Ahir es van donar a conèixer els noms dels nous ministres. No auguren res de bo, llevat, si de cas, de la reformulació del ministeri d’Educació, que reincorpora les universitats a l’univers d’on no haurien d’haver sortit mai (ja veuran com en la pròxima remodelació del govern de la Generalitat passarà una cosa semblant, perquè la còpia en aquest sentit és d’escàndol). A més, la creació del nou ministeri de Coordinació Territorial, que ocuparà Manuel Chaves com a tercer vicepresident, no és precisament una bona notícia. Fa molt de temps que Chaves marca el ritme del desenvolupament autonòmic de l’Estat. … Continua la lectura de Em vénen ganes de fugir

En l’últim article que vaig publicar a l‘Avui i que he reproduït en aquest blog, Positivar la crisi, va desaparèixer, per motius d’espai, un aclariment que feia sobre l’aposta per les energies renovables a la Comunitat Foral de Navarra. Hi deia que Navarra era una autonomia que ha estat més a mans dels conservadors que no pas dels socialistes, però que aquesta aposta va arrencar el 1984, amb la presidència del socialista Gabriel Urralburu. I que, tanmateix, el líder dels socialistes navarresos havia hagut de deixar la política acusat de corrupció el 1994. L’eliminació d’aquest aclariment podia capgirar la intenció … Continua la lectura de Un aclariment sobre Navarra

L’espectacle que ens oferirà el PSOE, transvestit de PSE, a Euskadi no ha d’estranyar ningú. I encara menys als catalans, que ja hem assistit a la representació d’un sainet semblant un parell de vegades. Els actors secundaris eren uns altres, és veritat, més païdors que el PP, però l’actor principal és el mateix en tots dos casos: el PSOE en versió autonòmica. El propòsit també és el mateix en tots dos casos: desempallegar-se del predomini del partit nacionalista majoritari a pesar de continuar essent –un altre cop en tots dos casos– la força parlamentària majoritària. Suposo que els que a … Continua la lectura de Les amistats perilloses