La lliçó britànica

Finalment, les eleccions generals a la Gran Bretanya no han capgirat les previsions dels darrers dies. Han guanyat els conservadors de David Cameron sense majoria absoluta (306 escons, el que vol dir que n’han aconseguit 96 més, per bé que finalment seran 307, ja que queda pendent l’assignació de l’escó de la circumscripció de Thirsk and Malton perquè, arran de la mort del candidat de l’UKIP John Boakes, el 27 de maig s’hauran de repetir les eleccions). Els laboristes, en canvi, han perdut 91 escons i n’han obtingut 258. Per tant, són a punt, almenys de moment, d’haver d’abandonar el … Continua la lectura de La lliçó britànica

Lideratge i oportunitat

Nick Clegg és el candidat revelació en les eleccions britàniques del proper 6 de maig. No sé què passarà realment, per bé que els pronòstics auguren un creixement dels liberals demòcrates que ell dirigeix. Per primera vegada, doncs, el candidat del LibDem pot arribar a obtenir la segona posició, desplaçant els laboristes fins al tercer lloc. Deixant ara de banda el fet que els laboristes s’ensorrin després de tretze anys al poder i de sostenir dos primers ministres tan diferents com són Blair i Brown —cosa que mereix un altre article—, la gran notícia, si s’acaba confirmant, serà que la … Continua la lectura de Lideratge i oportunitat

La trampa dels federalistes

Des de fa un temps, ara no sabria dir des de quan, però és anterior a l’actual tam-tam antiestatutari, un grapat de prestigiosos representants de les tesis federalistes —de socialistes catalans partidaris de l’Estat federal,vull dir— han arribat a la conclusió que la resolució de la conflictiva relació entre Catalunya i Espanya només té dues sortides possibles: el federalisme o bé la secessió. Un exemple rotund d’aquesta tesi és l’article La relación bilateral, del notari i editorialista de La Vanguardia Juan-José López Burniol. L’article és trampós i intel·ligent alhora, perquè, de fet, parla més de la impossibilitat de tirar endavant … Continua la lectura de La trampa dels federalistes

Les consultes i l’Estatut

Un total de 211 municipis catalans vam participar ahir diumenge en la tercera onada de consultes sobiranistes, la qual va començar el dissabte amb les votacions a Esparreguera i de la comunitat catalana que resideix a Irlanda. Un esforç notable que cal atribuir als col·lectius de cada poble i ciutat i no pas a la sempre interessada coordinadora nacional que dirigeix el diputat Uriel Bertran. (I ja que hi som: quan dimitirà el càrrec, senyor Bertran, atès que es passa el dia votant a favor d’un Govern que és contrari al moviment que vostè diu liderar?) Aquesta tercera onada inclou … Continua la lectura de Les consultes i l’Estatut

La independència cultural

A Cultura i sobirania, Joan F. Mira conclou el següent: “Els catalans, sovint, sembla que no saben quina cosa volen ser. Si ho saberen, parlarien més de cultura, de símbols i de llengua, que de diners i de balances fiscals. Proclamarien la independència cultural, mentre esperen que arribe la financera. Segur.” Té raó Mira. Fa temps que la qüestió dels diners i les balances fiscals s’ha apoderat del discurs independentista. És la conseqüència lògica del camí encetat per aquells que diuen que el catalanisme ja està superat. De fet, és la mateixa gent que defensa, i això Mira suposo que també … Continua la lectura de La independència cultural

Una falsa drecera sobiranista

El cap de l’oposició i candidat a la presidència de Catalunya de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, va defensar a l’entrevista que Mònica Terribas va fer-li a TV3 que ara no és el moment de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Mas va afirmar que el seu partit sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya, però, tanmateix, que ell és del parer que la prioritat en aquests moments de crisi és cercar acords entre autonomistes, independentistes o federalistes en allò que els uneix i no pas obstinar-se en allò que els separa. I va posar … Continua la lectura de Una falsa drecera sobiranista

La zona grisa del políticament correcte

Amb la immigració il·legal ens passa el mateix que amb altres qüestions, diguem-ne, tabús . Per exemple, la llengua o el pèssim nivell de l’ensenyament o la relació entre Catalunya i Espanya. Però això hi ha qui no ho vol entendre. El fàcil és recórrer als tòpics políticament correctes per poder fer una fugida cap endavant i aparcar la discussió de fons. I així és com confonem un sensepapers amb un nou català; la defensa de la llengua pròpia amb el monolingüisme i un estatut d’autonomia amb una constitució quan, de fet, és una llei orgànica estatal. Em fa l’efecte … Continua la lectura de La zona grisa del políticament correcte

Fer balanç: prou tripartit

Com que la legislatura s’acaba (i tant és que sigui abans de l’estiu com que finalment s’allargassi fins al novembre), convé anar fent balanç d’aquests quatre anys de tripartit. De fet, caldria dir que han estat set anys de tripartit, perquè l’aliança estratègica, a pesar del mal govern resultant, entre PSC, ERC i ICV-EUiA és prou sòlida per no albirar-ne la dissolució si l’aritmètica parlamentària ho permet en el futur. De fet, no se n’amaga cap del implicats, ni tan sols aquells que, com ERC, asseguren que no pactaran amb ningú que no estigui disposat a convocar un referèndum d’autodeterminació … Continua la lectura de Fer balanç: prou tripartit

El tertulià lacai i propagandista

Dijous 25 de març, més o menys a les 8:30h del matí, comença la tertúlia al programa que dirigeix Manuel Fuentes a Catalunya Ràdio. Els quatre tertulians del dia, Rafael Nadal, Àlex Sàlmon, Francesc-Marc Álvaro i Carles Navales, han de fer allò de la cara i la creu, que és una manera com una altra d’arrencar. El primer a fer-ho és Navales, per allò que és l’únic que participa a distància, des de l’estudi que l’emissora té a Girona. El primer bon dia és, com aquell que diu, una bufetada. És veu que a Navales no li semblava bé que … Continua la lectura de El tertulià lacai i propagandista

Nous catalans o immigrants?

El debat sobre la immigració a Catalunya és recurrent. Al capdavall, sóm un país de pas i d’oportunitats, a més de comptar amb un clima que atreu immigrants de classe mitjana. Des de I’aparició, I’any 1935, del llibre Catalunya, poble decadent, de l’economista Josep A. Vandellòs, fins ara, el debat sobre la immigració ha estat intens. El conservadorisme (que no vol dir el nacionalisme, eh?) viu molt malament la presència dels nous catalans, però és que des de les posicions, diguem-ne, multiculti, l’estupidesa ha estat monumental. Els conservadors tenen por, i hi ha qui se n’aprofita políticament, però és que els … Continua la lectura de Nous catalans o immigrants?