Home

Rajoy-PedroJEl secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar ahir la ruptura “de totes les relacions amb el PP” i va exigir “la dimissió immediata” del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant la “insostenible situació” política després les últimes revelacions en relació amb el cas Bárcenas. La direcció dels socialistes va estar reunida durant més de dues hores, i la conclusió a la qual van arribar i que Rubalcaba va proclamar solemnement és que Rajoy “està incapacitat per seguir ni un minut més” com a president del govern després de la publicació ahir també pel diari El Mundo d’una sèrie d’sms enviats entre Rajoy i l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, des de 2011 fins a març de 2013. És que el PSOE mantenia relacions amb el PP? Em fa l’efecte que fa anys que els dos principals partits espanyols només es posen d’acord quan es tracta de collar Catalunya o de restringir l’estat autonòmic. I això que la corrupció a Espanya comença a ser un mal endèmic.

Segons un informe fet públic l’abril d’enguany pel Servei d’Inspecció del Consell General del Poder Judicial, a Espanya hi ha 1.661 casos de corrupció en fase d’investigació judicial. Els delictes són de tota mena: prevaricació, suborn, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, estafes o apropiacions indegudes, entre d’altres. I quant al repartiment territorial, més enllà de les 14 causes de corrupció política i econòmica en mans de l’Audiència nacional, la comunitat autònoma amb més casos investigats és Andalusia, amb 541 —on, ves per on, fa més de tres dècades que governa el PSOE—, seguit del País Valencià, amb 200 casos; la Comunitat de Madrid, amb 153 casos; Canàries, amb 149 casos; Catalunya, amb 128 casos; Galícia, amb 95 casos; Castella i Lleó, amb 78 casos; Castella – La Manxa, amb 67 casos; Cantàbria, amb 51 casos; les Illes Balears, amb 49 casos; Extremadura, amb 47 casos; Múrcia, amb 41 casos; Astúries, amb 15 casos; l’Aragó, amb 12 casos; Navarra, amb 10 casos i el País Basc, amb 7 casos.

La CC.AA. que menys casos té és la Rioja, amb tan sols 4. Les dades no demostren la magnitud de cada cas, perquè és evident que no és el mateix que els deu regidors socialistes, els dos d’ERC i els dos d’ICV que constituïen l’anterior tripartit de Reus quan era alcalde Lluís Miquel Pérez (PSC), haguessin de declarar al jutjat per l’aval de tres milions d’euros que l’Ajuntament de Reus va aprovar al febrer de 2008 per finançar Shirota, empresa dedicada a la investigació alimentària, que el cas Palau, que inclou una estafa majúscula de Fèlix Millet, a més del presumpte finançament irregular de CDC. En tot cas, l’índex d’imputacions i processaments per corrupció política (que gairebé sempre inclou l’econòmica) és elevadíssim. I, a més, fa anys que dura i ha esquitxat fins i tot la família reial.

A finals de 1989, per exemple, Juan Guerra, germà de l’aleshores vicepresident del govern presidit per Felipe González, va ser contractat pel PSOE per treballar en un despatx oficial de la Delegació del Govern a Andalusia en qualitat d’assistent del seu germà, amb un sou de 129.370 pessetes líquides al mes (781 euros). Avui fa riure, però aleshores eren molts diners. El despatx era utilitzat per a activitats diferents a les assignades, segons alguns mitjans, el que li va valer a Juan Guerra ser acusat i jutjat pels delictes de suborn, frau fiscal, tràfic d’influències, prevaricació, malversació de fons i usurpació de funcions. Finalment, el 1995, Juan Guerra va ser condemnat per un delicte fiscal. Ell i el seu soci, Juan José Arenas, van ser condemnats a dues penes d’un any de presó per un frau fiscal de 253.637 euros comès durant els anys 1988 i 1989 servint-se de la seva empresa, Corral de la Parra. A més, tots dos van ser condemnats a pagar dues multes de 150.200 i 210.000 euros, respectivament.

I què va passar amb Alfonso Guerra, el col·laborador necessari? Doncs ja ho saben: no res. Continua enganxat a la mamella, cobrant el sou de diputat i pontificant com si no hagués trencat mai cap plat. I sabem per què no va passar res? Perquè el PSOE tenia majoria absoluta a les Corts des del 1982. Va mantenir-la fins al 1993, a pesar de la insistència, precisament, del mateix diari que ara acorrala Mariano Rajoy. I si algú aconsegueix que passi alguna cosa a l’Espanya d’un PP amb majoria absoluta serà, si de cas, perquè forma part de la família pepera que dispara contra Mariano Rajoy i el vol tombar. En cap cas serà el PSOE de Rubalcaba, que ja en té prou amb esquivar el cas dels ERO fraudulents de la Junta d’Andalusia.

Així doncs, ningú no aborda la corrupció —i aquest és el mal— amb ganes de regenerar de veritat la política. Els casos de corrupció sempre s’encaren des de la perspectiva del poder. Són una excusa per fer mal a l’adversari. El cas Bárcenas és, també, tan sols l’excusa, en aquests cas entre adversaris interns, que acostumen a ser més cruels i salvatges.

Publicat a elSingularDigital, 15/07/13

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s