Avui Artur Mas prendrà possessió del càrrec de president de la Generalitat de Catalunya a l’històric palau de la plaça de Sant Jaume. Dijous passat va ser investit en segona volta, gràcies a l’abstenció pactada amb el PSC, perquè ERC no va tenir prou cintura política en la primera. El to conciliador i institucional del discurs de Mas era una invitació, tot i sostenir-se en els principis programàtics de CiU, als republicans. Però no van saber trobar la fórmula per esdevenir decisius. No van ser els únics a qui Mas va picar l’ullet, certament; però la substància del que va … Continua la lectura de Des de la tribuna del Parlament

Avui comença el debat d’investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat. Arrenca, doncs, una nova etapa en què, d’entrada, han desaparegut, o són a punt de desaparèixer, els líders que van pactar els dos tripartits. Ni Maragall, ni Carod-Rovira, ni Vallès, ni Saura, ni Baltasar, ni Bargalló, ni Vendrell, ni Benach, ni Huguet, ni Castells, ni Montilla,ni un llarg etcètera , ja no seran protagonistes de la política catalana en aquesta legislatura. De moment, sobreviuen Joan Puigcercós, Joaquim Nadal (un polític supervivent, i una mica surfista, perquè ell també va fracassar com a candidat socialista a la … Continua la lectura de Debat d’investidura

Les eleccions del 28-N han fet capgirar la política catalana com un mitjó. Ara, quan el fracàs del tripartit és incontestable, molta gent s’atorga el mèrit d’haver-lo predit amb molta antelació, per bé que les hemeroteques guardin un munt d’articles d’aquesta mateixa gent quan defensava sense recança aquesta fórmula de coalició. En reneguen a misses dites. Però, vaja, suposo que això deu ser normal en un país com el nostre, en què l’opinió política és tacticista fora de mida. Vull dir que és miop, perquè es forja en el driblatge curt, conjuntural, com a reacció al que es diu en … Continua la lectura de Sobre els desafectes i els derrotats

Tafanejant per Internet vaig topar amb el blog de la diputada socialista al Congrés Lourdes Muñoz Santamaría. Muñoz, que és informàtica i especialista en la societat de la informació, va viure en primera persona el malson de l’huracà Katrina l’agost del 2005, ja que va quedar atrapada al Centre de Convencions de Nova Orleans. D’aquella experiència en va sortir un relat dietarista que, a la fi, l’abocà a crear seu blog actual. Malgrat l’interès humà del cas, el que vull comentar és la seva anàlisi dels resultats del 28-N, perquè fa algunes asseveracions que resultem curioses. Certament, els motius que … Continua la lectura de Sobre eixos i vots

“Si els catalans apaguessin per un minut les estrelles del cel, jo aniria amb vosaltres a les fosques pel camí de la justícia i de la llibertat.” Així és com Artur Mas va acabar el míting de cloenda de la campanya que l’ha portat a la victòria. Va ser un dels discursos més ben travats, aprofundits i emotius que ha pronunciat mai el dirigent nacionalista. Va parlar com a líder d’un país i no pas d’un partit, amb ganes de començar una nova etapa política sense el ressentiment que ha condicionat el septenni que ara s’ha acabat. La grandesa de … Continua la lectura de La victòria d’Artur Mas

El final del capítol 19 de la primera temporada de la coneguda sèrie The West Wing és impagable. Després d’un any desastrós, plegat d’indecisions, de temptatives no acomplertes, d’errors incomprensibles i, en conseqüència, de davallada de popularitat del president Bartlet, cosa que va acompanyat de l’amenaça que aviat es farà públic un informe que assenyala els punts febles de l’administració presidencial en aquest seu primer mandat, els assessors del president es reuneixen al despatx del cap de gabinet, Leo McGarry, i entonen una mena de mea culpa. Aleshores entra l’assistent del president i invita a passar al despatx oval Leo. … Continua la lectura de “Let Mas Be Mas”

Escric sense saber quin és el resultat de les eleccions celebrades ahir. I tanmateix, m’atreveixo a fer una breu reflexió a la llum del que ha passat els darrers anys a Catalunya. No sé quin nivell de participació hi ha hagut en les novenes eleccions al Parlament de Catalunya, però desitjo que s’hagin pogut igualar els índexs que es van assolir els anys 1980, 1984, 1995 i 2003, que foren del 61,3%, 64,4%, 63,6% i 62,5%, respectivament. El 2006 la participació va ser substancialment més baixa, del 56,4%, i se situa entre el 59, 4% del 1988, el 59,2% del … Continua la lectura de De cara al futur

Dissabte passat, la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va sostenir que el PP podia erigir-se com “la frontissa de la governabilitat” després de les eleccions catalanes atès el pronòstic del CIS segons el qual CiU obtindria 59 escons, els mateixos que obtindrien sumats les tres forces del tripartit. A parer de la líder conservadora, el PP pot “decantar Catalunya cap a la llibertat i no cap a la independència i la gestió dolenta”. Caram! Si la frontissa de la política catalana ha de ser una formació com el PP, que sempre que pot es decanta cap a les … Continua la lectura de Que s’encallin les portes

Divendres passat vaig coincidir amb el candidat Joan Herrera a COM Ràdio, al magazín matinal que condueix Jordi Duran. L’Herrera és un paio que em cau simpàtic i tanmateix em sembla d’un simplisme polític preocupant. Com que l’entrevista era d’aquelles que es fan en campanya, a cada pregunta responia amb el reguitzell de tòpics —vull dir eslògans— que donen contingut al seu “verd esperança” electoral. I el fons de la qüestió és que ara resulta que el 28-N ens juguem l’estat del benestar i les inversions públiques. Per dir-ho a la seva manera, ICV-EUiA són l’única opció que es planteja … Continua la lectura de Els mals que s’apressen