El president i la periodista

Dijous a la nit, la directora de TV3, Mònica Terribas, va entrevistar al president de la Generalitat, Artur Mas, amb motiu dels seus primers cent dies de govern. L’expectació devia ser alta, atès que l’entrevista va ser líder d’audiència a Catalunya amb una mitjana de 655.000 teleespectadors. I tanmateix, la conversa entre el president i la periodista em va decebre molt. D’entrada, perquè Terribas va optar per fer preguntes, diguem-ne, fast food i no pas de profunditat. La reconeguda solvència de Terribas va trontollar perquè les seves preguntes no eren de calat sinó una mena de reproducció dels titulars que … Continua la lectura de El president i la periodista

De la lleugeresa independentista

El programa del catalanisme polític històric ha estat un èxit. Ho he intentat explicar un munt de vegades. La vocació moderna del catalanisme ha triomfat en arrossegar Espanya cap a la modernitat. Ho va argumentar molt bé un dels meus mestres, el professor Vicente Cacho Viu (1929-1997) a El nacionalismo catalán como factor de modernización (Quaderns Crema, 1998). Des que va irrompre en l’escena política catalana a finals dels segle XIX, el catalanisme polític tenia una orientació netament regeneracionista espanyola. Cacho identificava el catalanisme com un dels dos corrents regeneracionistes fonamentals a Espanya. Mentre que el regeneracionisme nucleat a l’entorn … Continua la lectura de De la lleugeresa independentista

La memòria ensucrada

El 4 d’abril de 1968, Martin Luther King va ser assassinat a Memphis per James Earl Ray. Tenia 39 anys i avui en fa quaranta-tres d’aquell atemptat. Mentre se celebraven els funerals en a l’església Edenhaëser d’Atlanta, una onada de violència s’estengué arreu país. Ray, detingut per la policia, es va reconèixer autor de l’assassinat i va ser condemnat amb proves circumstancials. Anys més tard, però, Ray va retractar-se de la seva declaració i va demanar, amb el suport de la família King, la reobertura del cas i la celebració d’un nou judici. La llegenda estava servida, almenys quant a … Continua la lectura de La memòria ensucrada

L’oposició davant la crisi

Diuen que estar a l’oposició és el pitjor que els pot passar als polítics. Hi tenen fred de peus i, a més, sovint es deixen anar pel pendent de les grans paraules que després, quan arriben al govern, no saben com fer complir. És per això que hi ha qui se sent més còmode a l’oposició que al govern, que és des d’on s’han de prendre decisions encara que siguin desagradables. No és un virus exclusivament espanyol i català. A tot arreu passa el mateix. Si vostès fan l’exercici de navegar pel web del diari The Guardian, hi podran ensumar … Continua la lectura de L’oposició davant la crisi

Otegi i la (in)justícia espanyola

L’any 2005, el Tribunal Suprem va condemnar Arnaldo Otegi a un any de presó per haver comès un delicte d’injúries greus al rei perquè, arran de la visita del rei al País Basc el 26 de febrer de 2003, va titllar-lo de “responsable dels torturadors”. Els magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França) i presidits per l’andorrà Josep Casadevall, asseguren ara, en un acte dictat la setmana passada, que les paraules d’Otegi no van constituir “una ofensa personal ni gratuïta contra la persona del rei”, com tampoc no van qüestionar “la vida privada del … Continua la lectura de Otegi i la (in)justícia espanyola

L’excepcionalitat cultural

  Diverses associacions gremials de la cultura han convocat per avui una concentració per reclamar l’excepcionalitat cultural en la política d’estalvi impulsada pel govern del president Artur Mas. Pertanyo almenys a una d’aquestes associacions, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i ja els asseguro jo que ningú no m’ha preguntat res sobre si estic d’acord o no amb la iniciativa. I per bé que el president d’aquesta associació, Guillem-Jordi Graells, reconeix que encara no sap exactament quin serà el pressupost destinat a la cultura, es convoca una concentració “per reclamar que, a l’hora de negociar els pressupostos, es tingui en … Continua la lectura de L’excepcionalitat cultural

La democràcia tibetana

El budisme és una religió que resulta simpàtica. I tanmateix, la gent no en coneix gairebé res, llevat que alguns personatges famosos en són seguidors. El budisme s’associa sempre el Tibet i al dalai-lama, per bé que el budisme tibetà és tan sols una escola que començà amb el cinquè dalai-lama, que, mitjançant el suport militar de l’imperi mongol, s’imposà a les altres escoles religioses i assolí el poder absolut, eclesiàstic i polític, que determinà la preeminència aconseguida per l’orde dGelugs-pa, el qual es perllongà fins als temps moderns. I que, a més, el budisme també és la religió majoritària, … Continua la lectura de La democràcia tibetana

Egipte i la democràcia

Michael Mandelbaum, professor a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies (SAIS) a Washington D. C. i autor del llibre Democracy’s Good Name: The Rise and Risks of the World’s Most Popular Form of Government, es preguntava en un article recent si Egipte podria esdevenir una democràcia de veritat. No és una pregunta trampa, senzillament és un interrogant pertinent. Si bé és cert que la dimissió de Hosni Mubàrak com a president egipci ha obert la porta a una transició política, això no vol dir que porti directament a la democràcia. No es tracta tampoc d’arribar a una conclusió … Continua la lectura de Egipte i la democràcia

Les dones i el Barça

Si servidor fos dona no hauria acceptat la invitació del FC Barcelona per seure a la Llotja del Camp Nou dissabte passat. La iniciativa dels dirigents barcelonistes d’invitar 147 dones a la Llotja com una forma de commemorar —ells en van dir homenatjar— per avançat el Dia de la Dona Treballadora, que s’escau el 8 de març, és un cop d’efecte i prou. Primera pregunta, doncs. Per què aquest peculiar “homenatge” no es fa el dia que toca? El 8 de març el Barça té, precisament, un important partit contra l’Arsenal i l’impacte d’una acció reivindicativa com aquesta s’hauria multiplicat … Continua la lectura de Les dones i el Barça

De tan purs, idiotes

Al web de Solidaritat Catalana (SI) es pot llegir un resum de les declaracions del diputats Uriel Bertran en què recriminava al govern de la Generalitat el nomenament de la directora general de Funció Pública, Susanna Bouis pel que considera un currículum “al servei de l’espanyolisme i del PP”. Certament, Bouis va ser subdelegada del govern espanyol a Barcelona (2002-2003), delegada del Govern a Catalunya (2003 i el 2004) i assessora, diu el guardià de les essències pàtries, de parlamentaris del PPC i de Ciutadans. I què? És que la gent no pot canviar de parer? És que no és … Continua la lectura de De tan purs, idiotes