Categoria: Política espanyola

Historiografia, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Déjà vu

agusticolomines

Josep Pla va escriure que Catalunya vivia en una perpètua “crisi d’autoritat”. Parlava, sobretot, de l’arrelament de l’individualisme i del mal govern que empenyia el poble cap a l’anarquia: “El poble català, que, de l’autoritat, només n’ha conegut un burocratisme sovint dissolvent, generalment ignorant, sempre foraster, viu enmig d’una anguniosa incomoditat, sense confort polític.” La crisi institucional que es va viure a Catalunya arran de la mort d’Enric Prat de la Riba, l’1 d’agost de 1917, també va comportar un estat d’esperit com el que va descriure Pla. Certament, la mort del “Gran Català”, com l’anomenaven els seus seguidors, va … Continua la lectura de Déjà vu

Historiografia, Política, Política espanyola2 comentaris

Javier Cercas i el mite de la transició

agusticolomines

Sóc dels que no entenen per què hi ha qui celebra d’una manera desmesurada Anatomía de un instante (2009), de Javier Cercas. No parlo del valor literari de l’obra, prou bo pel meu gust, sinó del que explica en aquesta crònica del que fou el 23-F. De la tesi que defensa, en definitiva. Això mateix em va passar amb un altre llibre seu: Soldados de Salamina (2001). Una de les claus de l’èxit de Cercas és que escriu bé, mentre que, per norma general, els historiadors professionals no saben escriure. I si en saben, sovint escriuen dirigint-se als col·legues, a … Continua la lectura de Javier Cercas i el mite de la transició

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Contra la involució, l’entesa de la llibertat

agusticolomines

El PP de Mariano Rajoy fa temps que aplica polítiques d’involució en tots els àmbits. Gairebé cada setmana el govern dels conservadors dóna a conèixer una nova idea regressiva, com ara l’informe de reforma administrativa de l’estat que reclama suprimir òrgans de poder i de gestió de les autonomies o bé la nova llei de seguretat ciutadana, batejada com a “llei Fernández”, que restringeix drets bàsics, i un llarg etcètera. El PP de Mariano Rajoy es planteja una reforma de l’estat per retornar a la vella i oligàrquica Espanya del segle XIX, dominada per liberals i conservadors en el marc … Continua la lectura de Contra la involució, l’entesa de la llibertat

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Sí + Sí

agusticolomines

L’ acord assolit pels partits compromesos amb el dret a decidir és intel·ligent, perquè, d’entrada, preserva la unitat de la majoria de forces polítiques catalanes. Fins i tot el PSC podria haver assumit aquesta fórmula si no s’hagués precipitat als braços d’un PSOE immobilista. Perquè, vejam, per què no es pot consultar el poble sobre el seu futur? La deriva conservadora del socialisme espanyol i català fa feredat. Ara: sóc dels que creu que una cosa és l’aparell del partit i el munt de càrrecs municipals als quals els uneix un anticatalanisme que, incomprensiblement, regalen a CiU i ERC, i una altra els electors socialistes, que … Continua la lectura de Sí + Sí

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacional1 comentari

Lliçons del “Tefló Tony”

agusticolomines

Rosa Massagué, que va ser corresponsal de premsa a Londres, el 2007 va escriure un llibre sobre Tony Blair i el llegat que havia deixat després de deu anys com a primer ministre. El balanç de la periodista sobre Blair no era precisament gaire falaguer. Li retreia, sobretot, haver assumit alguns dels plantejaments que havien fet famosa Margaret Thatcher en aspectes tan sensible com la seguretat, la protecció social, les privatitzacions o el bel·licisme, l’expressió màxima del qual va ser la guerra de l’Iraq, fangar del laborisme britànic. Tanmateix, Blair va encarnar, gràcies al seu gran ideòleg, el sociòleg Anthony … Continua la lectura de Lliçons del “Tefló Tony”

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

El PSC ha baixat de l’autobús

agusticolomines

Es veia a venir. Ahir, el Consell Nacional extraordinari del PSC va aprovar una resolució que no enganya. Més enllà dels recursos dialèctics i polítics de la declaració, com ara atribuir al PP tots els mals o bé acusar els partidaris dels dret de decidir —o sigui, els agraviats— de ser els causants d’un possible xoc de trens (cosa que no s’atrevirien a fer si es tractés de reivindicacions que ells entenen socials), la realitat és que el PSC ha decidit sumar-se al bloc de C’s i PP contraris a la consulta. No exagero. La seva deriva arrenca d’una convicció … Continua la lectura de El PSC ha baixat de l’autobús

Cultura, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

Elogi de la realitat impura

agusticolomines

Aquest és l’elogi de l’assaig que vaig llegir durant la VI Nit del Pensament, que va tenir lloc a la seu de la Fundació CatDem el 30 d’octubre de 2013 Per norma general, s’accepta que per superar la fantasia —o fins i tot a una il·lusió utòpica— cal atansar-se a la realitat. Que cal tenir-la en compte, si més no. La realitat, però, no és mai única. O almenys no tothom la percep de la mateixa manera. La realitat ens desafia sempre i per això ens obliga a observar-la sense passió. Ignorar o distorsionar la realitat perquè coincideixi amb la … Continua la lectura de Elogi de la realitat impura

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Moderats i independentistes

agusticolomines

La Vanguardia va publicar ahir un editorial, “¿Quién teme a los moderados?”, que és d’aquells que pretenen marcar l’agenda política. És ben legítim. Tots els diaris del món ho intenten, per bé que no sempre ho aconsegueixin. El diari barceloní darrerament ha errat en les seves apostes polítiques. Deu ser perquè no hi ha cregut de veritat o bé perquè les ziga-zagues en política no tenen el mateix efecte que el sistema tiki-taka té en el futbol. En política es perd el control del temps i de l’espai quan l’actitud és erràtica. La història de La Vanguardia és la història … Continua la lectura de Moderats i independentistes

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Los orígenes históricos del desencanto catalanista actual

agusticolomines

La revolución de septiembre de 1868, que destronó a Isabel II, representa un periodo agitado de la historia de España, que se cerrará con los pronunciamientos de 1874 de los generales Pavía y Martínez Campos. Aquel período, breve e intenso, no representó sin embargo un cambio substancial en cuanto a la organización territorial española. El nuevo poder revolucionario siguió siendo tan centralista políticamente como había sido el moderantismo anterior e incluso acentuó la concepción jacobina del Estado. Durante los once meses que duró la I República de 1873, un federalista catalán llamado Valentí Almirall, por aquel entonces aliado del patriarca … Continua la lectura de Los orígenes históricos del desencanto catalanista actual

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

La via de Duran i Lleida

agusticolomines

A mesura que es consolida i s’expandeix el debat sobre la sobirania de Catalunya, tothom se sent amb la necessitat de dir-hi la seva. És un bon senyal. És més, desmenteix els que, dirigint-se a un públic eminentment espanyol, volen negar el pluralisme a Catalunya que s’expressa amb partits, mitjans de comunicació i individualment. Un debat seriós, sense insults ni condemnes prèvies, afavoreix, sobretot, el sobiranisme. N’estic més que convençut. De vegades, reconeguem-ho, la intransigència treu el cap i no deixa debatre el futur amb serenor i valentia. Però, vaja, és tan sols una minoria que, això sí, fa molt … Continua la lectura de La via de Duran i Lleida