Què recordo del dia de la mort de Franco?

La gent d’@elnacionalcat m’ha preguntat on era el 20-N de 1975. Podeu veure el vídeo al final del reportatge, un deixo transcrita la resposta: L’historiador i diputat de Junts per Catalunya Agustí Colomines defineix el moment de la mort de Franco com a “agredolç”. “Jo tenia 18 anys i estava a punt de fer-ne 19”, recorda Colomines, que aleshores començava a estudiar a la universitat. “Havíem viscut les condemnes a mort del mes de setembre i per nosaltres el franquisme era un règim de terror. Havia nascut amb violència i va acabar amb violència”, explica el diputat, que intenta resumir la mort … Continua la lectura de Què recordo del dia de la mort de Franco?

Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

Arran de la publicació del meu llibre Amnistia i Llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents, 2023), sorgeix aquest article, publicat al núm. 8 de la revista digital del Memorial Democràtic: Temps i espais de memòria. Hi abordo els inicis de l’Assemblea de Catalunya i els canvis culturals que van afavorir la fi del franquisme. L’Assemblea de Catalunya es va fundar el 7 de novembre del 1971 en una parròquia, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, de la qual era rector Josep Maria Juncà, un mossèn que abans havia estat rector … Continua la lectura de Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

Maurín, l’anticomunista

L’exili de l’exili és una de les pitjors traïcions de l’anomenada memòria històrica. La historiografia catalana mostra de quina fusta està feta quan ara, reproduint el mateix error dels anys setanta del segle passat, prefereix recuperar personatges de la Segona República a trossos. Això és el que ha passat amb Joaquín Maurín, el secretari general del POUM, de qui el 5 de novembre del 2023 es commemorà el cinquantenari de la mort, ocorreguda a Nova York, després de diagnosticar-li un tumor al cervell, el mateix any que també morien a l’exili Pau Casals (22 d’octubre) i Pablo Picasso (8 d’abril). El … Continua la lectura de Maurín, l’anticomunista

El Real Madrid i la banalització del racisme

El dilluns 22 de maig vaig assistir a la tertúlia del programa de 8TV Opinacat, que dirigeix en Carlos Fuentes. Vam parlar del cas Vinícius Júnior i el racisme. Aquell dia vaig coincidir, com molts altres dilluns, amb José Miguel Villarroya, amb qui van protagonitzar un dur enfrontament. Ell considerava que el cas no era de racisme, sinó d’odi al Madrid i va fer una explicació que em va semblar un argument retorçat que banalitzava el racisme. A partir d’aquí, la cosa va complicar-se perquè Villarroya va gosar malinterpretar el que jo havia dit inicialment sobre el Madrid: «… que … Continua la lectura de El Real Madrid i la banalització del racisme

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Joan Colomines i Puig, el meu pare

Léalo en Español 1. CENTENARIS. El 29 de novembre el meu pare hauria fet cent anys.  No facin cas dels que afirmen que va néixer no sé quin dia de desembre perquè ho posa a la seva partida de naixement. És un error administratiu. Va morir, això sí, el 22 de febrer de 2011. Per commemorar el centenari del seu naixement, el meu germà Joan-Ramon i una colla d’amics van organitzar-li un homenatge nacional a Juneda, que es va celebrar el passat dia 17. El redactor d’aquesta casa, en Joan Antoni Guerrero Vall, va fer-ne una crònica generosa i extensa. El meu pare … Continua la lectura de Joan Colomines i Puig, el meu pare

La fi de la il·lusió

M’ha impressionat veure la cara demacrada i la mirada trista de la Comandante Dos, Dora María Téllez. Amb motiu de la commemoració del 43è aniversari de la Revolució Sandinista de 1979, s’ha difós la imatge d’una Téllez a presó, vestida amb un uniforme blau de presidiària. Han passat tants anys que potser poca gent es recorda de qui era aquesta dona, que tenia un posat més d’acadèmica que no pas de guerrillera. De vegades l’opressió i el sentit de la justícia obliga algunes persones a prendre decisions que en un altre context no prendria. Al capdavant del sandinisme, Téllez era una … Continua la lectura de La fi de la il·lusió

“Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

El divan, amb Sílvia Cóppulo, 29/06/2022 Àudio Agustí Colomines és un intel·lectual compromès amb el país que, quan és a l’estranger i li demanen per Catalunya, respon en català. Les preguntes se succeeixen fins que acaba definint-la com una nació oprimida. Gran coneixedor de la història i la política, publica Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner, Editor), un assaig on cada pensament és una alenada d’amor a la vida. El record de la veu de la mare, morta prematurament, el fill Gabriel que el farà avi aviat, els amics, els llibres, la política, el futbol, els accidents, el … Continua la lectura de “Les dones m’han permès descobrir la tendresa”

Una història familiar

El dissabte 26 de febrer vaig traslladar-me a Tàrrega, convidat per l’ANC local, per fer-hi una xerrada. Havia de tractar sobre la situació política actual, però vaig voler començar recordant els meus avantpassats. Els meus besavis, en Joan Colomines i la Margarida Tubau, vivien a Tàrrega, però no n’eren fills. Ho sé perquè el meu pare guardava una cèdula, signada a l’Ajuntament de Tàrrega el 25 de setembre de 1906 per l’alcalde Francesc Pera, mitjançant la qual autoritzaven el seu fill Ramon, el meu avi, a traslladar-se a Puerto Rico. El besavi Joan era un fuster de Balaguer, especialitzat en … Continua la lectura de Una història familiar

L’humanista de guàrdia

Léalo en español 1. Només les organitzacions que facin valdre el talent podran competir de manera sostenible. Aquest podria ser el resum del Talent & Knowledge Congress que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Sant Cugat. La iniciativa de convocar-lo és de la fundació, creada per Bru Recolons, Impulsa Talentum, promotora, també, dels premis Talent associats a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja els en vaig parlar en la columna que vaig dedicar a defensar les humanitats, tan secundàries en l’àmbit de la recerca i tan reivindicades per assegurar una nova cultura empresarial que tingui en compte les … Continua la lectura de L’humanista de guàrdia