Home

Aquest estiu s’han inaugurat a Skopje, la capital de Macedònia, dos llocs de memòria, per dir-ho a la manera de Pierre Nora. Avui us parlaré del primer i deixaré per a l’article següent el segon.

Aquest primer lloc de memòria és un impressionant monument erigit per a recordar l’emperador Alexandre el Gran. La instal·lació d’aquest monument forma part d’un gran projecte anomenat Skopje 2014, que inclou l’edificació del nou Ministeri d’Afers Estrangers, el Museu Arqueològic, escultures d’herois nacionals, ponts sobre el riu Vardar i el sanejament de la façanes nobles de la capital. En fi, tot un pla per a redecorar el centre d’una capital dominada per l’estètica socialista. L’estàtua de l’heroi de l’antiguitat té una altura, incloent-hi el pedestal, de 22 metres –més de set pisos–, pesa 40 tones i ha costat uns 9 milions d’euros. Una barbaritat, tenint en compte el PIB macedoni. No és un monument qualsevol, doncs, atès que la memòria de qui fou rei de Macedònia entre el 336 i el 323 aC és conflictiva. Malgrat que el nom oficial del monument és Guerrer a cavall, un gest de les autoritats macedònies per a no provocar Atenes, el rostre és plenament identificable. Els macedonis reivindiquen el rei Alexandre com a part de la seva història, però és precisament això que fa enfurismar les autoritats gregues, que ho rebutgen, començant pel nom, perquè el consideren indissolublement unit a la cruïlla de cultures que són el bressol d’occident però, també, de la identitat nacional grega. I és que entre les regions de Tessàlia i Macedònia hi sobresurt el mont Olimp, d’on provenen Aristòtil i un dels seus deixebles, Alexandre el Gran, creador d’aquest vast imperi que incloïa Anatòlia, Síria, Mesopotàmia i Egipte, la memòria del qual també reivindiquen el grecs.

Els processos de recuperació de la memòria no acaben de funcionar bé si arrenquen malament. Pierre Nora ja ens advertia que la memòria tendeix a l’absolut, sobretot perquè hi ha tantes memòries com grups, perquè per naturalesa és múltiple i desmultiplicable. Alhora col·lectiva i individualitzable. La història, en canvi, es mou en el terreny del relatiu, perquè pertany a tothom i a ningú, però és verificable. És per això que prefereixo la història a la memòria.

Publicat a El Temps, núm. 1421, 6/09/11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s