Home

La Conferència Internacional per Promoure la Resolució del Conflicte al País Basc reunirà avui a Sant Sebastià l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan, l’exministre francès Pierre Joxe, a l’exprimera ministra noruega i membre de The Elders (grup de figures internacionals per la pau creat per Nelson Mandela), Gro Harlem Bruntland, i a tres figures imprescindibles del procés de pau nord-irlandès: el principal negociador britànic, Jonathan Powell, cap de gabinet de Tony Blair; el líder de Sinn Féin, Gerry Adams; i l’exprimer ministre irlandès Bertie Ahern. En fi, una impressionant nòmina de personalitats que, convocats per Lokarri i el Grup Internacional de Contacte, es trobaran en el Palau d’Aiete de la capital guipuscoana, que en el passat va ser la residència estiuenca de Franco i que actualment acull l’anomenada Casa de la Pau. Diguin el que diguin els detractors i els exegetes del procés de pau al País Basc, és evident que cap d’aquestes personalitats no s’haurien avingut a participar en una trobada com aquesta si no comptéssim amb el vistiplau del govern espanyol. Del que no estic segur és si el PP també hi està implicat. Però podria ser, malgrat la retòrica agressiva en contra. Per a mi, però, és una bona notícia que aquesta reunió tingui lloc. Vol dir que s’han fet passos més que significatius per resoldre d’una vegada el conflicte basc. Que a la reunió hi hagin confirmat l’assistència partits de banda i banda de la frontera hispanofrancesa: PNB, PSE/EE, Aralar, EA, Alternatiba, EB, Esquerra-Ezkerra, Geroa Bai, Abertzalen Batasuna, CFDT, UMP, PSF, Modem i l’esquerra abertzale, és un símptoma de canvi. Com he dit abans, que el PP —i UPyD— hagi declinat de participar-hi ja devia estar previst, oi? La política administra silencis i propaganda a parts iguals.

A pesar de les declaracions de l’esquerra abertzale, el conflicte basc fa temps que ha fet un tomb. Per una banda perquè el terrorisme d’ETA ja no té sentit ni per aquell sector polític que el defensava fa tan sols una dècada. I per altra banda, la llei de partits, que va ser injusta i antidemocràtica, ha tingut uns efectes innegables en l’entorn abertzale. A poc a poc, el conflicte basc ha anat, diguem-ne, “normalitzant-se” i corria el risc d’esdevenir residual en el context de la UE. A més, l’èxit electoral de Bildu ha reforçat l’ala “políticista” per damunt dels sectors “militaristes”, que raonen i actuen moguts per una lògica que és difícil de sostenir en una Europa amb molts conflictes nacionals i identitaris però sense cap altra violència política que la derivada de les accions islamistes o feixistes. Mantenir la violència armada al País Basc és —i era— decididament impossible. El món abertzale assegura que el seu canvi de rumb és conseqüència d’una decisió unilateral i irreversible que va començar ja fa molt de temps. Potser sí, i cal celebrar-ho. Però l’statu quo —que inclou el PNB i altres grups que no han donat mai suport al terrorisme— també es poden apuntar com un èxit haver doblegat la resistència dels intransigents. “ETA sobra i destorba” —va assegurar Arnaldo Otegi en declarar davant l’Audiència Nacional. I tant! Com en el seu dia també sobrava l’IRA i els seus derivats. Otegi, però, no ha tingut mai l’autoritat de Gerry Adams ni, sobretot, de Martin McGuinness. És per això que som on som.

No sé què en sortirà de la Conferència. Diuen que presentaran una setantena de propostes. Fantàstic! Però, d’entrada, el principal problema que caldrà resoldre és el futur dels presos i la memòria de les víctimes dels dos bàndols. I és que una pau amb vencedors i vençuts no serà duradora ni real, com bé apunten els especialistes en resolució de conflictes. L’únic camí és la reconciliació i apostar de veritat pel dret de decidir i a la vida. I això no serà fàcil perquè, de moment, ni els uns ni els altres estan disposats a fer un pas endavant amb valentia. I tanmateix, desitjo que la reunió d’avui arrossegui cap a la pau el País Basc. Que triomfi la política per damunt de la lògica armada i la repressió. Si a Irlanda del Nord ha estat possible encarrilar la pau, malgrat que tenia —i té— una societat més complexa i dividida, cal esperar que al País Basc també triomfi la democràcia i que tothom pugui viure-hi en pau.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s