Home

espanyolisme-1887

Intentar explicar des d’un setmanari que es publica al País Valencià que just ara ha començat una ofensiva espanyolista és, certament, una gosadia, atès que els valencians la pateixen sense treva des dels anys de la transició. Només cal llegir el dossier Transíció política i qüestió nacíonal al País Valencià, coordinat pel professor Ferran Archilés i publicat a final del 2010 per la revista Afers, per a adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Llengua, institucions i societat han estat violentades implacablement, perquè I’espanyolisme ha atacat directament el codi lingüístic i la idiosincràsia pròpia dels valencians.

Han passat trenta anys des de I’intent de cop d’estat del 23 F i tornem a ser on érem. O pitjor. Tothom sap que la principal conseqüència d’aquella darrera expressió del militarisme espanyol va ser la involució autonòmica. La UCD i el PSOE, però també el PCE, es van conxorxar per a frenar allò que consideraven una dissolució de I’estat, que identificaven amb la nació espanyola de caire castellà, en favor de les autonomies.

Aleshores es va posar de moda treure a passejar el fantasma de la insolidaritat dels catalans, prenyada, és clar, d’aquella mesquinesa que els caracteritza, com a argument per a frenar el reclam de més autogovern. No cal amagar que a Catalunya, com també ha passat al País Valencià, hi va haver sectors polítics que es van apuntar a aquesta teoria per a oposar-se al catalanisme governant. I no parlo tan sols de l’espanyolisme més xaró, sinó dels socialistes, per exemple.

Com va dir Vicenç Villatoro en una ben parada taula de I’Ateneu Barcelonès, al voltant de la qual s’asseien persones de tradicions polÍtiques ben heterogènies, som en una fase en què val més abandonar la pretensió de posar-se d’acord sobre la interpretació del passat, perquè segurament seria impossible de fer-ho, sinó que convé que el màxim nombre de persones possible puguin acordar una estratègia conjunta de futur per a plantar cara al rampant espanyolisme. Ja no es tracta de fer pedagogia de la nació cap enfora, que seria una proposta tan inútil com retornar a la tàctica del peix al cove, sinó d’enfortir la societat perquè el govern pugui resistir la nova ofensiva espanyolista, externa i interna.
Publicat a El Temps, núm. 1389, 25/01/11.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s