La lenguaraz Consuelo Madrigal

A finales del año pasado el Gobierno optó por una mujer para sustituir al dimitido Eduardo Torres-Dulce al frente de la Fiscalía General del Estado. Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, una jurista conservadora que hasta aquel momento era fiscal de Sala Coordinadora de Menores, consiguió el empleo avalada, según dicen, por una buena trayectoria profesional, que se inició en 1981 en Santa Cruz de Tenerife. En la rueda de prensa en que se dio a conocer el nombramiento, la vicepresidenta y portavoz de Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, se aferró a ese presunto perfil profesional de la nueva fiscal para justificar el encargo después de lo … Continua la lectura de La lenguaraz Consuelo Madrigal

La gran trampa

No és que estigui en contra de les enquestes, és que no crec que es pugui fer política a partir d’una enquesta. Com tampoc no crec que la política hagi de dependre de l’opinió d’una colla de tertulians o de l’editorial d’un diari o d’un altre. Tots els que voregem els ambients polítics sabem que un dels principals defectes de la política actual és l’excés de tàctica, de politiqueria grandiloqüent. En una mena de qui dia passa any empeny, hi ha polítics, per tant no tots, que prenen decisions segons com bufa el vent. N’hi ha, en canvi, que sabem … Continua la lectura de La gran trampa

Anthony Smith, un sabio en Londres

Llevo ya una década yendo todos los años a Londres por estas fechas. Me convoca la reunión anual de la Asociación para el estudio de la etnicidad y el nacionalismo (ASEN, según las siglas en inglés), puesto que formo parte del comité asesor internacional de dicha asociación y de la revista Nations and Nationalism. ASEN fue una iniciativa de algunos estudiantes del departamento de sociología de la London School of Economics and Political Sciences (LSE): Natividad Gutiérrez, Daniele Conversi, Athena Leoussi, Obi Igwara (ya desaparecida y en cuyo honor se concede un premio para jóvenes investigadores), Alison Palmer y Laurel Jagroo. Corría el año … Continua la lectura de Anthony Smith, un sabio en Londres

Lemkin i els genocidis

A Un segle del genocidi armeni (Ara, 12/06/14), Llibert Ferri augurava que el 2015 i el 2017 serien anys de recomptes. De recomptes de víctimes del genocidi armeni i de les víctimes que va provocar la revolució bolxevic. El món liberal democràtic té pendent encarar les conseqüències del complot dels intransigents que van dominar el segle XX. Diversos articles i reportatges publicats aquests dies han destacat les reticències no tan sols de Turquia, sinó també d’Israel o d’Espanya, a reconèixer la matança perpetrada per les autoritats otomanes en el que avui dia és considerat el primer genocidi modern en el sentit … Continua la lectura de Lemkin i els genocidis

Silencios voluntarios

Hace unos días Francesc-Marc Álvaro escribió un muy buen artículo sobre cómo los rumores, las insidias y los cuentos desfiguran la realidad y tuercen la verdad de los hechos. Álvaro tituló su artículo Amenazas y silencios. La amenazas están claras porque los soberanistas catalanes llevan casi cuatro años sufriéndolas. El Estado se defiende con uñas y dientes ante la “amenaza” separatista aunque roce esa línea roja que nunca debería cruzar: quebrantar los derechos democráticos de las personas y de las ideas políticas. En los años de plomo del terrorismo de ETA, el Estado cayó en la tentación de combatirlo con las acciones criminales … Continua la lectura de Silencios voluntarios

Política i sèries de TV

Els confesso que sóc un gran aficionat a les sèries de TV de temàtica política. La meva afició va començar amb la ja famosaL’ala oest de la Casa Blanca, una sèrie creada per Aaron Sorkin, que tanmateix vaig descobrir tard, quan ja devia anar per la segona o la tercera temporada, però que després vaig veure com aquell qui diu de cop. Les 7 temporades, de 22 episodis cadascuna, són una magnífica lliçó sobre la legislació i la política nord-americanes en qüestions de tipus social (la immigració, l’educació, la seguretat social, les lleis de control d’armament), polític (el cens, les condemnes … Continua la lectura de Política i sèries de TV

Artur Mas mató a Kennedy

Es obvio que Artur Mas mató a Kennedy y que CDC es el instrumento del salafismo y el yihadismo en Cataluña. Mejor aún, la Fundació Nous Catalans, dirigida por Àngel Colom, es el caballo de Troya del que se sirven esas ideologías perversas del Islam para penetrar en España y destruirla con la complicidad de los independentistas catalanes. Así lo insinuó el ministro español del interior, Jorge Fernández Díaz, en una reciente entrevista radiofónica al relacionar la Fundación vinculada a CDC con el islamismo radical. El objetivo no es, claro está, ni esa Fundación ni Àngel Colom. El objetivo es desprestigiar a Artur … Continua la lectura de Artur Mas mató a Kennedy

“L’alè de les cendres”, de Maite Salord

No sóc crític literari i, per tant, no m’atorgaré el privilegi de dir res sobre els valors literaris d’aquest llibre. No tinc cap autoritat per fer-ho, més enllà que m’agradi llegir llibres i que durant un temps vagi compartir la direcció d’una col·lecció de narrativa per a Angle Editorial. Gairebé els arruïno amb les meves tries literàries, que tanmateix a mi em semblaven bones: Leonard Cohen, Danilo Kis, Kurt Vonnegut, David Sedaris, Víctor G. Labrado, Marc Romera, Drago Jancar, etc. Sóc aquí, per tant, per amistat amb la Maite i amb els editors d’Arrela, l’Ariadna Ferrer i en Guillem Alfocea. … Continua la lectura de “L’alè de les cendres”, de Maite Salord

Bach en Semana Santa

Aprovecho el paréntesis de Semana Santa para dejar a un lado la política y escribir sobre algo personal, íntimo, un recuerdo que me asalta todos los años por Semana Santa. Hay cosas que no se olvidan jamás. Mis padres, que eran gente de un talante liberal en un contexto que no lo era, pero que tenían un gusto exquisito y melómano, por Semana Santa escuchaban La Pasión según San Mateo con un ritual muy estudiado. Hasta la muerte de mi madre en 1972, pasábamos la Semana Santa en la casa de veraneo que los padrinos Agustí Millet y Maria Teresa Tolosa —que lo fueron … Continua la lectura de Bach en Semana Santa

El PSUC i l’herència

El 3 de maig de 1977 plovia a bots i a barrals a Barcelona. Feia menys d’un mes que el govern d’Adolfo Suárez havia legalitzat el PCE. Aquell 3 de maig, doncs, les històriques sigles dels comunistes de Catalunya tornaven a l’espai públic, tal com consta al BOE núm. 105, abans fins i tot que fos legalitzada ERC, el partit dels presidents Macià i Companys, que no va ser reconegut fins el 2 d’agost de 1977, després de les eleccions del 15 de juny, cosa que contradiu l’historiador oficial del PSUC, Andreu Mayayo, quan afirma reiteradament que els comunistes van … Continua la lectura de El PSUC i l’herència