Home

mas_sant_jordi_475x352-1901

“Si els catalans apaguessin per un minut les estrelles del cel, jo aniria amb vosaltres a les fosques pel camí de la justícia i de la llibertat.” Així és com Artur Mas va acabar el míting de cloenda de la campanya que l’ha portat a la victòria. Va ser un dels discursos més ben travats, aprofundits i emotius que ha pronunciat mai el dirigent nacionalista.

Va parlar com a líder d’un país i no pas d’un partit, amb ganes de començar una nova etapa política sense el ressentiment que ha condicionat el septenni que ara s’ha acabat. La grandesa de la política és la construcció més que no pas la destrucció. I aquesta ha estat la gran diferència entre la campanya electoral de Mas i Montilla. El líder nacionalista i els seus estrategs van optar per fer una campanya en positiu, sense atacs frontals a l’adversari, o si més no amb els mínims; mentre que Montilla i els altres líders del tripartit van fer tot el contrari: es van extremar en la desqualificació sense pal·liatius dels nacionalistes.Em direu que l’èxit de Mas no ha estat tan sols mèrit seu. Que la disbauxa del tripartit, la manca d’un projecte compartit i l’escàs lideratge que han tingut els dos presidents socialistes (cosa que en el cas de Pasqual Maragall fins i tot va resultar sorprenent), han estat factors inestabilitzadors de gran calibre. Sí, tindríeu raó si m’ho recordéssiu. La gran decepció que els dos tripartits han deixat entre els votants socialistes tradicionals ha estat espectacular. Com es va veure el 28N, al final va ser determinant. Mas va comprendre molt aviat que això començava a passar. D’aquí ve que el 20 de novembre del 2007, amb l’Estatut aprovat però sota recurs al TC i amb José Montilla com a cap de files d’una coalició que tothom havia renunciat a reeditar, va fer una oferta integradora en allò que va anomenar Casa Gran del Catalanisme. No es tractava de captar figures rellevants d’aquí o d’allà, sinó de propiciar un corrent favorable al canvi de paradigma. I aquests són els vots prestats que ha recollit Mas i dels quals es considera dipositari provisional mentre no demostri que els farà servir per a bastir una política nacional de progrés.

Publicat a El Temps, núm. 1381, 30/11/10.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s