18 de juliol, 75 anys

Avui fa 75 anys que va començar el cop militar que duria a la Guerra Civil. Tota una vida. I tanmateix, la Guerra Civil continua viva en la memòria familiar de molta gent. Ho comentava amb un parell d’amics dissabte passat, davant d’una badia de Roses tenyida de gris, mentre comentaven la polèmica viscuda fa anys arran de la inauguració d’un monument erigit en record de les víctimes de la repressió franquista. Hi va haver gent que se’n va queixar, perquè a Roses les patrulles de control van fer de les seves, com en molts altres llocs. La memòria és … Continua la lectura de 18 de juliol, 75 anys

Camina que caminaràs

Fa un any de la multitudinària manifestació que va tenir lloc a Barcelona el 10 de juliol. En aquests dotze mesos han passat moltes coses. Per començar, i no és pas poc, s’ha capgirat el mapa polític. D’un escenari en què el tripartit era hegemònic a les principals institucions del país s’ha passat a un altre –previst però no constatable aleshores– en què CiU és ara hegemònica arreu. La federació nacionalista encapçala la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Girona, entre els més grans, les quatre diputacions i fins i tot el Consell General d’Aran. La desfeta del tripartit ha estat … Continua la lectura de Camina que caminaràs

“Lobby” o partit nacional?

En una entrevista publicada a La Vanguardia el diumenge de la setmana passada, Oriol Pujol va dir que CiU havia de deixar d’actuar com un lobby i fer de partit nacional a Madrid. Ahir, en canvi, el portaveu del grup de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que “CiU defensa intensament els interessos de Catalunya, i sempre que podem fem de lobby”. No és una divergència qualsevol. Al contrari, expressa dues maneres ben diferents d’entendre el paper d’un partit nacional català en la política espanyola. Al capdavall, és conegut per tothom que el dirigent d’UDC no és independentista i … Continua la lectura de “Lobby” o partit nacional?

El PSC i la centralitat política

El cicle electoral que va començar el 28-N i que acabarà l’any vinent amb les eleccions a Corts ha capgirat la política catalana. Des d’aquell 2003 en què el rampant tripartit celebrava que el poder de CiU hagués quedat reduït a l’Ajuntament de Sant Cugat fins ara, el canvi és radical. Com va confessar amb lucidesa postmortem Josep-Lluís Carod-Rovira, la pretensió de reduir —i en el cas d’ERC, de substituir— la coalició nacionalista al no-res ha fracassat. I tant! I no ho dic tant per l’actual però enganyosa acumulació de poder de CiU en tots els àmbits, nacional i local, sinó perquè … Continua la lectura de El PSC i la centralitat política

La supèrbia de Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira és un polític superb. Tothom que l’hagi tractat una mica sap perfectament que està ben pagat d’ell mateix. L’última mostra és l’article que va publicar ahir a l’Avui, en el qual s’atribueix en exclusiva la recuperació electoral d’ERC. Ni una sola paraula, per exemple, del paper que va tenir Àngel Colom en la transformació d’ERC i de l’independentisme lligat a l’MDT —i a la violència política— que tendia a imitar l’esquerra abertzale. I ni una sola paraula, tampoc, sobre la conspiració contra Colom (qui, tot cal dir-ho, també va equivocar-se) que va encimbellar Carod al capdamunt d’ERC amb … Continua la lectura de La supèrbia de Carod-Rovira

Ideologia i coneixement. Resposta a un lector

Llegeixo una carta a l’Avui de Ferran de Tost sobre l’article que vaig publicar en aquest mateix diari el 30 de maig sobre l’homenatge als germans Badia. Com passa sovint amb els alumnes de la facultat, el senyor De Tost posa per davant l’opinió al coneixement. D’entrada perquè relaciona el que vaig explicar dels germans Badia amb una adscripció ideològica amb la qual no em sento identificat de cap manera. Més encara quan en el mateix article em declarava explícitament socialdemòcrata i independentista. Però és que, a més, si bé és anacrònic jutjar el passat amb ulls del present, també … Continua la lectura de Ideologia i coneixement. Resposta a un lector

La teoria del càncer. Ciutat i usos

Quan Pasqual Maragall era l’alcalde de Barcelona (1982-1997), un dels seu col·laboradors em va explicar una sucosa teoria amb relació a la regeneració del centre de la ciutat. Aleshores jo vivia al carrer Guifré, entre els carrers de Joaquim Costa i Ferlandina, just davant d’una antiga fàbrica d’espardenyes que ara és el taller d’un artista plàstic. Des de molt abans, però, el Casc Antic era el meu hàbitat natural. He tingut casa al carrer de l’Hospital i al carrer d’en Roca, i durant força anys vaig fer classe de català per adults al carrer d’Avinyó per encàrrec de l’Associació de … Continua la lectura de La teoria del càncer. Ciutat i usos

Alex Salmond

Què explica la victòria esclatant de l’SNP a les darreres eleccions escoceses? No hi ha un factor únic, però segurament hi ha influït, i molt, el lideratge fort (en el sentit anglès que hi dóna Joseph Nye) d’Alex Salmond, el primer ministre escocès. Nascut a Linlithgow el 31 de desembre del 1954, la carrera política de Salmond arrenca el 1987 quan va ser elegit diputat per la circumscripció de Banff i Buchan, escó que va ocupar fins el 2010. Des del 1990 dirigeix l’SNP amb una orientació, diguem-ne, socialdemòcrata. Salmond, llicenciat en economia i història, és un personatge curiós, perquè … Continua la lectura de Alex Salmond

La segona mort de Vicens Vives

Ara que ja ha passat gairebé un any des de la commemoració del centenari del naixement (1910) i del cinquantenari de la mort (1960) de Jaume Vicens Vives, potser ja és hora de certificar d’una vegada que el seu llegat polític és mort. L’esperit renovador de l’insigne historiador és innegable des d’un punt de vista historiogràfic. Va saber ser un home cosmopolita a desgrat del context polític en què va haver de desenvolupar la professió. Això és més que evident. Era un home excepcional, sí, però no va sorgir per generació espontània. El van precedir altres homes excepcionals, historiadors o … Continua la lectura de La segona mort de Vicens Vives

Cara i creu

La setmana passada van celebrar-se eleccions generals al Canadà i locals a la Gran Bretanya, que també coincidien amb l’elecció del Parlament escocès i de les Assemblees de Gal•les i Irlanda del Nord. En el cas britànic, la convocatòria a les unes també es va fer coincidir amb el referèndum per aprovar o no la reforma electoral, dita alternativa, que el partit liberaldemòcrata de Nick Clegg havia posat com a condició pel seu suport al conservador David Cameron. Finalment, la reforma ha estat refusada i la clatellada del líder LibDem ha estat monumental, que s’ha convertit en una ferida encara … Continua la lectura de Cara i creu