Ed Miliband

Edward Samuel, més conegut com a Ed Miliband, va néixer la nit de Nadal del 1969. Per tant, ara té quaranta anys i des de les 17:00h. de dissabte passat és el nou líder del Partit Laborista, després de superar al seu germà David i a tres candidats més. Ed Miliband ocupa un escó al Parlament en representació del districte de Doncaster del Nord des del 2005. Del 2007 al 2010 va ser Ministre d’Energia del govern presidit per Gordon Brown. Ed és el fill petit de Ralph Miliband (1924 – 1994), nascut a Bèlgica però d’origen jueu polonès, i … Continua la lectura de Ed Miliband

La “realpolitik” de l’SNP

El dilluns 6 de setembre, el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, va haver d’admetre el que ja fa temps que se sap a Escòcia i que aquí ningú no ha volgut reconèixer fins que no hi ha hagut més remei: el Partit Nacional Escocès (SNP) no té prou suport parlamentari per convocar el referèndum sobiranista que havia promès en el programa electoral que va donar-los la victòria, per bé que per la mínima (un escó més que els laboristes), l’any 2007. Alex Salmond, que va esdevenir premier gràcies al suport dels Verds, finalment s’ha decidit a ajornar la convocatòria de … Continua la lectura de La “realpolitik” de l’SNP

El nou conservadorisme reaccionari

La victòria de Christine O’Donnell en les primàries republicanes de Delaware va omplir les portades del dimarts de la setmana passada de tots els diaris del món. O’Donnell, representant de l’anomenat Tea Party, va aconseguir batre l’establishment republicà i es va assegurar la nominació amb un ideari polític molt i molt simple però efectiu. Segons aquesta rèplica gairebé clònica de l’excandidata republicana a la vicepresidència dels EUA, Sarah Palin, els republicans han perdut la seva essència perquè han abandonat els principis sobre els quals es va fundar el país. Això és: la religió, el patriotisme extrem i el puritanisme. O’Donnell … Continua la lectura de El nou conservadorisme reaccionari

Els EUA, Kosovo i Catalunya

En una aclaridora sentència que va fer pública la setmana passada, el Tribunal internacional de Justícia va deixar clar que no hi havia cap argument en la legislació internacional que prohibís la independència d’un país: “El tribunal considera que la llei internacional no conté cap prohibició aplicable sobre la declaració d’independència’, va dir el president, el jutge Hisashi Owada, en la seva resolució judicial. ‘En conseqüència, coincidim a dir que la declaració d’independència del 17 de febrer de 2008, no viola la llei internacional”. L’alt tribunal va decidir això per deu vots a quatre. Per tant, va voler deixar ben … Continua la lectura de Els EUA, Kosovo i Catalunya

Què hi feia David Minoves a l’Aeroport del Prat?

Llegeixo a elSingularDigital que els cooperants propalestins, veïns de Taradell, Laura Arau i Manuel Tapial, i el periodista valencià David Segarra van criticar la manca de suport del govern espanyol durant la seva detenció a Israel i, també, a l’hora de tornar a casa: “Els bitllets els ha pagat el govern turc”, va assegurar, queixant-se’n, Tapial des de l’aeroport del Prat, on va arribar divendres passat a la tarda al costat dels seus dos companys de fatigues. Diu la crònica que a l’aeroport  hi havia desenes de familiars i d’amics que els esperaven. També hi era David Minoves, director general de Cooperació … Continua la lectura de Què hi feia David Minoves a l’Aeroport del Prat?

Abusos, mentides i política

La coalició de conversadors i liberaldemòcrates que ara governa a Londres ha decidit investigar els abusos comesos per l’MI6 i l’MI5, els serveis secrets britànics a l’exterior i a l’interior, respectivament. Al primer se l’acusa de complicitat en les tortures contra residents britànics arran d’una denúncia presentada per Binyam Mohamed, un resident britànic però nascut a Etiòpia, que va ser detingut a l’aeroport de Karachi l’any 2002 acusat de pertànyer a l’organització terrorista Al-Qaida. Binyam va estar detingut entre el 2004 i el febrer del 2009 a la presó de Guantánamo. En recuperar la llibertat, va denunciar la complicitat dels … Continua la lectura de Abusos, mentides i política

De reconstruccions ideològiques

l sociòleg Anthony Giddens, ideòleg de l’anomenat centre radical que va portar Toni Blair a Downing Street, va publicar un llarg article a La Vanguardia (11-05-10) en què s’esforçava a explicar el perquè de l’“Auge i caiguda del nou laborisme”. És més o menys fàcil de criticar la debilitat laborista respecte al fonamentalisme dels mercats i la subsegüent desprotecció social, o bé els intents matussers de manipulació mediàtica que van acompanyar l’adopció de noves tècniques de màrqueting polític. També és fàcil de criticar-ne la decisió de Blair, que va acabar essent corrosiva, de convertir-se en el principal aliat de Bush … Continua la lectura de De reconstruccions ideològiques

La lliçó britànica

Finalment, les eleccions generals a la Gran Bretanya no han capgirat les previsions dels darrers dies. Han guanyat els conservadors de David Cameron sense majoria absoluta (306 escons, el que vol dir que n’han aconseguit 96 més, per bé que finalment seran 307, ja que queda pendent l’assignació de l’escó de la circumscripció de Thirsk and Malton perquè, arran de la mort del candidat de l’UKIP John Boakes, el 27 de maig s’hauran de repetir les eleccions). Els laboristes, en canvi, han perdut 91 escons i n’han obtingut 258. Per tant, són a punt, almenys de moment, d’haver d’abandonar el … Continua la lectura de La lliçó britànica

Lideratge i oportunitat

Nick Clegg és el candidat revelació en les eleccions britàniques del proper 6 de maig. No sé què passarà realment, per bé que els pronòstics auguren un creixement dels liberals demòcrates que ell dirigeix. Per primera vegada, doncs, el candidat del LibDem pot arribar a obtenir la segona posició, desplaçant els laboristes fins al tercer lloc. Deixant ara de banda el fet que els laboristes s’ensorrin després de tretze anys al poder i de sostenir dos primers ministres tan diferents com són Blair i Brown —cosa que mereix un altre article—, la gran notícia, si s’acaba confirmant, serà que la … Continua la lectura de Lideratge i oportunitat

El viatge de Tony Blair

Hi ha molts tipus de viatges. N’hi ha d’artístics, com el que dóna nom a la recopilació discogràfica de la diva Donna Summers. N’hi ha de ficció, com el que emprenien el 1956 uns ciutadans per fugir de l’Hongria ocupada pels soviètics a la pel·lícula d’Anatole Litvak, de l’any 1959. Així és com començava la crònica d’Hugh Muir al diari The Guardian sobre la publicació, el setembre que ve, del llibre The Journey, que és el títol que Tony Blair (Edimburg, 1953) ha posat a les seves memòries. La crònica sobre l’aparició d’aquest llibre era realment dura, per bé que … Continua la lectura de El viatge de Tony Blair