Per què l’SNP va consolidant-se?

El Partit Nacional Escocès (SNP) ha guanyat un escó importantíssim per la circumscripció de Glasgow East. El candidat John Mason (cliqueu aquí per veure el seu discurs de victòria) va obtenir 11.277 vots, 365 més que Margaret Curran, la candidata del Labour, i molts més que els 1.639 obtinguts per la candidata conservadora i els 915 vots aplegats pel candidat LibDem. Amb les dades a la mà mà, el terrabastall electoral ha estat espectacular: l’any 2005 el candidat laborista, David Marshall, va aconseguir el 60,7% dels vots i una diferència de 43 punts percentuals al candidat de l’SNP. La truita s’ha girat completament: … Continua la lectura de Per què l’SNP va consolidant-se?

Karadzic, el genocida atrapat

Finalment, l’exlíder dels serbis de Bòsnia, Rodovan Karadzic, ha estat detingut. És una molt bona notícia. Després de 13 anys fugit de la justícia, ja era hora que es posés fi a la farsa de la seva pressumpta desaparició. No ha estat fàcil, perquè a banda del canvi d’imatge d’aquest home —ben bé podria passar per sigh—, durant tot aquest temps ha guadit de la protecció de les autoritats de Belgrad. Ara falta que l’altre sàtrapa criminal, el general Ratko Mladic, també sigui detingut. La notícia de la detenció del genocida serbobosnià (vegeu el reportatge de Reuters) gairebé coincideix amb el … Continua la lectura de Karadzic, el genocida atrapat

Deures pendents

La política catalana té molts deures pendents abans no comenci el sojorn estiuenc. En primer lloc, la qüestió del finançament, a pesar que em fa l’efecte que tothom ja té clar que no es compliran els terminis pactats al seu dia. La publicació de l’informe encarregat pel conseller Castells sobre quina és la magnitud del desequilibri fiscal, sumat a les dades que ahir van proporcionar el ministeri espanyol d’Economia i Hisenda, hauria de fer encara més urgent prendre una resolució en aquest sentit, però ja se sap que l’estat —fins i tot quan és administrat pels socialistes— és gasiu i injust amb … Continua la lectura de Deures pendents

Ville de Québec

Dimecres de la setmana passada Le Monde va dedicar un suplement al 400 aniversari de la fundació de la ciutat de Quebec. No és d’estranyar que ho fes, perquè la història de la presència francesa a Amèrica del Nord va començar un 3 de juliol del 1608, quan Samuel de Champlain va instal•lar-se a Kebec, un antic assentament huron-iroquès anomenat Stadacona, que el 1535 Jacques Cartier va assimilar a la paraula sioux kanata, la qual, malgrat que només vol dir poble o poblat, va servir-li per designar la zona que estava sota el domini del cap indígena Donnacona. D’aquí arrenca el nom … Continua la lectura de Ville de Québec

Començar a caminar

Avui comença la singladura d’aquest blog, vinculat a la meva tasca com a director de la Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas, la qual, a partir d’ara anomenaré CatDem, per fer-ho fàcil. Hem trigat mig any a posar en marxa aquest instrument, però desitjo que aquesta espera serà recompensada per la utilitat de l’instrument d’ara en endavant. La fundació CatDem assumeix com a pròpia la tasca de renovació del catalanisme i el projecte de Casa Gran que va proposar Artur Mas en la conferència del 20-N del 2007 (per cert, aquesta mateixa setmana apareixerà en forma de llibre amb el … Continua la lectura de Començar a caminar

Ciutats, sostenibilitat, pobresa

En aquests moments no es pot parlar d’un únic model de ciutats; el gran repte del segle XXI és el de caminar cap a la sostenibilitat en un entorn cada vegada més urbanitzat. I això no és fàcil. El 2007, els enginyers i els treballadors de la construcció van emprende la tasca de transformar en una ciutat l’illa rural de Chongming, sobre el Lang-Tsé, prop de Xangai. D’aquesta futura ciutat es deia que seria «la primera ciutat sostenible del món». Ja es veurà. Segons els plans, el 2010, la ciutat tindrà 50.000 habitants i el 2040 haurà arribat als 500.000. … Continua la lectura de Ciutats, sostenibilitat, pobresa

Congressos, bregues i alternatives

Aquest final de temporada és d’infart. Els diversos partits polítics catalans han celebrat o celebraran els seus congressos. Els que ja han tingut lloc han estat ben moguts. El d’ERC, per exemple, va acabar amb l’escenificació en directe de la divisió entre les quatre tendències i el nou dirigent, Joan Puigcercós, ha rebut un escàs —per bé que suficient— suport de la militància. Ja he escrit en un altre article que elegir primer els dirigents que aprovar la línea política és una pràctica ben estranya, atès que els dos processos (discutir el programa i triar els dirigents) no es va … Continua la lectura de Congressos, bregues i alternatives