La independència mental

No sé si van llegir l’article de Fernando Onega, Parábola del hijo que se marcha, publicat a la La Vanguardia de dissabte passat. Era un article intel·ligent, molt més lúcid que els que últimament ha publicat El País d’escriptors com Javier Cercas, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina (marit de l’anterior), Margarita Rivière o l’inefable Mario Vargas Llosa (qui per carregar contra l’independentisme català citava Cercas com a font d’autoritat!). És evident que Onega coincideix amb ells quant a la necessitat d’evitar la secessió de Catalunya, però s’hi aproxima amb la intenció d’entendre alguna cosa, sense la ceguesa patriotera que anima … Continua la lectura de La independència mental

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Qui pot tombar Rajoy?

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar ahir la ruptura “de totes les relacions amb el PP” i va exigir “la dimissió immediata” del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant la “insostenible situació” política després les últimes revelacions en relació amb el cas Bárcenas. La direcció dels socialistes va estar reunida durant més de dues hores, i la conclusió a la qual van arribar i que Rubalcaba va proclamar solemnement és que Rajoy “està incapacitat per seguir ni un minut més” com a president del govern després de la publicació ahir també pel diari El Mundo … Continua la lectura de Qui pot tombar Rajoy?

A favor de Lluís Companys

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys

El PSC i la centralitat política

El cicle electoral que va començar el 28-N i que acabarà l’any vinent amb les eleccions a Corts ha capgirat la política catalana. Des d’aquell 2003 en què el rampant tripartit celebrava que el poder de CiU hagués quedat reduït a l’Ajuntament de Sant Cugat fins ara, el canvi és radical. Com va confessar amb lucidesa postmortem Josep-Lluís Carod-Rovira, la pretensió de reduir —i en el cas d’ERC, de substituir— la coalició nacionalista al no-res ha fracassat. I tant! I no ho dic tant per l’actual però enganyosa acumulació de poder de CiU en tots els àmbits, nacional i local, sinó perquè … Continua la lectura de El PSC i la centralitat política

Per un sindicalisme revolucionari

Divendres passat vaig coincidir a COMRàdio amb el secretari de la UGT de Catalunya, el Sr. Josep M. Álvarez. L’excusa, si és que ni calia alguna, era la celebració de la diada del 1r. de Maig. Es va esplaiar de valent contra les mesures preses pel Govern de la Generalitat per intentar remuntar la crítica situació de les finances catalanes. En un moment de la conversa, a la qual també participaven els altres dos tertulians, Manel Lucas i Ferran Espada, vaig demanar a Álvarez per què els sindicats no convocaven manifestacions per reclamar que l’estat compleixi amb els compromisos econòmics … Continua la lectura de Per un sindicalisme revolucionari

Otegi i la (in)justícia espanyola

L’any 2005, el Tribunal Suprem va condemnar Arnaldo Otegi a un any de presó per haver comès un delicte d’injúries greus al rei perquè, arran de la visita del rei al País Basc el 26 de febrer de 2003, va titllar-lo de “responsable dels torturadors”. Els magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França) i presidits per l’andorrà Josep Casadevall, asseguren ara, en un acte dictat la setmana passada, que les paraules d’Otegi no van constituir “una ofensa personal ni gratuïta contra la persona del rei”, com tampoc no van qüestionar “la vida privada del … Continua la lectura de Otegi i la (in)justícia espanyola

El llarg adéu

Cal anar a Madrid de tant en tant. En només unes hores t’adones que hi corre la brama de sempre sobre la insolidaritat dels catalans. Vagis on vagis, al final et fan la mateixa pregunta: però què voleu si ja ho teniu tot? I encara que els diguis que no, que és més que evident que el dèficit fiscal ha espremut exageradament les finances catalanes i que la crisi econòmica ha agreujat la situació, la seva resposta és recurrent: “Us queixeu per vici. Sou victimistes de mena”, vénen a dir-te. El mal és que a Catalunya hi ha qui s’apunta … Continua la lectura de El llarg adéu

Impostos i sobirania

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, va sostenir la setmana passada que encara hi ha marge perquè els catalans paguem més impostos. La recepta de la responsable espanyola de les finances de l’estat era la resposta a la reflexió del president Artur Mas d’uns dies abans sobre els problemes que afecten l’economia catalana, en especial de finançament. Per al president de la Generalitat, les dificultats financeres de Catalunya deriven, sobretot, del dèficit fiscal acumulat, que s’agreuja pels molts incompliments de l’estat per cobrir el cost dels traspassos de competències. Les declaracions de la vicepresidenta responen, però, a la … Continua la lectura de Impostos i sobirania

La perversió espanyolista

Intentar explicar des d’un setmanari que es publica al País Valencià que just ara ha començat una ofensiva espanyolista és, certament, una gosadia, atès que els valencians la pateixen sense treva des dels anys de la transició. Només cal llegir el dossier Transíció política i qüestió nacíonal al País Valencià, coordinat pel professor Ferran Archilés i publicat a final del 2010 per la revista Afers, per a adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Llengua, institucions i societat han estat violentades implacablement, perquè I’espanyolisme ha atacat directament el codi lingüístic i la idiosincràsia pròpia dels valencians. Han passat trenta anys … Continua la lectura de La perversió espanyolista