Home

dorothythompson-1870

El 29 de gener passat va morir Dorothy Thompson. Tenia 87 anys i era una de les principals historiadores socialistes i feministes britàniques dels anys de postguerra. L’interès de Dorothy Thompson per la lluita dels treballadors i dels drets de les dones arrenca els anys de joventut, quan ensenyava al suburbi de Bromley, a Kent, i era membre del grup de joves comunistes al qual també pertanyien l’arqueòleg Gordon Childe, el medievalista Rodney Hilton, el modernista Christopher Hill, el contemporaneista Eric J. Hobsbawm i el qui seria el seu marit, E. P. Thompson (1924-1993). Tots van tenir com a mestre un economista, Maurice Dobb, que fou l’introductor del marxisme a la Universitat de Cambridge i un dels grans estudiosos del procés d’implantació del capitalisme.

Dorothy Towers (nom de soltera) va néixer el 1923 a Greenwich, al sud-est de Londres. Des del 1942 va estudiar història al Girton College de Cambridge. Tres anys després, al 1945, va començar la seva llarga relació E. P. Thompson. Es van casar després de passar una temporada a la Iugoslàvia de Tito per a ajudar a construir-hi el ferrocarril. En tornant, es van instal·lar a Halifax, on tots dos es convertiren en professors d’història per a adults. Va ser llavors quan Dorothy també va deixar palès el seu activisme organitzant una campanya perquè es mantinguessin en funcionament les guarderies obertes durant la guerra. I és que Dorothy Thompson va ser historiadora i militant alhora, sense poder separar l’una cosa de l’altra (un tast a Antes muertas. Mujeres contra el peligro nuclear, 1984). El 1956 va trencar amb el PCGB per a decantar-se, al costat del seu marit, pel socialisme humanista que representava la revista New Reasoner, embrió de la molt influent New Left Review, i el 1968 esdevingué professora de la Birmingham University. A partir de la dècada dels 70 va començar a fer conèixer els seus imprescindibles estudis sobre el cartisme, el frustrat moviment reformista anglès promogut per les classes populars i treballadores entre el 1837 i el 1848.

Tinc ben present la seva imatge, una mica estrafolària com la de molts intel·lectuals britànics, en unes jornades sobre pau i desarmament que van tenir lloc al Palau de Congressos de Montjuïc el maig del 1984. No sé fins a quin punt l’ombra del seu marit va anul·lar-la en el món anglosaxó, però és evident que entre nosaltres era una perfecta desconeguda. I això que la seva biografia és paral·lela a la del seu marit i la seva obra té una importància innegable. Llegiu els assaigs d’Outsiders: Class, Gender and Nation (1993) i ho comprovareu. Que en pau descansi.

Publicat a Eltemps, núm 1397

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s