L’anomalia

L’últim sondeig de l’Institut Noxa per a La Vanguardia, realitzat entre els dies 25 i 28 d’octubre sobre una mostra de 1.000 entrevistes, situa el PP en el llindar de la majoria absoluta. L’esperit de “remuntada” que havia envaït els dirigents socialistes després de la remodelació del govern sembla ser que s’esvaeix. Encara falta molt per a les eleccions generals i, per tant, ja es veurà si el PP pot mantenir unes expectatives tan altes. Tot dependrà, a més, del que passi al País Basc i a Catalunya, perquè ja se sap el gran impacte que tenen els escenaris basc … Continua la lectura de L’anomalia

La trampa dels federalistes

Des de fa un temps, ara no sabria dir des de quan, però és anterior a l’actual tam-tam antiestatutari, un grapat de prestigiosos representants de les tesis federalistes —de socialistes catalans partidaris de l’Estat federal,vull dir— han arribat a la conclusió que la resolució de la conflictiva relació entre Catalunya i Espanya només té dues sortides possibles: el federalisme o bé la secessió. Un exemple rotund d’aquesta tesi és l’article La relación bilateral, del notari i editorialista de La Vanguardia Juan-José López Burniol. L’article és trampós i intel·ligent alhora, perquè, de fet, parla més de la impossibilitat de tirar endavant … Continua la lectura de La trampa dels federalistes

Obrir el paracaigudes

Segons l’estudi Doing Business del Banc Mundial, Espanya ha perdut 11 llocs respecte de la posició que ocupava el 2009 en el rànquing dels llocs on fer negocis. Ara ocupa la posició número 62. Se’n queixava fa uns dies Antoni Abad, president de Cecot, en l’article “El país de nunca jamás” que va publicar a La Vanguardia el passat 2 de març. Més que queixar-se’n, caldria dir que es mostrava escandalitzat per aquest escandalós retrocés, ja que posa de manifest que Espanya fa temps que no fa els deures i si retrocedeix és perquè, en part, els altres avancen prenent … Continua la lectura de Obrir el paracaigudes

1979+1981+2003+2006+2009 =?

Arran de l’últim acord de finançament, hi ha hagut qui l’ha volgut celebrar des d’un injustificat optimisme. De les moltes coses que s’han dit, moltes d’elles banals i tacticistes, tanmateix n’hi ha una que mereix dedicar-hi un comentari. Tot i que el nou finançament ha quedat lligat a la Lofca més que no pas a l’Estatut, atès que se salta tot allò que s’hi diu en aquest respecte, els exegetes d’aquest nou acord el presenten com si fos la culminació -la segona part, vull dir- dels pacte entre Catalunya i l’Estat que fou l’Estatut del 2006. Aquesta interpretació, que posa … Continua la lectura de 1979+1981+2003+2006+2009 =?

Subhasta Zapatero

Ordinadors gratuïts per a tots els nens (i nenes) d’Espanya, independentment de si l’Estat té transferides les competències d’educació a determinades CC.AA. Cotxes rebaixats a compte del govern, les autonomies i els fabricants, comprometent, així, la despesa dels governs autonòmics sense consultar res als titulars (ja ho sap, president Montilla, a gastar en cotxes, encara que vostè hagi dit que no ho volia fer). Incentius per a comprar habitatges, però només una miqueta, no fos cas que s’afavorís a la depauperada classe mitjana. I, sobretot, acord de finançament abans del 15 de juliol. El president del govern espanyol va assegurar-ho … Continua la lectura de Subhasta Zapatero

Autòpsia incompleta

L’últim llibre de Javier Cercas, Anatomía de un instante (Mandadori) té 463 pàgines. És un llibre atractiu, entre l’assaig i la història, que segueix l’estela d’un gènere que Francesc-Marc Álvaro va aplicar brillantment a Els assassins de Franco (Ed. 62, 2005), un retrat impecable de la generació protagonista de la transició. Álvaro va ser, doncs, pioner i va rebre unes crítiques ferotges. Veurem com és rebuda aquesta indagació de Cercas del laberint que fou el 23F, atès que aquest assaig històric és tan interpretatiu com ho era el d’Álvaro. El plantejament de Cercas és ben trobat, perquè arrenca de l’escena … Continua la lectura de Autòpsia incompleta

No som una carpeta

Finalment, i després que algú li esgarrés els plans, Zapatero ha fet efectiu el relleu de diversos ministres. No són canvis insubstancials, perquè se’n va Pedro Solbes, el ministre d’Economia que no va saber preveure la crisi. És, per tant, un canvi que no ha sorprès ningú. La sorpresa és, si de cas, haver substituït Solbes per Elena Salgado, que, si bé és economista, no se li coneix una gran trajectòria en aquest camp. Més aviat és una servidora de l’Estat, amb ribets jacobins marcadíssims, com s’ha pogut comprovar mentre ha estat ministra d’Administracions Públiques. Llevat del canvi en la … Continua la lectura de No som una carpeta

Em vénen ganes de fugir

Ahir es van donar a conèixer els noms dels nous ministres. No auguren res de bo, llevat, si de cas, de la reformulació del ministeri d’Educació, que reincorpora les universitats a l’univers d’on no haurien d’haver sortit mai (ja veuran com en la pròxima remodelació del govern de la Generalitat passarà una cosa semblant, perquè la còpia en aquest sentit és d’escàndol). A més, la creació del nou ministeri de Coordinació Territorial, que ocuparà Manuel Chaves com a tercer vicepresident, no és precisament una bona notícia. Fa molt de temps que Chaves marca el ritme del desenvolupament autonòmic de l’Estat. … Continua la lectura de Em vénen ganes de fugir

Un aclariment sobre Navarra

En l’últim article que vaig publicar a l‘Avui i que he reproduït en aquest blog, Positivar la crisi, va desaparèixer, per motius d’espai, un aclariment que feia sobre l’aposta per les energies renovables a la Comunitat Foral de Navarra. Hi deia que Navarra era una autonomia que ha estat més a mans dels conservadors que no pas dels socialistes, però que aquesta aposta va arrencar el 1984, amb la presidència del socialista Gabriel Urralburu. I que, tanmateix, el líder dels socialistes navarresos havia hagut de deixar la política acusat de corrupció el 1994. L’eliminació d’aquest aclariment podia capgirar la intenció … Continua la lectura de Un aclariment sobre Navarra

Que no caigui en l’oblit

Hi ha moltes maneres d’interpretar els resultats de les eleccions basques i gallegues. N’hi ha una, però, que proclama, tot celebrant-ho, la contracció del protagonisme dels nacionalistes —dels nacionalistes perifèrics, és clar— com a conseqüència de la derrota sense pal·liatius del bipartit gallec (especialment pel retrocés del BNG) i de la pèrdua gairebé segura dels nacionalistes bascos de la lehendakaritza a mans del pacte nacionalista entre el PP i el PSOE. Encara que l’analogia entre Galícia i Euskadi sigui falsa, perquè el bipartit gallec ha perdut les eleccions i el PNB les ha guanyades i fins i tot el bloc … Continua la lectura de Que no caigui en l’oblit