Home

otegi-1873

L’any 2005, el Tribunal Suprem va condemnar Arnaldo Otegi a un any de presó per haver comès un delicte d’injúries greus al rei perquè, arran de la visita del rei al País Basc el 26 de febrer de 2003, va titllar-lo de “responsable dels torturadors”. Els magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França) i presidits per l’andorrà Josep Casadevall, asseguren ara, en un acte dictat la setmana passada, que les paraules d’Otegi no van constituir “una ofensa personal ni gratuïta contra la persona del rei”, com tampoc no van qüestionar “la vida privada del rei i el seu honor personal”. El Tribunal considera que la condemna d’Otegi “va ser contrària” al dret a la llibertat d’expressió de qui aleshores era portaveu de Sozialista Abertzaleak al Parlament Basc i, per tant, que va vulnerar l’article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans. Els magistrats europeus titllen la sentència dels magistrats espanyols imposada a Otegi de “severa” i “injustificada”. Per aquest motiu, doncs, condemnen l’Estat a indemnitzar-lo amb 20.000 euros pels danys morals causat i a abonar 3.000 euros addicionals en concepte de costes. La decisió pot ser recorreguda davant la Gran Sala del Tribunal d’Estrasburg.

Aquella visita reial va tenir lloc en un context d’alta conflictivitat al País Basc, atès que uns dies abans l’Audiència Nacional havia ordenat el tancament de la redacció del diari Egunkaria i la detenció dels màxims responsables del periòdic editat en euskera. És per això que Otegi va assegurar en la roda de premsa que el rei Joan Carles era “el cap” dels que havien sotmès a maltractaments els dirigents d’Egunkaria durant els cinc dies que van romandre incomunicats després de la seva detenció. Otegi va definir el rei com algú “que protegeix la tortura i que imposa el seu règim monàrquic al nostre poble per mitjà de la tortura i de la violència”. Tot i que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va absoldre Otegi de tots els càrrecs, finalment, l’any 2005, el Tribunal Suprem va condemnar-lo a un any de presó. Quan un any més tard el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs del dirigent abertzale, Otegi va decidir recórrer al TEDH.

La resolució de l’alt Tribunal d’Estrasburg assegura que les paraules d’Otegi van néixer d’una “qüestió d’interès públic al País Basc” com era la visita oficial del Rei “en el context del tancament d’Egunkaria i de la denúncia de maltractaments feta pública pels seus responsables”. Tot i admetre que el llenguatge utilitzat per Otegi va poder ser considerat com “provocador”, els magistrats recorden que és permès, dins el context d’un debat públic d’interès general, recórrer “a certa dosi d’exageració, fins i tot provocació, sempre que no se sobrepassi certs límits, principalment pel que fa a la reputació i els drets de tercers”. Per al Tribunal, doncs, és essencial el fet que no es va tractar “d’una incitació a la violència o d’un discurs d’odi”. El fet, a més, que Otegi fos portaveu parlamentari reflectia que es tractava d’una persona triada pel poble “que defensava els interessos dels seus electors”. Els límits de la crítica admissible —diu la sentència— “són més amplis quan es tracta d’un polític que no pas d’un particular atès que se sap naturalment i conscientment exposat a l’atenció dels mitjans de comunicació i del públic”.

En fi, aquesta sentència és important, perquè es tracta del mateix Tribunal europeu que el juny del 2009 va desestimar el recurs que havien presentat els abertzales a la il•legalització, emparant-se en la Llei de partits del 2002, d’Herri Batasuna i de Batasuna i al veto a Herritarren Zerrenda (HZ), Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB) i a les plataformes municipals que havien concorregut a les eleccions de 2003. En aquell cas, el Tribunal europeu va entendre que la decisió de la judicatura espanyola responia a la voluntat de “mantenir la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la protecció dels drets i llibertats dels ciutadans”, desestimant l’argument dels advocats dels abertzales que van invocar les presumptes violacions dels articles 10 (dret a la llibertat d’expressió), 11 (dret a la llibertat de reunió i d’associació) i 13 (dret a un recurs efectiu) del Conveni Europeu de Drets Humans que ara ha servit per condemnar l’arbitrarietat judicial de l’Estat. Així doncs, tots els que s’escandalitzen pel pronunciament actual del TEDH haurien de callar. Cal estar a les verdes i a les madures. O no? És clar que sí. Les autoritats espanyoles no poden celebrar les sentències judicials europees tan sols quan afavoreixen els seus interessos.

Publicat a elSingularDigital, 21/03/11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s