Home

El Partit Nacional Escocès (SNP) ha guanyat un escó importantíssim per la circumscripció de Glasgow East. El candidat John Mason (cliqueu aquí per veure el seu discurs de victòria) va obtenir 11.277 vots, 365 més que Margaret Curran, la candidata del Labour, i molts més que els 1.639 obtinguts per la candidata conservadora i els 915 vots aplegats pel candidat LibDem. Amb les dades a la mà mà, el terrabastall electoral ha estat espectacular: l’any 2005 el candidat laborista, David Marshall, va aconseguir el 60,7% dels vots i una diferència de 43 punts percentuals al candidat de l’SNP. La truita s’ha girat completament: Mason ha sumat el 43% dels vots i ha fet inútils el 41,7% de sufragis recollits per Curran. Com deia el diari The Scotsman del passat dia 25, «cap diputat laborista ja no pot estar segur» després de perdre un dels seus escons històricament més segurs.

La pregunta que encapçala aquest post és, doncs, pertinent: per què l’SNP va reafirmant-se com a partit majoritari d’Escòcia? Guanyar les eleccions als districtes més populars no ha estat l’habitual per als nacionalistes, almenys des de fa 60 anys. També és veritat que els laboristes passen pel pitjor moment de la seva història recent.  I no tan sols a Escòcia, sinó arreu de la Gran Bretanya, com ja es va veure quan van perdre l’alcaldia de Londres, com explica bé Gerry Hassan a l’article The Lessons of Glasgow East [cliqueu aquí]. La famosa Tercera Via de Tony Blair s’ha esvaït gairebé de tot (perquè Gordon Brown encara que n’és fill, ja no la representa), però és que, a més, ha trinxat el laborisme perquè la promesa de renovació no ha estat real, més enllà d’imitar el liberalisme més doctrinari i de promoure, com assenyala Ralf Dahrendorf, una reforma cosntitucional que, de fet, l’ha afeblit . Els descrèdit del laborisme és realment un fenomen seriós.

Però amb això no n’hi hauria prou per esbrinar per què l’SNP va consolidant la seva hegemonia. El districte de Glasgow East no és, precisament, un feu dels nacionalistes. A més, segons les enquestes, només un 30% de la població escocesa es declara favorable a la separació del Regne Unit. Doncs bé, sembla ser que la bona gestió –incloent-hi unes quantes mesures socials importantíssimes- del govern minoritari d’Alex Salmond és una de les raons principals d’aquest progressiu avenç electoral nacionalista. L’SNP ha fet gratuït els medicament i les matrícules universitàries i, també, ha estès les prestacions socials per a les persones dependents i els ancians. En fi, que l’SNP és percebut com el partit del poble, malgrat les crítiques que se li fer d’encapçalar un govern car. Atendre les necessitats de la gent, més enllà de la retòrica legalista i històrica, sempre ha estat la fórmula màgica de tots els nacionalismes del món per poder anar construint el seu dret a decidir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s