1979+1981+2003+2006+2009 =?

Arran de l’últim acord de finançament, hi ha hagut qui l’ha volgut celebrar des d’un injustificat optimisme. De les moltes coses que s’han dit, moltes d’elles banals i tacticistes, tanmateix n’hi ha una que mereix dedicar-hi un comentari. Tot i que el nou finançament ha quedat lligat a la Lofca més que no pas a l’Estatut, atès que se salta tot allò que s’hi diu en aquest respecte, els exegetes d’aquest nou acord el presenten com si fos la culminació -la segona part, vull dir- dels pacte entre Catalunya i l’Estat que fou l’Estatut del 2006. Aquesta interpretació, que posa … Continua la lectura de 1979+1981+2003+2006+2009 =?

Subhasta Zapatero

Ordinadors gratuïts per a tots els nens (i nenes) d’Espanya, independentment de si l’Estat té transferides les competències d’educació a determinades CC.AA. Cotxes rebaixats a compte del govern, les autonomies i els fabricants, comprometent, així, la despesa dels governs autonòmics sense consultar res als titulars (ja ho sap, president Montilla, a gastar en cotxes, encara que vostè hagi dit que no ho volia fer). Incentius per a comprar habitatges, però només una miqueta, no fos cas que s’afavorís a la depauperada classe mitjana. I, sobretot, acord de finançament abans del 15 de juliol. El president del govern espanyol va assegurar-ho … Continua la lectura de Subhasta Zapatero

Autòpsia incompleta

L’últim llibre de Javier Cercas, Anatomía de un instante (Mandadori) té 463 pàgines. És un llibre atractiu, entre l’assaig i la història, que segueix l’estela d’un gènere que Francesc-Marc Álvaro va aplicar brillantment a Els assassins de Franco (Ed. 62, 2005), un retrat impecable de la generació protagonista de la transició. Álvaro va ser, doncs, pioner i va rebre unes crítiques ferotges. Veurem com és rebuda aquesta indagació de Cercas del laberint que fou el 23F, atès que aquest assaig històric és tan interpretatiu com ho era el d’Álvaro. El plantejament de Cercas és ben trobat, perquè arrenca de l’escena … Continua la lectura de Autòpsia incompleta

No som una carpeta

Finalment, i després que algú li esgarrés els plans, Zapatero ha fet efectiu el relleu de diversos ministres. No són canvis insubstancials, perquè se’n va Pedro Solbes, el ministre d’Economia que no va saber preveure la crisi. És, per tant, un canvi que no ha sorprès ningú. La sorpresa és, si de cas, haver substituït Solbes per Elena Salgado, que, si bé és economista, no se li coneix una gran trajectòria en aquest camp. Més aviat és una servidora de l’Estat, amb ribets jacobins marcadíssims, com s’ha pogut comprovar mentre ha estat ministra d’Administracions Públiques. Llevat del canvi en la … Continua la lectura de No som una carpeta

Em vénen ganes de fugir

Ahir es van donar a conèixer els noms dels nous ministres. No auguren res de bo, llevat, si de cas, de la reformulació del ministeri d’Educació, que reincorpora les universitats a l’univers d’on no haurien d’haver sortit mai (ja veuran com en la pròxima remodelació del govern de la Generalitat passarà una cosa semblant, perquè la còpia en aquest sentit és d’escàndol). A més, la creació del nou ministeri de Coordinació Territorial, que ocuparà Manuel Chaves com a tercer vicepresident, no és precisament una bona notícia. Fa molt de temps que Chaves marca el ritme del desenvolupament autonòmic de l’Estat. … Continua la lectura de Em vénen ganes de fugir

Un aclariment sobre Navarra

En l’últim article que vaig publicar a l‘Avui i que he reproduït en aquest blog, Positivar la crisi, va desaparèixer, per motius d’espai, un aclariment que feia sobre l’aposta per les energies renovables a la Comunitat Foral de Navarra. Hi deia que Navarra era una autonomia que ha estat més a mans dels conservadors que no pas dels socialistes, però que aquesta aposta va arrencar el 1984, amb la presidència del socialista Gabriel Urralburu. I que, tanmateix, el líder dels socialistes navarresos havia hagut de deixar la política acusat de corrupció el 1994. L’eliminació d’aquest aclariment podia capgirar la intenció … Continua la lectura de Un aclariment sobre Navarra

Que no caigui en l’oblit

Hi ha moltes maneres d’interpretar els resultats de les eleccions basques i gallegues. N’hi ha una, però, que proclama, tot celebrant-ho, la contracció del protagonisme dels nacionalistes —dels nacionalistes perifèrics, és clar— com a conseqüència de la derrota sense pal·liatius del bipartit gallec (especialment pel retrocés del BNG) i de la pèrdua gairebé segura dels nacionalistes bascos de la lehendakaritza a mans del pacte nacionalista entre el PP i el PSOE. Encara que l’analogia entre Galícia i Euskadi sigui falsa, perquè el bipartit gallec ha perdut les eleccions i el PNB les ha guanyades i fins i tot el bloc … Continua la lectura de Que no caigui en l’oblit

Les amistats perilloses

L’espectacle que ens oferirà el PSOE, transvestit de PSE, a Euskadi no ha d’estranyar ningú. I encara menys als catalans, que ja hem assistit a la representació d’un sainet semblant un parell de vegades. Els actors secundaris eren uns altres, és veritat, més païdors que el PP, però l’actor principal és el mateix en tots dos casos: el PSOE en versió autonòmica. El propòsit també és el mateix en tots dos casos: desempallegar-se del predomini del partit nacionalista majoritari a pesar de continuar essent –un altre cop en tots dos casos– la força parlamentària majoritària. Suposo que els que a … Continua la lectura de Les amistats perilloses

La temptació de reformar la Constitució

Dies enrere, i amb motiu del 30è aniversari de la promulgació de la Constitució espanyola, Miquel Roca i Junyent va manifestar-se contrari a tot intent de reformar-la, sobretot si el que es pretén és eixamplar els marges de reconeixement multinacional de l’Estat. A parer seu, les circumstàncies polítiques actuals són avui dia pitjors que fa tres dècades per intentar una reforma que, vista l’experiència del que va passar amb l’Estatut, podria portar-nos a una situació encara pitjor que l’actual. Ja sé que hi ha qui creu que posant-hi “pit i collons” en tindríem prou per aprovar l’Estatut, reformar la Constitució … Continua la lectura de La temptació de reformar la Constitució

Els 25

Tornem de vacances i sembla com si tot continués igual. És clar que un mes és molt poc temps per capgirar les inèrcies que tenallen la política catalana des de fa una bona temporada. Tanmateix, assegut sota la fresca d’un om, els cants de determinades persones a la unitat catalana feien creure que aquesta vegada sí, que ningú faria trampa en la qüestió del finançament, atès que resoldre’l favorablement és de cabdal importància per assegurar el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Una sanitat i una educació de qualitat per a la ciutadania d’aquest país en depenen. Com deia en … Continua la lectura de Els 25