Una crisi econòmica va acompanyada sempre d’una crisi política. Més enllà que des que Lehman Brothers va fer fallida el setembre del 2008 hom hagi coincidit a atribuir la crisi econòmica a l’especulació financera dels inversors i banquers i al comportament irracional dels consumidors, la majoria de l’opinió pública en dóna la culpa, també, a la política. I segurament és veritat, perquè és des de la política que s’obre la porta a la legalitat o il·legalitat d’uns determinats comportaments. Pot haver-hi, és clar, comportaments criminals, però no és la norma ni ens importa en aquest cas. El capteniment dels dirigents … Continua la lectura de La política en temps de crisi

Com informava aquest diari digital dissabte passat, aquest cap de setmana el rotatiu britànic The Guardian ha publicat un divertit mapa amb el títol Europe According to the Future, 2022. De fet, aquest mapa forma part d’una sèrie del projecte Mapping Stereotypes del grup Alphadesigner, que pilota el dissenyador gràfic nord-americà, d’origen búlgar, Yanko Tsvetkov. Si entren a la seva pàgina web veuran que ja n’han presentat uns quants, de mapes, tots els quals en clau d’humor: The World According to USA; The World According to Israel o The World According to Penis Size o USA and the World of … Continua la lectura de Amb humor

A El llibre del riure i de l’oblit, Milan Kundera descriu el dictador comunista txec Gustav Husak com el “president de l’oblit”. I ho era perquè va potenciar una estètica política kitsch i la cultura de masses per a organitzar i fomentar l’oblit i, també, per a transvestir la misèria quotidiana en una societat dominada pel socialisme realment existent. Escriu Kundera, i prenc el paràgraf de la magnífica traducció al català d’aquest llibre, del 1988, a cura de Monika Zgustová: “Quan es vol liquidar una nació –va dir Hübl– es comença per sostreure-li la memòria. Es destrueixen els seus llibres, … Continua la lectura de Ronald Fraser

    La Constitució de Cadis fou promulgada per la regència el 19 de març de 1812. O sigui que avui fa dos-cent anys que es va produir el fet en la diada de Sant Josep i per això és coneguda com “La Pepa”. Ahir, els diaris anaven plens de reportatges i articles que valoraven l’impacte de l’esmentada Constitució en la història espanyola. Molts d’aquests articles desprenien, almenys per al meu gust, un excés d’optimisme. És cert que la Constitució de Cadis va ser la primera llei fonamental espanyola de caràcter liberal. La lletra d’aquesta Constitució era, sobretot en el context … Continua la lectura de La fabricació del mite de Cadis

ls treballadors del metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han demostrat ser més assenyats que l’anomenat comitè de vaga. 1.735 treballadors dels 2.324 (la plantilla és de 3.370) que van participar en la consulta que va tenir lloc entre divendres i dissabte passat van decidir acceptar l’última oferta de la direcció i desconvocar la vaga prevista per avui, just quan arrenca el Mobile World Congress (MWC). La participació ha estat del 68,92%, doncs, i és prou alta per garantir que no hi haurà marxa enrere. Amb un 74,6% dels vots emesos a favor d’acceptar la proposta de TMB i … Continua la lectura de La vaga (o no) de TMB

Dani Rodrik és un professor turc, d’origen sefardita, que ensenya economia política internacional a la Universitat de Harvard. L’any passat va publicar el llibre The Globalization Paradox: Democracy and the Future of the World Economy, la tesi fonamental del qual és que no es poden combinar simultàniament la democràcia, l’autodeterminació nacional i la globalització econòmica. Quan els acords socials en el si de les democràcies topen —perquè és inevitable que passi— amb la demanda de globalització, les prioritats nacionals han de prevaler damunt les exigències internacionals. Ho sosté Rodrik i és una tesi, diguem-ne, nacionalista que s’accentua quan assenyala que … Continua la lectura de Paradoxes de la globalització

La patacada de Carme(n) Chacón per accedir a la secretaria general del PSOE no ha tingut res a veure amb l’aspecte, diguem-ne, íntim de la seva identitat. Ha estat, si de cas, la derrota política de les escorrialles del zapaterisme (perquè Rodríguez Ibarra té raó: Chacón representa això, com també el PSC) davant la vella guàrdia filipista del socialisme espanyol. No ha estat, tanmateix, una confrontació generacional entre els socialistes del 1974, aquells que van assaltar el 13è congrés del PSOE —el de Suresnes, a prop de París— i els joves insolents de la cella. No, no és això. Si … Continua la lectura de Chacón, el PSOE i el PSC

Personalment, tant se me’n dóna que una catalana es faci dir Carme o Carmen. El nom de pila d’una persona i l’idioma amb què s’expressa ateny al fons íntim de cadascú i prou. A més, no sé per què m’ha de semblar millor que un català (encara que sigui d’adopció) conservi el nom de bateig en anglès o en italià o en serbocroat o en àrab que no pas en castellà, que al capdavall és la llengua materna de molts dels fills de l’onada immigratòria dels anys seixanta. Per tant, que Carme Chacón es fes dir a tot arreu i … Continua la lectura de La derrota de Carme(n) Chacón

De tots colors, el llibre de memòries de Fabián Estapé, mort el primer dia d’aquest gèlid mes de febrer, es va publicar l’any 2000 a cura de l’actual directora de TV3, Mònica Terribas. En la nota a l’edició, Terribas diu que Estapé va viure com va voler, amb els guanys i les pèrdues que aquesta actitud va comportar-li. Certament, Estapé va formar part d’aquells intel·lectuals i professionals que, amb arguments molts diversos, van créixer i es van fer a redós del règim franquista. De la dictadura, en una paraula. Estapé podia haver fet el contrari. Podia haver decidit apostar per … Continua la lectura de Fabián Estapé

Comença a ser una inquietud generalitzada esbrinar què fer l’endemà del dia que no s’aconsegueixi un pacte fiscal amb les condicions que proposa el president Artur Mas. Perquè, de moment, són pocs els qui confien en què finalment s’arribarà a un acord. Amb l’excusa de la crisi econòmica i en ple procés de recentralització per salvar les autonomies que ells mateixos han enfonsat, el PP dirà que ara no toca que Catalunya surti de la LOFCA amb un règim especial semblant al del País Basc. Per tant, la inquietud que he esmentat no és exagerada. Des d’ara hem d’estar preparats … Continua la lectura de L’endemà