana Santa en la casa de veraneo que los padrinos Agustí Millet y Maria Teresa Tolosa —que lo fueron … Continua la lectura de Bach en Semana Santa

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSUC i l’herència

agusticolomines

El 3 de maig de 1977 plovia a bots i a barrals a Barcelona. Feia menys d’un mes que el govern d’Adolfo Suárez havia legalitzat el PCE. Aquell 3 de maig, doncs, les històriques sigles dels comunistes de Catalunya tornaven a l’espai públic, tal com consta al BOE núm. 105, abans fins i tot que fos legalitzada ERC, el partit dels presidents Macià i Companys, que no va ser reconegut fins el 2 d’agost de 1977, després de les eleccions del 15 de juny, cosa que contradiu l’historiador oficial del PSUC, Andreu Mayayo, quan afirma reiteradament que els comunistes van … Continua la lectura de El PSUC i l’herència

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PNDD i Eduardo Reyes

agusticolomines

No pretenc escriure cap rèplica a l’article que dilluns passat va publicar en aquest mateix diari el senyor Eduardo Reyes, de Súmate, amb el títol Per un pacte nacional per la independència. Després de llegir-lo, vaig piular-lo a Twitter acompanyant-lo del comentari: “Amb la llista unitària, el PNDD estaria superat.” Llavors, vaig començar a rebre rèpliques de tota mena, sobretot de l’entorn d’ERC i de la CUP, i de gent que m’acusava de reobrir el debat sobre la llista unitària. Res més lluny de la meva intenció. Si de cas era Reyes que l’havia obert en dubtar de l’eficàcia del PNDD. … Continua la lectura de El PNDD i Eduardo Reyes

Política, Política espanyolaDeixa un comentari

Lecciones andaluzas

agusticolomines

No ha transcurrido ni una semana desde la jornada electoral en Andalucía del pasado domingo y los fulleros de la política ya están pronosticando un cambio de rasante en España. Andalucía es, por lo que hemos podido ver, la última colonia española, pues parece que lo importante no es lo que ocurrió allí sino lo que ocurrirá en la metrópoli, o sea en Madrid, cuando Rajoy convoque elecciones. Lo importante es España, como reclamó con su habitual vehemencia Jordi Cañas en un reciente debate en televisión, y no lo que pase en Andalucía o en Cataluña o en cualquier otro lado. España, siempre España, que … Continua la lectura de Lecciones andaluzas

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?

agusticolomines

Esta semana estamos de aniversario. El 20 de marzo de hace 35 años se celebraron las primeras elecciones autonómicas en Cataluña. He leído algunos excelentes artículos sobre lo que significó aquello, por ejemplo el de Francesc Marc Álvaro, Un momento fundacional, que acaba con una buena reflexión sobre los análisis históricos anacrónicos de los antipujolistas de siempre, ahora reanimados por el decadente espectáculo dado por la familia Pujol en el Parlamento catalán. Y es que la victoria de Jordi Pujol frente a los socialistas y los eurocomunistas, ganadores absolutos de las tres primeras elecciones democráticas, las generales del 15 de junio de 1977 y del … Continua la lectura de ¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?