Home

cercle-deconomia-1914

El document del Cercle d’Economia Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional, té tan sols tres pàgines. Són tres full d’una importància cabdal. Ho han destacat molts comentaristes, sobretot perquè, com bé es deia en l’editorial de la Fundació CatDem de dijous passat, el document del Cercle d’Economia no és un memorial de greuges ni una crítica a cap govern en concret o contra una determinada política. Intenta supera els conjunturalismes i els mers tacticismes que massa sovint contaminen la política del nostre país. Certament, el document del Cercle d’Economia se centra en els dos reptes que haurà d’entomar el futur govern de Catalunya: la relació amb Espanya, incloent-hi la no relació, i la gestió de la seva administració pública. I el que cal demanar és que la política —o més ben dit: la politiqueria— no ho menystingui i ens faci perdre, una vegada més, el temps.

De fet, encara que no es digui explícitament, el Cercle s’apunta a la tesi que la pròxima legislatura serà la del dret de decidir. Ho diu a la seva manera en assegurar “que el començament de la propera legislatura catalana serà un moment adient per endegar un diàleg entre totes les forces polítiques del Parlament, per tal de configurar una posició el més àmplia possible sobre quines han de ser les noves pautes que han de definir les relacions de Catalunya amb Espanya”. I tanmateix, més val no fer lectures excessivament sobiranistes del que planteja el Cercle. El think tank dels empresaris catalans aposta per refer el pacte constitucional i, per tant, per mantenir Catalunya en l’òrbita espanyola. La gran novetat és que per primera vegada els empresaris diuen coses com ara que després de més de trenta anys de funcionament, “l’Estat de les Autonomies comença a mostrar clares limitacions per encaixar les aspiracions d’algunes de les seves Comunitats Autònomes, com ara s’ha constatat en el cas de Catalunya”. Per a ells, com per a molta altra gent, cal optar “per un nou Pacte Constitucional que afavoreixi, entre altres qüestions necessitades d’actualització, un millor encaix de Catalunya amb Espanya, i aporti estabilitat institucional a les properes dècades.”

Que el Cercle d’Economia reclami un nou Pacte Constitucional és molt transcendent. Potser no és el que molts de nosaltres voldríem, ben segur; però és igualment molt important. I és que, a més, el Cercle també demana que la societat civil catalana, liderada des de la política, trobi la via per superar el desencís del fallit procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut. Sovint s’ha dit que sense CiU i el PSC no hi haurà independència que valgui. És veritat. Com també ho és que sense l’empresariat tampoc no s’hi arribarà mai. Almenys ara sabem que una colla d’empresaris i de gestors empresarials creuen que cal moure fitxa per fer front a la crisi econòmica i perquè Catalunya trobi el seu paper “en un món marcat pel canvi permanent”. De moment, el Cercle reclama que del 28-N en surti un bon govern que es posi immediatament a governar per “recuperar la credibilitat de les classes dirigents, no només de les polítiques, i aprofitar fins on sigui possible la proximitat i les competències de la Generalitat per mobilitzar totes les forces econòmiques i socials de Catalunya cap a l’activitat i l’esforç”. I és que la situació és preocupant, incloent-hi el que tothom ja sabia i el Govern es negava a reconèixer: que la Generalitat de Catalunya té un greu problema de tresoreria, agreujat pel fet que el Govern no ha rebut prou crèdit de les entitats financeres nostrades i de fora. És per això que el Departament d’Economia que encara dirigeix Antoni Castells s’ha empescat l’emissió, per primera vegada, de bons destinats a particulars per un valor de mil milions d’euros.

És en aquest context que sobresurt la proposta d’Artur Mas de reclamar el concert econòmic com a primera estació de l’exercici del dret de decidir. Segons la Constitució del 1978, tenen concert econòmic les Canàries per raó de la insularitat, Ceuta i Melilla a causa del seu estatut especial i, per motius històrics, perquè arrenca del 1876, les comunitats autònomes del País Basc i Navarra. És que la proposta de refer del Pacte Constitucional del Cercle d’Economia no estaria bé que comencés per aquí? Si els empresaris són sincers, no hi haurien de posar cap inconvenient. Al contrari, oi?, perquè, a més, aquesta proposta genera molt consens. De passada, el concert econòmic equilibraria les malmeses finances de la Generalitat de Catalunya. En fi, que el concert econòmic, que és un proposta que a Catalunya ja reclamava el Dr. Robert l’any 1901 des de les pàgines del Diario del Comercio (un diari de matí publicat a Barcelona entre el 1889 i el 1938) i a les Corts, podria esdevenir aquella solució consensuada i momentània perquè Catalunya fes un pas més cap a la plena sobirania. Aquesta és la profunditat que tenen les tres pàgines del document del Cercle d’Economia. Aquest és el moment històric que cal aprofitar.

Publucat a elSingularDigital, 11/10/10.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s