Home

mas_nadal_ple_475x352-1869Diuen que estar a l’oposició és el pitjor que els pot passar als polítics. Hi tenen fred de peus i, a més, sovint es deixen anar pel pendent de les grans paraules que després, quan arriben al govern, no saben com fer complir. És per això que hi ha qui se sent més còmode a l’oposició que al govern, que és des d’on s’han de prendre decisions encara que siguin desagradables. No és un virus exclusivament espanyol i català. A tot arreu passa el mateix. Si vostès fan l’exercici de navegar pel web del diari The Guardian, hi podran ensumar aquesta manera de fer. Divendres passat, per exemple, van penjar una pàgina, amb correu electrònic inclòs, que insta els lectors a denunciar les retallades dels serveis públics: Public sector cuts: Help us track the cuts, es diu. Estic segur que no trigarem a veure-ho en un diari català que es vanta de copiar, fins i tot en els colors corporatius, el famós periòdic afí als laboristes. És curiós que ara els laboristes siguin tan actius en contra de les polítiques de contenció de la coalició liberal-conservadora quan és evident que els correspon a ells una part de la culpa del que està passant. O és que la política econòmica de Tony Blair i Gordon Brown no hi tenen res a veure? Que el líder dels laboristes Ed Miliband s’adrecés a la multitud concentrada a Hyde Park per blasmar la política de contenció de tàndem Cameron-Clegg em sembla, senzillament, demagògic i arriscat. Si ell fos el premier britànic no podria fer una altra cosa: moderar el dèficit públic i engegar una reforma del mercat de treball per fer augmentar la productivitat. Això és el que reclama la UE a totes les administracions públiques de la zona euro. Potser aleshores Miliband ho “vendria” amb més dosis de demagògia, que era l’especialitat de Blair.

No hi ha dubte que són els governs els que han de ser més responsables que ningú davant les maltempsades. No sempre és així, com bé ha demostrat Rodríguez Zapatero. Però cada vegada estic més convençut que són les oposicions les que haurien d’extremar la responsabilitat. Una oposició responsable i constructiva, encara que sigui dura, fa millors els governs. I ja és veu que l’oposició no sap com ha d’actuar enlloc. Si bé les polítiques econòmiques són globals i, per tant, els governs “nacionals” s’han d’adaptar a les directrius que fixen instàncies superiors, això no vol dir que no hi hagi circumstàncies, diguem-ne, particulars que condicionin l’evolució de l’economia de cada país. I la política nacional es caracteritza, també, per tenir una govern i una oposició que sàpiga liderar el país en moments de tensió, d’incertesa o directament de crisi, com és el cas actual.

Aquestes circumstàncies particulars —la política nacional, doncs— són les que marquen la diferència entre les polítiques públiques que s’adopten en un país o en un altre. D’aquí va néixer la idea de crear el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) que el Govern Mas va posar en marxa amb el decret de l’11 de gener d’enguany. L’encapçalament de l’esmentat decret diu que “el Govern ha d’assumir la responsabilitat que li pertoca i actuar amb determinació. Però no pot fer-ho sol; necessita la implicació de tots els ciutadans i les ciutadanes i, en particular, el compromís de les persones que articulen la realitat d’una societat civil que s’ha fet a partir de la iniciativa de la seva gent, de la seva capacitat emprenedora, de la conformació d’un teixit associatiu ric i dens, amb talent i capacitat de reflexió”. El Govern reclamava, doncs, l’ajuda dels ciutadans per fer front a la crisi, però, sobretot, d’aquells que hi entenen: els experts. Això mateix és el que va fer el president Maragall quan el 2005 va encarregar a un Consell d’Experts, presidit pel professor Manuel Castells, un document per arribar a un acord estratègic per canviar el model de competitivitat català i adequar-lo al nou marc internacional. I d’aquell primer acord en va sorgir un segon, ja en temps del president Montilla, que també implicava als agents socials. En tots dos casos, però, l’oposició no hi va ser gaire ben tractada i, naturalment, se’n va queixar. La iniciativa era bona, a pesar que la reacció de l’oposició d’aleshores va ser pràcticament calcada a la de l’actual. El document del CAREC arrenca, no obstant això, amb una reflexió sobre què ha canviat des de la signatura d’aquells acords fins ara. La gran diferència entre el Consell d’Experts del 2005 i el CAREC és la procedència ideològica dels membres. Diguem que el caient ideològic dels experts que va convocar Maragall era monolític. En formaven part professionals pròxims, sobretot, als socialistes. En canvi el CAREC és més divers. Hi predominen els socioliberals catalanistes. Dit d’una altra manera: els socialdemòcrates evolucionats i els liberals de veritat que saben que Catalunya només podrà sortir de la crisi si amplia la capacitat d’autogovern. Vegin-ne sinó la llista: Salvador Alemany (president); Joaquim Triadú (secretari); Oriol Amat; Germà Bel; Eugènia Bieto; Joan B. Casas; Marta Espasa; Jordi Galí (que també formava part de la comissió del 2005); Alicia Granados; Jordi Gual; Guillem López Casasnovas Joan Majó; César Molins; Heribert Padrol; Joan Prat Rubí; Carles Tusquets i Xavier Vives (membre, també, del consell del 2005), acompanyats d’un equip de coordinació integrat per Toni Brunet i Joan Ramon Rovira. En fi, qui pot negar que el nucli dur d’aquest consell assessor és una sort de sociovergència?

L’oposició no es pot queixar del tracte que ha rebut del Govern Mas en la cimera de la setmana passada. Al contrari. També és veritat que si vol pot emprendre el camí de Miliband. Potser els britànics es poden permetre el luxe de la demagògia. Nosaltres, no. El redreçament del país necessita un Govern fort i una oposició madura i no pas les rebequeries de sempre per esgarrapar quatre vots.

Publicat a elSingularDigital, 28/03/11.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s