Home

estadoauton-1890

Des que va esclatar la crisi econòmica ara fa dos anys, es veia a venir que tard o d’hora sortiria algú que atribuiria el desgavell espanyol al model d’Estat. A l’Estat de les Autonomies, vull dir. La sempre eficient fundació conservadora FAES, presidida per José M. Aznar, ha publicat un informe de 194 pàgines, elaborat per Julio Gómez-Pomar, Mario Garcés Sanagustín i Gabriel Elorriaga, que amb el títol ja ho diu tot: Por un Estado autonómico racional y viable. És un document decantat cap a l’economicisme, que recolza en la idea que les CCAA són un invent polític que no respon a cap altre criteri que no sigui aquest. Per tant, les autonomies són uns ens que presten serveis i prou: “Dado que estamos hablando de la prestación de servicios a los ciudadanos —argumenta Gómez-Pomar— y del reconocimiento y de la efectividad de sus derechos dentro de un ámbito territorial, y teniendo en cuenta que la financiación de estos servicios se hace, fundamentalmente, a través de la exacción de tributos, no es una cuestión menor el plantearse si la forma en la que estas competencias se distribuyen entre las CCAA es coherente con las reflexiones que nos ofrece el análisis económico”. Ja els avanço que la conclusió és que no hi ha coherència. Com també els dic que el document és incapaç d’assumir la plurinacionalitat de l’Estat, que no es contempla en cap cas.

Segons l’informe de la FAES, l’Estat de les Autonomies ha tocat sostre. La reclamació generalitzada de competències tan bon punt Catalunya o, en menor mesura Euskadi, n’obtenien alguna de substanciosa, és insostenible. I segurament els redactors de l’informe tenen raó, sobretot quan es dóna el cas, que no és cap excepció, que l’Estat descentralitza una funció sense renunciar a continuar mantenint viva l’estructura administrativa estatal que abans prestava el servei. La duplicitat administrativa aboca, inevitablement, a la ineficiència. El que aprofiten els conservadors és això, la incapacitat de portar fins al límit l’Estat federal. Com ha passat sempre, almenys des de l’època dels projectes de descentralització administrativa d’Antonio Maura, els conservadors (que en això i en altres aspectes de l’organització de l’Estat tenen com a germà siamès el PSOE) reclamen dos nivells administratius (l’estatal i el municipal, que inclou les diputacions) que limiti la capacitat de les autonomies, que, a parer seu, són malgastadores de mena: “La crisis económica —escriu Elorriaga— está acentuando la percepción de que se han cometido numerosos excesos en el gasto y resalta la existencia de duplicidades y desajustes. Por otro lado, a las ineficiencias derivadas de la complejidad normativa y la ruptura de la unidad de mercado, se unen ahora los indicios suscitados por la evidencia empírica de que, con carácter general, la descentralización ha supuesto un lastre para el crecimiento económico de los países desarrollados”. L’argument que la crisi ha despullat l’Estat de les Autonomies recolza, aquí, en dues fal·làcies: primera, que en l’era de la globalització la unitat de mercat sigui encara de base merament estatal, i, segona, que la descentralització hagi suposat un llast per als països desenvolupats. Només cal pensar en l’endarreriment de països tan centralistes com Portugal o Gràcia, que contrasta amb la fortalesa econòmica alemanya, a desgrat de ser un dels Estat més descentralitzats d’Europa. Alemanya és la contraprova del que defensa la FAES.

La fàbrica d’idees dels conservadors espanyols s’apunta, doncs, a la tradició administrativista de la descentralització, sense cap altra consideració històrica. Al seu entendre, les autonomies són resultat tan sols del consens polític de la transició que ara cal reformar. Per tant, reclama una harmonització de les autonomies: “La asimetría competencial inherente a nuestra realidad histórica introduce evidentes dificultades a la hora de establecer mecanismos conjuntos de decisión; eso aconseja recuperar en todo lo posible la homogeneidad perdida tras los últimos procesos de reforma estatutaria. [el subratllat és meu]”. És per això que resulta incomprensible que els actuals responsables del PSC titllin de rumor la proposta aznariana de refer la dimensió de l’Estat, el que en molts aspectes s’assembla com una gota d’aigua a les propostes de la Fundación Ideas que dirigeix l’exministre socialista Jesús Caldera. No és un invent del president Mas, tal com va assegurar José Zaragoza a Catalunya Ràdio, és la proposta que el think tank del PP avança per quan Mariano Rajoy arribi a la Moncloa. I això no és poc, tenint en compte que les enquestes situen el PP a les portes de la majoria absoluta. Sortir del foc per caure a les brases, se’n diu de la condemna que pateixen les comunitats nacionals reconvertides en comunitats autònomes amb la Constitució del 1978. L’embat dels conservadors no té resposta socialista perquè, quant a l’Estat, les coincidències fan feredat. Quina creu, senyor!

Publicat a elsingulardigital.cat, 17/01/11.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s