Home

xavisalvadortripartit-apagafocs2-1908

Afirma José Montilla que l’hora del tripartit ja ha passat. Almenys que ha caducat la fórmula d’engiponar un govern de tres bandes amb ell com a reina mare. No m’estranya que el president Montilla s’hagi cansat d’una martingala governamental que ni tan sols ha pogut dominar.

Des del 2003 que les coses han anat així. Si de cas, del 2006 endavant, sota la seva presidència, les coses han empitjorat. Sobretot formalment, perquè, quant a programa, els socialistes han domesticat els republicans i els ecosocialistes més que no sembla. I, tanmateix, i això compta molt en termes d’imatge, en cap moment de l’actual legislatura Montilla no ha pogut demostrar que manava de veritat sobre els seus consellers. Ni tan sols ha pogut premiar el seu fidel Josep-Lluís Carod-Rovira o bé destituir l’ineficaç Joan Saura, perquè cadascú ha depès del partit al qual pertanyia –encara que, com en el cas de Carod, avui dia en faci fàstics– i els consellers es prenen les desautoritzacions del president com a trumfos davant les parròquies respectives.

“No crec convenient de reeditar el tripartit amb aquesta fórmula i amb les propostes actuals dels seus líders”, afirma Montilla. Cosa que no vol dir que estigui en contra d’un tripartit plantejat d’una altra manera. La legislatura que ja agonitza ha estat un turment per a Montilla: s’ha passat quatre anys lligat de mans i peus pel mateix grapat de vots que ara, curiosament, menysprea. Montilla no vol patir més i ensenya les dents. Afirma Montilla que si els seus socis actuals volen repetir l’experiència, primer caldrà canviar les normes i les jerarquies. No és que Montilla es rendeixi abans d’hora, com assegura el sempre primari Joan Herrera, no. A qui el president adverteix és, precisament, Herrera i Joan Puigcercós. Els diu sense miraments que si volen conservar la cadira qui manarà serà ell i que ja n’hi ha prou, de ximpleries. Ni referèndums ni bastons a les rodes al programa econòmic socialista, que topa de ple amb les sempre inoperants propostes ecosocialistes i amb els dubtes dels republicans.

L’etapa dels tripartits s’acabarà perquè una bona part dels votants socialistes n’està fins al capdamunt. El problema de Montilla és que això mateix ho manifesta un nombre cada vegada més gran d’intel·lectuals, diguem-ne, socialistes. De fet, és la decepció que els ha produït l’artefacte inestable, allò que els ha decantats. La llàstima és que aquí encara no ha nascut un intel·lectual que, sense perdre les conviccions, sigui capaç de fer com Timothy Garton Ash a les darreres eleccions britàniques i reclamar el vot per a l’oposició.

Publicat a El temps, núm. 1377, 02/11/10. Il·lustració de Xavi Salvador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s