Home

A l’anterior article us anunciava que aquest estiu s’han inaugurat a Skopje, la capital de Macedònia, dos llocs de memòria.

Us vaig parlar del primer, l’impressionant monument en honor de l’emperador Alexandre el Gran. Avui us parlaré del segon, que és situat a cinc minuts caminant del primer. Es tracta d’un museu dedicat a l’Holocaust. La capital macedònia, doncs, s’ha afegit a les poques ciutats que tenen una instal·lació íntegrament esmerçada a commemorar la persecució dels jueus: Jerusalem, Berlín, París i Washington DC. Els jueus es van instal·lar a Macedònia a l’època, precisament, del gran emperador. El museu encara no és acabat del tot, però la nau principal ja és oberta i a la recepció hi ha un memorial, fet amb les fotografies de les 3.500 víctimes identificades, realment espectacular.

La persecució dels jueus a Europa (de Polònia a França), o fins i tot a Tessalònica, a la part grega de la Macedònia històrica, és un fenomen més o menys conegut. Allò que fins ara no ho era tant és la persecució a l’ex-Iugoslàvia. La història dels jueus macedonis va canviar radicalment després de l’expulsió de la comunitat jueva d’Espanya i de Portugal, l’any 1492. Molts dels que van sortir de la península van acceptar la invitació d’assentar-se al territori dominat pels otomans, que inclou, és clar, Macedònia. La gran majoria d’aquests transterrats, que van continuar emprant el judeocastellà, va anar a viure a Skopje, a Stip i, sobretot, a Bitola. Quan l’any 1943 els búlgars van ocupar Macedònia, 7.148 macedonis jueus van ser deportats al camp d’extermini de Treblinka. No en va tornar cap. Així doncs, d’una població que abans de la guerra era de 8.000 ànimes, després del conflicte només en quedaven 350. Avui dia és una comunitat de 200 persones, aproximadament. L’extermini va fer el seu efecte.

És curiós que el record de la persecució dels jueus no sigui a l’agenda dels grans valedors de la memòria històrica espanyola. Estaria bé de recordar que abans de l’Holocaust i de la solució final hitleriana, hi va haver l’expulsió dels jueus de la Península. En canvi, no hi ha cap museu que ho recordi. No hi ha cap monument que ho ressalti d’una manera contundent i clara. Posats a copiar polítiques de memòria, per què no es pren l’exemple macedoni per a començar a fer alguna cosa en aquest sentit?

Publicat a El Temps, núm. 1425, 04/10/11.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s