Home

cartell_portabella-1889

Divendres passat, l’Executiva de la Federació d’ERC de Barcelona va acordar per unanimitat proposar Jordi Portabella candidat a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona. És previst, a més, que el diumenge 30 de gener tots els militants que ho vulguin participin, seguint l’assemblearisme d’Esquerra, en el 41è Congrés Regional de la Federació de Barcelona. En aquest congrés se sotmetrà a votació secreta la dita candidatura. Li desitjo sort, perquè ERC és un partit imprevisible i li pot passar de tot. Tal com es pot llegir en el lloc web de la Federació barcelonina d’ERC, l’Executiva va manifestar, també, que continuava oberta a fer una coalició amb totes les formacions independentistes (el que vol dir, sobretot, amb SI de Laporta) “per formar un tercer espai que trenqui l’alternança bipartida [el subratllat és meu] a l’Ajuntament de Barcelona”. De quina alternança parlen?

Des del 1979, quan Narcís Serra va accedir a l’alcaldia amb un govern de coalició entre el PSC, el PSUC, CiU i ERC, per bé que des de maig de 1980 és reduiria tan sols al bipartit entre PSC i PSUC, l’Ajuntament de Barcelona ha estat governat pels socialistes i els comunistes, que després esdevindrien ecosocialistes. A partir de les eleccions municipals del 28 de maig de 1995, el govern de coalició es va transformar en un tripartit amb l’aliança entre PSC, IC-EV i ERC. Fins i tot el setembre de 1996, quan els dos regidors d’ERC, Pilar Rahola i Agustí Soler, van fugir al Partit per la Independència, el govern de coalició PSC, IC, PI es va mantenir. Quan el setembre de 1997 Maragall va dimitir pel seu enfrontament amb la federació socialista de Barcelona i Joan Clos va accedir a l’alcaldia, la coalició també va continuar. A les eleccions del 13 de juny de 1999, les que ja encapçalava Jordi Portabella com a candidat d’ERC i dels Verds, el tripartit PSC, ERC, IC va reproduir-se. I el mateix va passar a les eleccions següents, les del 25 de maig de 2003, o bé quan el setembre de 2006 Joan Clos va ser substituït per Jordi Hereu. Només després de la davallada electoral del 2007, quan ERC va perdre uns quatre punt respecte de les eleccions anteriors (del 12,8 % va passar al 8,7 %) i va perdre un regidor, Portabella va decidir restar a l’oposició, sense perdre, però, els privilegis que tenia ell i el seu grup com a antics membres de l’equip de govern. Això no s’acostuma a dir però és veritat. Quina és la conclusió d’aquest breu repàs de la història municipal? Doncs que ERC no ha estat mai, i des de fa tres dècades, una alternativa al partit dominant a Barcelona, sinó que des del principi n’ha estat un fidel aliat, com és fàcil de comprovar amb les dades estadístiques a la mà.

Jordi Portabella és, com sap tothom que el coneix una mica, un surfista. Creu en poques coses però aparenta molta solidesa, que es fonamenta en una confiança excessiva en les seves possibilitats. Té intel·ligència política. El 2007, per exemple, va intuir la magnitud de la tragèdia que acabaria emportant-se per davant el tripartit que regia els destins de Catalunya des del 2003 i per això va decidir sortir del govern municipal sense deixar de ser-ne, però, la crossa quan ha convingut. I ara, quan se sent amenaçat per la irrupció de Joan Laporta més que no pas de SI, ha decidit fer la proposta de coalició electoral independentista per presentar-se com un tercer espai enmig d’una suposada “alternança bipartida” que a l’Ajuntament de Barcelona no s’ha donat mai. A les eleccions municipals no es decideix res sobre la independència de Catalunya. Simplement es tria el govern municipal que ha de regir els destins de la ciutat comtal. Per molt que Portabella vulgui aprofitar-se de l’empenta de Barcelona Decideix (cosa que no fa cap favor al moviment i ells haurien de saber-ho), a les eleccions de maig es decidirà entre el continuisme (que l’inclou) o el canvi. Res més! I això fins i tot ho saben els socialistes, que han hagut de fer front a una situació inèdita: desempallegar-se de l’antic candidat sense utilitzar la tècnica habitual de substituir-lo a mig mandat.

En fi, que Jordi Portabella és un gran engany. És el cavall de Troia dels socialistes que, a més, vol neutralitzar un possible líder independentista alternatiu. Si ERC està disposada a demanar una coalició amb SI, un grup que sempre han considerat populista, per esdevenir alternativa a Hereu, per què no diuen en veu alta que faran alcalde Xavier Trias, que és un socialdemòcrata de veritat, passi el que passi? Ho intueixen, oi?

Publicat a elsingulardigital.cat, 24/01/11.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s