Hi ha grups polítics que prediquen que la proclamació immediata de la independència de Catalunya depèn tan sols de l’aritmètica parlamentària, atès que al Parlament de Catalunya hi ha 76 diputats sobiranistes. El vot conjunt a favor d’una moció independentista ens portaria de pet, diuen, a separar-nos. Plantejat així, és una solució “màgica” però irreal, que recolza en la convicció que amb l’argument moral de la dignitat ja n’hi ha prou perquè una aspiració política es compleixi. Però la independència de Catalunya no és, almenys en els context geopolític que la condiciona, una qüestió moral. La independència no sobrevindrà perquè … Continua la lectura de La transició nacional

Des que va esclatar la crisi econòmica ara fa dos anys, es veia a venir que tard o d’hora sortiria algú que atribuiria el desgavell espanyol al model d’Estat. A l’Estat de les Autonomies, vull dir. La sempre eficient fundació conservadora FAES, presidida per José M. Aznar, ha publicat un informe de 194 pàgines, elaborat per Julio Gómez-Pomar, Mario Garcés Sanagustín i Gabriel Elorriaga, que amb el títol ja ho diu tot: Por un Estado autonómico racional y viable. És un document decantat cap a l’economicisme, que recolza en la idea que les CCAA són un invent polític que no … Continua la lectura de L’harmonització no és un rumor

Des de fa un temps, ara no sabria dir des de quan, però és anterior a l’actual tam-tam antiestatutari, un grapat de prestigiosos representants de les tesis federalistes —de socialistes catalans partidaris de l’Estat federal,vull dir— han arribat a la conclusió que la resolució de la conflictiva relació entre Catalunya i Espanya només té dues sortides possibles: el federalisme o bé la secessió. Un exemple rotund d’aquesta tesi és l’article La relación bilateral, del notari i editorialista de La Vanguardia Juan-José López Burniol. L’article és trampós i intel·ligent alhora, perquè, de fet, parla més de la impossibilitat de tirar endavant … Continua la lectura de La trampa dels federalistes

Segons l’estudi Doing Business del Banc Mundial, Espanya ha perdut 11 llocs respecte de la posició que ocupava el 2009 en el rànquing dels llocs on fer negocis. Ara ocupa la posició número 62. Se’n queixava fa uns dies Antoni Abad, president de Cecot, en l’article “El país de nunca jamás” que va publicar a La Vanguardia el passat 2 de març. Més que queixar-se’n, caldria dir que es mostrava escandalitzat per aquest escandalós retrocés, ja que posa de manifest que Espanya fa temps que no fa els deures i si retrocedeix és perquè, en part, els altres avancen prenent … Continua la lectura de Obrir el paracaigudes

Arran de l’últim acord de finançament, hi ha hagut qui l’ha volgut celebrar des d’un injustificat optimisme. De les moltes coses que s’han dit, moltes d’elles banals i tacticistes, tanmateix n’hi ha una que mereix dedicar-hi un comentari. Tot i que el nou finançament ha quedat lligat a la Lofca més que no pas a l’Estatut, atès que se salta tot allò que s’hi diu en aquest respecte, els exegetes d’aquest nou acord el presenten com si fos la culminació -la segona part, vull dir- dels pacte entre Catalunya i l’Estat que fou l’Estatut del 2006. Aquesta interpretació, que posa … Continua la lectura de 1979+1981+2003+2006+2009 =?