Milka Planinc

En una crònica des de Belgrad que porta la data del 7 de juny de 1982, Juan Fernández Elorriaga explicava el perquè del nomenament de Milka Planinc com a primera ministra de la Federació iugoslava. Planinc tenia aleshores 58 anys i era la primera dona que accedia a un càrrec com aquell en un país de mascles. De mascles comunistes, a més, i en plena crisi posttitista del partit únic i de la mateixa Iugoslàvia. El passat 7 d’octubre, la dama de ferro sud-eslava va morir a l’edat de 85 anys en un petit apartament de Zagreb, malalta i prostrada … Continua la lectura de Milka Planinc

Tres pàgines de profunditat

El document del Cercle d’Economia Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional, té tan sols tres pàgines. Són tres full d’una importància cabdal. Ho han destacat molts comentaristes, sobretot perquè, com bé es deia en l’editorial de la Fundació CatDem de dijous passat, el document del Cercle d’Economia no és un memorial de greuges ni una crítica a cap govern en concret o contra una determinada política. Intenta supera els conjunturalismes i els mers tacticismes que massa sovint contaminen la política del nostre país. Certament, el document del Cercle … Continua la lectura de Tres pàgines de profunditat

“Okupes”, polítics i tertulians

Divendres de la setmana passada vaig coincidir a la tertúlia de COMRàdio amb Ferran Espada i Isabel-Clara Simó. Inevitablement, vam parlar dels aldarulls que havien tingut lloc al centre de Barcelona arran del desallotjament de l’edifici ocupat a la plaça de Catalunya. Atès el format que ara tenen aquestes tertúlies del matí amb Jordi Duran, que conviden un especialista per debatre el tema central del dia, va incorporar-se a la conversa Pere-Oriol Costa, catedràtic de Comunicació Política a la UAB i coautor del llibre Tribus urbanas: el ansia de identidad juvenil, entre el culto a la imagen y la autoafirmación … Continua la lectura de “Okupes”, polítics i tertulians

Ed Miliband

Edward Samuel, més conegut com a Ed Miliband, va néixer la nit de Nadal del 1969. Per tant, ara té quaranta anys i des de les 17:00h. de dissabte passat és el nou líder del Partit Laborista, després de superar al seu germà David i a tres candidats més. Ed Miliband ocupa un escó al Parlament en representació del districte de Doncaster del Nord des del 2005. Del 2007 al 2010 va ser Ministre d’Energia del govern presidit per Gordon Brown. Ed és el fill petit de Ralph Miliband (1924 – 1994), nascut a Bèlgica però d’origen jueu polonès, i … Continua la lectura de Ed Miliband

La “realpolitik” de l’SNP

El dilluns 6 de setembre, el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, va haver d’admetre el que ja fa temps que se sap a Escòcia i que aquí ningú no ha volgut reconèixer fins que no hi ha hagut més remei: el Partit Nacional Escocès (SNP) no té prou suport parlamentari per convocar el referèndum sobiranista que havia promès en el programa electoral que va donar-los la victòria, per bé que per la mínima (un escó més que els laboristes), l’any 2007. Alex Salmond, que va esdevenir premier gràcies al suport dels Verds, finalment s’ha decidit a ajornar la convocatòria de … Continua la lectura de La “realpolitik” de l’SNP

El nou conservadorisme reaccionari

La victòria de Christine O’Donnell en les primàries republicanes de Delaware va omplir les portades del dimarts de la setmana passada de tots els diaris del món. O’Donnell, representant de l’anomenat Tea Party, va aconseguir batre l’establishment republicà i es va assegurar la nominació amb un ideari polític molt i molt simple però efectiu. Segons aquesta rèplica gairebé clònica de l’excandidata republicana a la vicepresidència dels EUA, Sarah Palin, els republicans han perdut la seva essència perquè han abandonat els principis sobre els quals es va fundar el país. Això és: la religió, el patriotisme extrem i el puritanisme. O’Donnell … Continua la lectura de El nou conservadorisme reaccionari

Una anècdota reveladora

He aprofitat aquest estiu per llegir el llibre Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988), publicat per l’editorial A Contravent, de Quim Torra. L’obra és un compendi de les vivències del veterà Albert Manent com a director general del Departament de Cultura en els primers governs del president Jordi Pujol. Concretament, del 1980 al 1988. Hi aborda la tasca de tres consellers, Max Cahner, Joan Rigol i Joaquim Ferrer. Mentre llegia els primers capítols d’aquest llibre tenia la sensació que alguna cosa no quadrava del tot. Manent explica que l’estiu del 1979 Jordi Pujol va desplaçar-se amb bicicleta des de … Continua la lectura de Una anècdota reveladora

Una reflexió estiuenca

En una agradable vetllada que va tenir lloc en una casa situada a la falda de la serra de Collserola, una colla d’amics de joventut, retrobats de fa ben poc, parlàvem del bé i del mal asseguts de cara a la ciutat de Barcelona i del mar, immens des de la distància. Parlàvem, sobretot, de política, que és el que ens havia unit quan érem joves. La conversa anava i venia, doncs, del passat al present, de quan compartíem crits i pancartes a l’amable discrepància actual. És veritat que no sempre és així quan parles amb amics d’abans. Vull dir … Continua la lectura de Una reflexió estiuenca

I mentrestant, què?

  L’Avui d’ahir (05-09-10) va publicar tres articles que signaria de gust i sense fer-hi gaires esmenes. Un era de Salvador Cardús, l’altre de Ferran Mascarell i el tercer de Jaume Sobrequés. Els explicaré per què. Una vegada em vaig enfadar molt per un article que Salvador Cardús va dedicar-me, Creure en el país (12 de juny de 2009) amb el qual responia (o simplement comentava, no ho sé) les tesis d’un que servidor havia publicat amb el títol, La il·lusió per l’Estat (1 de juny de 2009). Al meu blog vaig replicar-lo amb una virulència que, segurament, era innecessària. … Continua la lectura de I mentrestant, què?

Per evitar l’estrès de la rentrée

S’acaba l’agost i comença el curs polític. De fet, comença per acabar-lo definitivament. Més tard o més d’hora, aquesta tardor hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. He escrit en un altre lloc (vegeu post anterior)  que els set anys de tripartit han estat una veritable màquina de triturar. De triturar polítics i el mateix model de coalició, que al final s’ha demostrat ineficaç. Cap líder del Pacte del Tinell no ha sobreviscut a l’experiment. I molts diputats i diputades del tripartit, tampoc. I és que quan allò que lliga una coalició és l’interès per ocupar el poder més que … Continua la lectura de Per evitar l’estrès de la rentrée