Suar la independència

Hi ha qui es creu que la independència de Catalunya és a tocar. També hi ha gent, com ara el recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i un servidor, que la desitja sense posar-hi data. Encara més: hi ha una gran majoria de ciutadans d’aquest país que, sense decantar-se per la independència, ha arribat a la conclusió que la via autonomista ja s’ha esgotat. Ho ha explicat molt millor del que podria explicar-ho jo ara Ferran Sáez a l’article La transició (Avui, 4-510): “La via autonomista està morta, però no existeix, ni per casualitat, una majoria independentista que permeti … Continua la lectura de Suar la independència

La commonwealth catalanovalenciana

Des de fa temps, els diaris La Vanguardia i Las Provincias estan units per un interès comú: la reivindicació del corredor mediterrani. Cal celebrar-ho, perquè des dels atzarosos anys de la lluita democràtica contra el franquisme el comú interès de catalans i valencians no havia trobat una causa tan transversal com aquesta. Fins i tot provenint del culturalisme anticatalanista es pot arribar a abraçar la idea que el corredor mediterrani no té cap més aliat possible que Catalunya i el País Valencià, amb l’afegit, és clar, de les Illes i la Catalunya del Nord. En fi, dels països catalans, escrits … Continua la lectura de La commonwealth catalanovalenciana

La sincreritat de Montilla

En un míting d’aquest cap de setmana, José Montilla ha deixat clara la seva posició amb relació a la independència de Catalunya: “No vull una Catalunya independent sinó un país que s’entengui amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa”. Montilla va dir això per criticar la decisió de CiU de votar a favor de la IP sobre la independència de Catalunya. Afirma Montilla que el gest d’Artur Mas demostra que el líder de l’oposició cada dia és més “imprevisible, irresponsable i insolvent”. Deixant de banda que una de les especialitats dels socialistes és posar qualificatius a les persones amb … Continua la lectura de La sincreritat de Montilla

Rozas i la memòria del PSUC

Si, com ha escrit Simona Skrabec, a Vukovar, a Sarajevo o a Srebrenica va néixer el segle XXI, que és el segle de la indiferència, a Chelmno (el primer camp de concentració), a Buchenwald, a Auschwitz o al vast arxipèlag del gulag soviètic es va començar a covar la tragèdia del segle XX. No sé si aquesta centúria va ser llarga o curta, per bé que m’inclino a pensar que va ser dramàticament antiil·lustrada, atesa la intensitat i perversió dels fets, que van des de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial a la devastació general de la Segona, incloent-hi … Continua la lectura de Rozas i la memòria del PSUC

Què hi feia David Minoves a l’Aeroport del Prat?

Llegeixo a elSingularDigital que els cooperants propalestins, veïns de Taradell, Laura Arau i Manuel Tapial, i el periodista valencià David Segarra van criticar la manca de suport del govern espanyol durant la seva detenció a Israel i, també, a l’hora de tornar a casa: “Els bitllets els ha pagat el govern turc”, va assegurar, queixant-se’n, Tapial des de l’aeroport del Prat, on va arribar divendres passat a la tarda al costat dels seus dos companys de fatigues. Diu la crònica que a l’aeroport  hi havia desenes de familiars i d’amics que els esperaven. També hi era David Minoves, director general de Cooperació … Continua la lectura de Què hi feia David Minoves a l’Aeroport del Prat?

La doble mesura de les coses

No fa gaire va ser a Barcelona el guru de la sociologia i la comunicació anglès, membre del Jesus College de Cambridge, John B. Thompson. L’autor de Political Scandal: Power and Visibility in the Media Age (publicat el 2000 i traduït a l’espanyol el 2001) va participar en el Vè Congrés Internacional d’Investigació i Relacions Públiques i també va pronunciar la conferència La política de la fama i la (mala) fama dels polítics a la Universitat Ramon Llull gràcies als bons oficis de l’amic Marçal Sintes, que dirigeix el Departament de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna. La veritat … Continua la lectura de La doble mesura de les coses

El partidisme fanàtic

La setmana passada vaig llegir un interessantíssim article sobre el partidisme polític. En anglès political credulity, que és el títol original, té una ressonància menys crua que en català, per bé que significa exactament el mateix. El reproduiria sencer, perquè és exemplar a l’hora de descriure fins a quin punt és nociu i partidista creure en una opinió que no està suficientment demostrada. L’article, a més, té l’extensió adequada per a un diari. De fet, va ser publicat per primera vegada com una carta assagística en la sèrie de 103 assaigs breus anomenada The idler. La curiositat, però, és que … Continua la lectura de El partidisme fanàtic

Abusos, mentides i política

La coalició de conversadors i liberaldemòcrates que ara governa a Londres ha decidit investigar els abusos comesos per l’MI6 i l’MI5, els serveis secrets britànics a l’exterior i a l’interior, respectivament. Al primer se l’acusa de complicitat en les tortures contra residents britànics arran d’una denúncia presentada per Binyam Mohamed, un resident britànic però nascut a Etiòpia, que va ser detingut a l’aeroport de Karachi l’any 2002 acusat de pertànyer a l’organització terrorista Al-Qaida. Binyam va estar detingut entre el 2004 i el febrer del 2009 a la presó de Guantánamo. En recuperar la llibertat, va denunciar la complicitat dels … Continua la lectura de Abusos, mentides i política

De reconstruccions ideològiques

l sociòleg Anthony Giddens, ideòleg de l’anomenat centre radical que va portar Toni Blair a Downing Street, va publicar un llarg article a La Vanguardia (11-05-10) en què s’esforçava a explicar el perquè de l’“Auge i caiguda del nou laborisme”. És més o menys fàcil de criticar la debilitat laborista respecte al fonamentalisme dels mercats i la subsegüent desprotecció social, o bé els intents matussers de manipulació mediàtica que van acompanyar l’adopció de noves tècniques de màrqueting polític. També és fàcil de criticar-ne la decisió de Blair, que va acabar essent corrosiva, de convertir-se en el principal aliat de Bush … Continua la lectura de De reconstruccions ideològiques

La teoria de l’arrossegament

Suposo que deu ser normal que els polítics vulguin justificar per què fan una cosa i no una altra amb tota mena d’arguments. Els polítics catalans no són cap excepció. L’exemple més clar, almenys des del 2003, és ERC, que ha defensat ara una cosa, ara una altra, per explicar l’aliança amb el PSC. Un dia van tirar de l’eficàcia de la pluja fina per no se sap què i l’altre de l’independentisme no nacionalista que havia de nacionalitzar el descafeïnat socialisme català. L’últim acudit dels republicans és del sempre ocurrent Xavier Vendrell (que no sé si és o no … Continua la lectura de La teoria de l’arrossegament