Què recordo del dia de la mort de Franco?

La gent d’@elnacionalcat m’ha preguntat on era el 20-N de 1975. Podeu veure el vídeo al final del reportatge, un deixo transcrita la resposta: L’historiador i diputat de Junts per Catalunya Agustí Colomines defineix el moment de la mort de Franco com a “agredolç”. “Jo tenia 18 anys i estava a punt de fer-ne 19”, recorda Colomines, que aleshores començava a estudiar a la universitat. “Havíem viscut les condemnes a mort del mes de setembre i per nosaltres el franquisme era un règim de terror. Havia nascut amb violència i va acabar amb violència”, explica el diputat, que intenta resumir la mort … Continua la lectura de Què recordo del dia de la mort de Franco?

El mal pot tornar

Des de l’escó 33 La violència política no sempre es fa servir amb armes: sovint opera amb paraules, mentides, desqualificacions i processos de legitimació gradual d’allò que, en un altre moment, semblaria intolerable. Laurence Rees, a En la mente nazi (Crítica, 2025), explora com les mentalitats totalitàries no van aparèixer de forma sobtada sinó a través de dotze “advertències” prèvies: discursos sobre “ells i nosaltres”, deshumanització del contrari, teories de la conspiració, banalitat del mal, el paper de l’obediència i de les estructures autoritàries, entre d’altres. Rees usa testimonis de nazis i dels col·laboradors necessaris, i aplica una perspectiva psicològica i històrica per … Continua la lectura de El mal pot tornar

Mussolini, avui

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui

Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

Arran de la publicació del meu llibre Amnistia i Llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents, 2023), sorgeix aquest article, publicat al núm. 8 de la revista digital del Memorial Democràtic: Temps i espais de memòria. Hi abordo els inicis de l’Assemblea de Catalunya i els canvis culturals que van afavorir la fi del franquisme. L’Assemblea de Catalunya es va fundar el 7 de novembre del 1971 en una parròquia, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, de la qual era rector Josep Maria Juncà, un mossèn que abans havia estat rector … Continua la lectura de Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

François Bondy y Cataluña en 1963

Llegiu-lo en català Tuve una semana complicada, académicamente hablando. No se preocupen, estoy bien de salud. A veces es imposible combinar mi trabajo de profesor con la regularidad de mis columnas semanales. Sea como fuere, tuve que preparar con antelación mi artículo y opté por salirme de la agenda actual y contarles algo que descubrí en el archivo de la Universidad de Miami. Leyendo el ejemplar del mes de marzo de 1963 (n.º 70) de la revista Cuadernos, que desde su fundación en 1951 dirigió Julián Gorkin, el dirigente del POUM que en el exilio se afilió al PSOE, y que en ese número … Continua la lectura de François Bondy y Cataluña en 1963

Maurín, l’anticomunista

L’exili de l’exili és una de les pitjors traïcions de l’anomenada memòria històrica. La historiografia catalana mostra de quina fusta està feta quan ara, reproduint el mateix error dels anys setanta del segle passat, prefereix recuperar personatges de la Segona República a trossos. Això és el que ha passat amb Joaquín Maurín, el secretari general del POUM, de qui el 5 de novembre del 2023 es commemorà el cinquantenari de la mort, ocorreguda a Nova York, després de diagnosticar-li un tumor al cervell, el mateix any que també morien a l’exili Pau Casals (22 d’octubre) i Pablo Picasso (8 d’abril). El … Continua la lectura de Maurín, l’anticomunista

Joan B. Culla, l’historiador oxfordià

Léalo en español No recordo haver coincidit mai amb Joan Baptista Culla, l’historiador i articulista que acaba de morir, sense veure’l vestit de vint-i-un botons. Era elegant sense imposar. Em ve al cap la imatge de les seves americanes d’espigueta, de llana gruixada, i les camises de sastre amb quadres de color Vichy blau. L’estilogràfica Montblanc falcada a la butxaca superior de l’americana, com també feia el cantant italià Franco Battiato (1945-2021). Vestit així, Culla semblava un professor d’Oxford, sobretot si ho comparem amb l’informalisme habitual dels ambients universitaris. Als anys seixanta, fins i tot els estudiants acudien a classe vestits amb … Continua la lectura de Joan B. Culla, l’historiador oxfordià

‘Hans Kohn i la idea del nacionalisme’, de Craig Calhoun

L’Editorial Afers, que dirigeix de forma meritòria el catarrogí Vicent S. Olmos, acaba de publicar el llibre Hans Kohn i la idea del nacionalisme, de Craig Calhoun, en la col·lecció Biblioteca del pensament crític. La traducció al català és de Gustau Muñoz. Calhoun, de qui Afers ja va publicar un altre llibre imprescindible, Nacionalisme (2008), és un sociòleg, antropòleg, historiador de la cultura i del nacionalisme, nascut a Illinois (EUA) el 1953. Actualment, Calhoun és professor de Ciències Socials a la Universitat Estatal d’Arizona i Centennial Professor de la London School of Economics, entitat que va presidir durant uns anys. En aquest breu … Continua la lectura de ‘Hans Kohn i la idea del nacionalisme’, de Craig Calhoun

‘Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme’ (primeres pàgines)

El 28 d’octubre de 1973, la policia va detenir cent tretze persones a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Totes elles participaven en una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya, l’organisme unitari de l’oposició catalana constituït el 7 de novembre de 1971. A partir d’aquest fet, Agustí Colomines i Companys ens parla del canvi cultural i polític de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX, que va propiciar la confluència unitària de diversos grups enfrontats des de la fi de la Guerra Civil. Al crit d’Amnistia i llibertat!, els treballadors de les fàbriques, els estudiants, … Continua la lectura de ‘Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme’ (primeres pàgines)