Home

papabcn-1907

Si 2.319 periodistes han seguit des de Barcelona la visita del papa Benet XVI en representació de 327 mitjans de comunicació, és obvi que aquest viatge papal s’ha convertit en un fenomen social de grans proporcions. Tothom sap que la Sagrada Família és, com a edifici, una atracció mundial, atès que dia rere dia, com és fàcil de constatar, una gernació de gent va a visitar-la i a admirar-la. Ahir, a més, unes 250.000 persones van seguir en directe la presència del Papa a Barcelona per celebrar la missa de dedicació del temple gaudinià. En fi, que el viatge del Papa Benet XVI no ha deixat indiferent ningú. Fins i tot TV3 li ha dedicat un desplegament extraordinari, a pesar del desmenjament usual d’aquest mitjà cap aquesta mena de qüestions. I és que no cal ser creient en un sentit religiós per adonar-me de la magnitud del que va passar a la ciutat comtal. Potser l’únic que no se n’ha adonat és José-Luis Rodríguez Zapatero, que no es va deixar veure ni a Santiago de Compostel•la ni a Barcelona. Es veu que l’empatx que li han provocat les teories de George Lakoff i el republicanisme de manual de Philip Pettit no li ha deixat espai per atansar-se al pensament de Jürgen Habermas, força més profund i capaç de dialogar amb un Papa molt més progressista que no pas Joan Pau II. Deu ser per això que aquest cap de setmana ZP se’n va anar de visita a l’Afganistan acompanyat de dues ministres. Pur simbolisme.

Servidor, que no és catòlic ni practica cap religió, ahir es va empassar les tres hores que va durar l’acte de dedicació de la Sagrada Família. Confesso que sentia curiositat, però és que, a més, ja fa temps que vaig assumir que la fe té una dimensió pública d’una transcendència molt més important del que la cultura progre està disposada a admetre. Personalment, sento el mateix respecte pel Papa que pel Dalai Lama, a qui ningú retreu la idea que la llibertat del Tibet va acompanyada del predomini del monjos budistes. El possible estat teocràtic tibetà m’horroritzà tant o més que la dominació de la Xina comunista d’aquell territori. Respecto, però no fins a aquest punt, la dimensió pública de les religions, entre altres raons perquè tenen una incidència social innegable. Inspiren actituds públiques i ideologies polítiques, que tenen tot el dret del món a existir, encara que a mi no m’interessin gens ni mica. El terreny comú que comparteixen creients, agnòstics o ateus és, si de cas, un altre: l’estat laic, secularitzat, basat en un règim de drets i deures, i que tanmateix inclogui el respecte a la llibertat i la diversitat religioses. Aquest és l’ideal republicà de veritat.

Com a fenomen sociològic, doncs, la vinguda del Papa a Catalunya ha estat molt important. Fins i tot des del punt de vista de la catalanitat, em sembla que ahir l’església catalana, que ja sé que no existeix com a tal, va saber combinar compromisos de vegades difícils. No em vaig dedicar a cronometrar durant quants minuts es va emprar el català, el castellà o el llatí, però el sol fet que la presència del català no fos merament anecdòtica, que és el que va passar el 1982 amb Joan Pau II, em sembla un encert. Des d’un punt de vista pastoral, no sé què dir, perquè no hi entenc gaire. Només sé que a l’església catòlica li cal una gran neteja de veritat, cosa que també necessiten fer altres religions, i, sobretot, assumir el pluralisme en els valors. Comprenc que li costi perquè, no ens enganyem, a l’estat secularitzat li ha costat déu i ajuda reconèixer el rol de les dones en la vida pública, els drets dels homosexuals o les conseqüències ètiques dels avenços cientificotècnics. El debat sobre els drets humans, per exemple, no crec que es dirimeixi tan sols en la dialèctica església/estat. El menyspreu a la democràcia no es patrimoni de les religions. És consubstancial a la lluita pel poder.

En fi, no cal donar-hi més voltes. La visita papal no ha deixat indiferent a ningú. Ara bé, si entenem la llibertat com la no-dominació, per dir-ho a la manera de l’ideòleg de referència de Rodríguez Zapatero, més val no posar-se nerviós, amb actituds insultants i tot, perquè el líder espiritual del catòlics ha vingut a Barcelona per reunir-se amb el seus feligresos. Si no m’erro, al Palau Sant Jordi el Dalai Lama cobrava entrada per anar-hi a pregar.

Publicat a elsingulardigital.cat, 08/11/10.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s