Dilluns al vespre vaig assistir a la conferència del president de la Generalitat titulada Enfortir Catalunya, la qual va tenir lloc al saló rosa del Palau. Permetin-me que abans de fer cap altre comentari els exposi una preocupació, diguem-ne de protocol, que, tanmateix, té molt a veure amb el significat de l’acte. Encara dubto si la conferència del president era una convocatòria institucional –de país, vull dir– o bé una celebració privada –sense canapès ni cava, tot s’ha de dir– dels alts càrrecs governamentals, acompanyats del personal polític habitual lligat als partits que formen el tripartit. Si era un acte … Continua la lectura de És la sobirania, president

De moment, és obvi que Espanya no és un Estat multinacional. És més, es resisteix a ser-ho, com es comprovarà ben aviat amb la sentència negativa del TC sobre l’Estatut. I tanmateix, l’existència de societats nacionals diferenciades a Espanya és un fet incontestable, ho reconeguin o no el TC, la Constitució, el PSOE o el PP. Fins i tot ho és més del que es reconeix clàssicament, perquè el País Valencià i les Illes Balears són comunitats amb unes característiques culturals i lingüístiques compartides amb Catalunya però que des d’una perspectiva política han tingut una evolució històrica separada. Tan separada … Continua la lectura de El tràgic despertar

Començo a creure que en aquest país hi ha una pèssima cultura política que abasta fins i tot els partits polítics i els comentaristes. Deixant de banda la malaltissa tendència que té molta gent de parlar malament de tot i de tothom (pel que sembla li ha arribat el torn de les crítiques a la PDD), el que més ràbia fa és el munt de bestieses que s’arriben a dir en nom de la causa catalana d’alliberament nacional. Com que al nacionalisme català sempre li ha agradat més l’antipoliticisme nacionalista d’Àngel Guimerà que la manera moderna de fer política del … Continua la lectura de Mala política

La gran majoria del comentaristes polítics asseguren que les eleccions nord-americanes tradueixen un combat d’idees entre dues maneres d’entendre el destí dels EUA. N’estic segur que és així, perquè malgrat que la clàssica divisió entre dretes i esquerres ja no serveix per definir què és cadascú, la veritat és que la visió del món i els valors que es defensen ens situen al costat del conservadorisme o del progressisme. Hi ha molta gent que es diu d’esquerres que, de fet, és conservadora a cor què vols, fins al punt que en qüestions de moral, de fe, o fins i tot … Continua la lectura de Combat d’idees