Presos i crits: autodeterminació

Léalo en español Els presos i exiliats no poden ser víctimes del moviment independentista. Es fan concentracions, trobades, i la gent es posa cridar, defensivament: “llibertat, llibertat, llibertat”. Fa un any es cridava, a cor què vols, “in-de, inde-pen-dèn-ci-a!”. No voleu dir que no hem retrocedit una mica? Hem de projectar el nostre escalf i solidaritat amb els presos i exiliats. Han d’estar presents en cada acció que fem, però no poden ser el centre de la política independentista. Si ho féssim, quedaríem atrapats en la lògica del repressor. I entretant el nou govern socialista espanyol aconseguiria sortir de la … Continua la lectura de Presos i crits: autodeterminació

Que no es covi l’arròs

Léalo en español Avui [31 de maig] arrenca la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy. Si res no canvia, demà al vespre Rajoy mantindrà la seva resistència a la Moncloa. La moció de Sánchez haurà estat una bengala disparada en alta mar per un polític nàufrag. Amb un Congrés dels Diputats tan fragmentat com l’actual i en el qual, a més, hi ha partits que són com l’aigua i l’oli, és molt difícil que cap grup pugui guanyar una moció de censura si no s’asseu a negociar de veritat amb els partits que li haurien de fer … Continua la lectura de Que no es covi l’arròs

L’ANC i el Govern

Léalo en español Què és la societat civil? Escrit amb minúscules té una transcendència més important que quan l’espanyolisme català l’escriu amb majúscules. La teorització sobre la societat civil arrenca de lluny. Del pensament del filòsof il·lustrat anglès John Locke (1632-1704), que es va convertir, a més, en el fonament del liberalisme polític. En la seva obra més coneguda, Dos tractats sobre el govern civil, publicada el 1690, en el context en què va triomfar la Revolució Gloriosa que va instaurar a Anglaterra una monarquia parlamentària que ha durat gairebé ininterrompudament fins als nostres dies, Locke va criticar l’absolutisme i va defensar el dret de … Continua la lectura de L’ANC i el Govern

L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

Léalo en espanyol   Ahir, just quan el president del Parlament Roger Torrent i Carles Puigdemont, el president de la Generalitat deposat pel tripartit del 155, estaven reunits a Bèlgica, la Guàrdia Civil va tornar a escorcollar la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i els locals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Es veu que aquests escorcolls es fan per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i formen part de la peça secreta que va obrir aquest magistrat la setmana passada. Tot apunta que Llarena estaria provant de demostrar que … Continua la lectura de L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

La repressió judicial

Léalo en español Els carrers de Barcelona bullen. Des que dimecres passat el govern de Mariano Rajoy va decidir l’escorcoll d’algunes de les dependències de l’Executiu català i la detenció de 14 alts càrrecs, la mobilització popular és permanent. Els carrers adjacents a la seu de la vicepresidència del Govern van ser l’escenari on es va amuntegar la multitud al crit de “llibertat” i “volem votar”. I és que aquest desori institucional, que l’endemà va assolir cotes surrealistes amb l’ordre del ministre espanyol d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, de blocar els comptes del Govern català, ha propiciat que la … Continua la lectura de La repressió judicial

Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

La demagògia de Jordi Évole

Léalo en español Jordi Évole és un personatge en ell mateix. Incompleix la primera norma del bon periodista, que és no ser el centre de la notícia. Però ell, com molts altres periodistes narcisistes que no saps mai si són partidaris d’una causa perquè hi creuen o bé perquè són egòlatres, va tornar a protagonitzar el concert de dissabte passat [dia 11] al Sant Jordi. El que havia de ser un concert solidari, un “Volem acollir” unitari, ell va convertir-lo en una arma política llancívola, destinada a inventar-se enemics de l’acollida en un país, Catalunya, on la majoria governamental és partidària de … Continua la lectura de La demagògia de Jordi Évole

2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

Léalo en Español Arrenca el 2017 de la mateixa manera que va acabar l’any anterior i l’altre i l’altre, fins a remuntar al 2012. De fet, l’actual cicle polític va començar fa més d’una dècada, el 2005, quan el 19 de desembre d’aquell any es va crear la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), l’antecedent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu de convocar una gran manifestació sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. La PDD va agrupar unes … Continua la lectura de 2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

Colau contra el RUI

Léalo en español En unes declaracions recollides pel diari Ara, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és molt explícita sobre què pensa del RUI. Hi està en contra, ras i curt. Els seus arguments són just els oposats als que prediquen els defensors de la unilateralitat, començant per un dels homes forts del diari, Toni Soler, qui en el seu article dominical, també d’ahir, afirmava content que el RUI el “demanen la CUP, Demòcrates, ERC (amb la boca petita) i fins i tot l’ANC. I diuen que el president Puigdemont hi està d’acord”. “Diuen, diuen, diuen…”, però el que sabem del … Continua la lectura de Colau contra el RUI