La política catalana actual té molts vicis. Un dels més destacats és, sobretot, el sectarisme. Hi ha polítics professionals a qui només se’ls coneix per la cridòria i la demagògia que generen. El diputat Joan Ferran, per exemple, excel·leix en aquest sentit, però, en canvi, ningú no sap en l’elaboració de quantes lleis ha participat o bé si mai ha aportat alguna cosa positiva al món de les idees polítiques. Fins i tot la literatura que gasta és més un libel que escriptura narrativa de debò. Destil·la bilis i prou. Ferran és el típic polític perdiguer, com també ho és … Continua la lectura de Contra la mala política

És a punt d’arrencar la campanya electoral i comencen les especulacions sobre què passarà. Aquest no és un país que, com a la Gran Bretanya, les cases d’apostes fins i tot admetin juguesques per determinar qui guanyarà les eleccions i quin candidat destacarà per damunt d’un altre. Aquí ens hem de conformar, si de cas, amb el succedani de les apostes que es fan en sopars o en dinars entre col·legues amb relació a quins serà el resultats de les eleccions. Tothom es deixa condicionar una mica per les dèries que arrossega, sabedor que no hi perdrà res i que, … Continua la lectura de Pronòstics electorals

Divendres de la setmana passada vaig coincidir a la tertúlia de COMRàdio amb Ferran Espada i Isabel-Clara Simó. Inevitablement, vam parlar dels aldarulls que havien tingut lloc al centre de Barcelona arran del desallotjament de l’edifici ocupat a la plaça de Catalunya. Atès el format que ara tenen aquestes tertúlies del matí amb Jordi Duran, que conviden un especialista per debatre el tema central del dia, va incorporar-se a la conversa Pere-Oriol Costa, catedràtic de Comunicació Política a la UAB i coautor del llibre Tribus urbanas: el ansia de identidad juvenil, entre el culto a la imagen y la autoafirmación … Continua la lectura de “Okupes”, polítics i tertulians

En una agradable vetllada que va tenir lloc en una casa situada a la falda de la serra de Collserola, una colla d’amics de joventut, retrobats de fa ben poc, parlàvem del bé i del mal asseguts de cara a la ciutat de Barcelona i del mar, immens des de la distància. Parlàvem, sobretot, de política, que és el que ens havia unit quan érem joves. La conversa anava i venia, doncs, del passat al present, de quan compartíem crits i pancartes a l’amable discrepància actual. És veritat que no sempre és així quan parles amb amics d’abans. Vull dir … Continua la lectura de Una reflexió estiuenca