Home

Quan un historiador vol explicar el significat històric de la Diada Nacional de Catalunya acostuma a dir que es va triar la data de l’Onze de Setembre per commomorar els fets que van tenir lloc a Barcelona un dia com aquell però del 1714.

Certament, a finals del segle XIX es va celebrar per primera vegada la fi del setge a la qual fou sotmesa la ciutat de Barcelona arran del conflicte internacional que va portar a la Guerra de Successió. S’enfrontaven França i la monarquia espanyola, per una banda, contra l’Imperi Austro-Hongarès i Anglaterra, per l’altra. Les autoritats catalanes d’aquell moment havien donat suport als aliats partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria i per això van patir les conseqüències de la derrota. Els catalanistes del segle XIX van triar aquella data perquè, de fet, amb la victòria dels Borbó s’acabà els model d’estat confederal que fins aquell moment encara regia en la monarquia hispànica per imposar-ne un altre completament centralitzat. La victòria borbònica va significar, a més, el triomf de l’absolutisme, que va condemnar Catalunya i el conjunt de la monarquia espanyola a una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic. Amb l’afegit que per a Catalunya la nova situació va comportar la ruptura definitiva amb els territoris de València i les Illes Balears, els altres dos territoris de la catalantat dins de la monarquia, i l’aplicació de l’anomenada Nova Planta en substitució de les institucions pròpies. Els Borbó no es van estar tampoc d’imposar el castellà com a idioma oficial en substitució del català, que era —i és— la llengua pròpia d’aquests territoris.

Com també passa amb l’11-S nord-americà, la commemoració de l’Onze de Setembre català és més un recordatori de les llibertats perdudes que no pas una celebració. Es tracta que any rere any es pugui recordar que els catalans érem una comunitat nacional que esdevingué una província de la monarquia espanyola i, el que és pitjor, una província condemnada a una tracte descriminatori i a una vigilància malfiada. Commemorar aquella derrota serveix per explicar que els orígens violents de la unitat d’Espanya encara tenen resposta entre els catalans. La commemoració de la Diada, per tant, serveix per recordar el passat, però des del 1980, després de les primeres eleccions democràtiques que van decidir la composició del recuperat Parlament de Catalunya, els nous parlamentaris van declarar institucionalment l’Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006, que va substituir el del 1979, també declara que “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”. I L’article 8.3 estableix que “La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre”. És una festa patriòtica, com als EUA ho és el 4 de juliol, amb voluntat de mantenir viva la identitat nacional, el progrés col·lectiu i el benestar individual, assegurant-hi, també, la convivència interna, que ha estat una de les característiques bàsiques d’una societat basada, com en el cas dels EUA, en el melting pot. Com als EUA, la diversitat no nega que la identitat nacional és una sola i catalana. O si més no aquesta ha estat l’empremta pedagògica que ha volgut transmetre el conjunt de la societat. Una societat civil que ha estat, i cal no oblidar-se’n, la que ha fet possible que a Catalunya no s’hagi donat mai una lluita interna per raons ètniques.

La democràcia espanyola és relativament jove. El segle XX espanyol va estar presidit pels conflictes armats (les guerres d’Àfrica al primer terç de la centúria i la Guerra Civil el 1936), les dictadures (la de Primo de Rivera, 1923-31; i la de Franco, 1939-75) i la corrupció del sufragi universal durant els anys de la Restauració (1876-1923). I pel que fa a l’autogovern de Catalunya, el resultat és encara més esfereïdor. Llevat dels sis anys d’autonomia política durant la II República (1931-39), que va acabar malamenti amb l’afusellament del cap del Govern de Catalunya, el president Lluís Companys, Només a partir del 1979 va triomfar el sentit democràtic i parlamentarista que ha defensat sempre el catalanisme polític contemporani, entès com a moviment de reivindicació nacional de masses i no tan sols com una ideal nacionalista d’un partit en concret.

El fet que els catalans d’avui dia siguin els protagonistes de l’etapa més duradora de democràcia i d’autonomia de la Catalunya contemporània després d’haver patit tant significa que la societat catalana ha reclamat ¡ una vegada i una altra la llibertat política i nacional. Tal vegada Catalunya no hagi tingut una història contemporània brillant com la d’altres països del seu entorn, però la lluita al llarg dels temps per reconquerir la dignitat política i l’autogovern ens demostra que aquesta història ha estat sòlida. Que durant els trenta-dos anys de Govern i Parlament català d’ara s’han mantingut viu els principis nacionalitaris —com els anomenaríem nosaltres— en defensa de «las llibertats, privilegis y prerrogatives dels cathalans, que nostres antecessors a costa de la sanch gloriosa alcansaren y nosaltres devem així mateix mantenir», tal com proclamaven els diputats del General el 14 de juliol de 1713. La Catalunya que hem heretat no és cap miracle ni tampoc una inspiració poètica romàntica, que és el que de vegades es vol fer creure. Som una nació històrica de la mediterrània occidental, europeista i convivencial, que rebutja sentir-se orfe del seu passat i per això cada Diada Nacional celebra retrobar-se, com diria el sociòleg Maurice Halbwachs, amb una història viva que li permeti preservar els trets identitaris propis sense refusar la globalització. Aquest és el significat de l’Onze de Setembre: commemorar una vegada a l’any allò que ens uneix com a societat nacional, que és, per història, per llengua i per cultura política, la pàtria compartida. La cultura del catalanisme històric ha estat aquesta. I aquesta és, també, la cultura política del sobiranisme català actual.

English version.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s