Les aparences enganyen: Colau i la despesa social

Léalo en español Les aparences enganyen, certament. Això és el que ha passat amb l’Ajuntament de Barcelona i la seva despesa social, atès el que destacava Marc Bleda en una notícia publicada per aquest diari. D’entrada, la notícia em va sorprendre i per això vaig recórrer a la font original, un estudi fet públic per una entitat independent creada el 1994, l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDGSS), especialitzada a avaluar polítiques públiques. És una mena d’Observatori DESC, que és on abans treballaven Ada Colau, Jaume Asens i el regidor pencaire de veritat, Gerardo Pisarello, i la … Continua la lectura de Les aparences enganyen: Colau i la despesa social

Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

La dirección de CDC acordó abrir un expediente de expulsión al todopoderoso gerifalte nacionalista gerundense Josep López de Lerma tras manifestar su apoyo a la candidata socialista a la alcaldía de Girona, Pia Bosch, que se enfrentaba al actual presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. El expediente no se inició, porque López de Lerma había solicitado ya la baja en mayo de 2011 a través de una carta dirigida a Artur Mas en la que le pedía la discreción que él no guardó al apuñalar al candidato del partido que le había dado tanto. La política es así. Los amigos no existen … Continua la lectura de Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

Las corridas como metáfora de la desconexión

En 1971, Manolo Escobar cantaba una de esas canciones cutres del tardofranquismo, cuya primera estrofa empieza así: “No me gusta que a los toros/ te pongas la minifalda (bis). /La gente mira parriba, /porque quieren ver tu cara/ y quieren ver tus rodillas. /Los niñatos tan pesaos/ no dejan de contemplarte./ Me rebelo y me rebelo, /y tengo que pelearme/ y a los toros no los veo./ Así que tú ya lo sabes,/ no te pongas minifalda,/ que los toros de esta tarde/ yo tengo ganas de verlos/ sin pelearme con nadie”. La cancioncita de marras, titulada La Minifalda, con … Continua la lectura de Las corridas como metáfora de la desconexión

De Sant Boi fins avui (2001)

Goso reproduir un article meu, escrit i publicat l’any 2001 amb motiu del 25è aniversari de la Diada del 1976 a Sant Boi, perquè em fa l’efecte que posa les coses al seu lloc ara que els “comuns” preparen un acte propi a Sant Boi, al marge de les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium arreu del territori, per commemorar, precisament, els 40 anys d’aquella primera Diada semi tolerada. Jo hi vaig assistir amb un bon nombre de companys de les Joventuts Comunistes de Bandera Roja. Recordo perfectament aquella tarda en què el servei d’ordre, majoritàriament organitzat pel PSUC, malgrat … Continua la lectura de De Sant Boi fins avui (2001)

Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Léalo en español A finals de la dècada dels anys seixanta, el Llibre roig de Mao va ser un catecisme per a molts joves inquiets i antifranquistes, sotmesos a una dictadura que hi ha qui vol endolcir per justificar l’injustificable. És el mateix exercici que fan alguns antics militants comunistes respecte del comunisme. L’excepcionalitat de la dictadura, que va tenir com a efecte que els comunistes s’afegissin a la lluita per la democràcia abans que propugnar cap mena de revolució, no va evitar les disputes ideològiques internes entre els comunistes, abrandadament dogmàtics en gairebé tots els aspectes. Malgrat l’estrepitós fracàs del Gran Salt Endavant i … Continua la lectura de Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

La trampa del cara a cara

Llevamos algo más de treinta años de democracia y los medios de comunicación aún no se han enterado de que España no es cosa de dos. De socialistas y populares. Durante la transición se mantuvo el pluralismo por miedo, porque se creyó que dándole cuota de protagonismo a los comunistas y a los nacionalistas se cauterizaba el peligro “rojo separatista”, la bicha de los franquistas durante años. España no fue cosa de dos ni durante la Guerra Civil. En ninguna de las diez legislaturas desde que en 1977 se inaugurase la constituyente, las Cortes han sido cosa de dos. En la constituyente … Continua la lectura de La trampa del cara a cara

El renacer del populismo

El pasado mes de abril, el historiador Xavier Domènech, actual responsable del comisionado de Estudios Estratégicos y Programas de Memoria del Ayuntamiento de Barcelona, publicó uno de esos artículos revisionistas que tanto gustan a los intelectuales —de izquierdas o de derechas— metidos en política. Con él trataba de dilucidar lo que llamó el “color de la libertad”, refiriéndose al movimiento obrero y popular en Cataluña. Su interpretación es más bien ideológica e historiográficamente muy pobre. Menospreciando los estudios históricos, muy solventes por otra parte, de profesores como Joan B. Culla o José Álvarez Junco, Domènech ofrecía en su artículo una visión amable de lo que representó el lerrouxismo en … Continua la lectura de El renacer del populismo

Aclarir les incògnites

A Catalunya hi ha dues maneres d’abordar el conflicte amb Espanya. El document fet públic aquesta setmana pel Cercle d’Economia amb motiu de les eleccions municipals, és un exemple d’un d’aquests plantejaments. El lobby econòmic assegura de nou que es tracta d’un “problema espanyol de l’estructura territorial de l’Estat”. El grup de preceptors dels empresaris catalans creu que l’única solució és “assumir-lo amb esperit de concòrdia, voluntat de pacte i predisposició transaccional.” Segons el president del Cercle, Anton Costas, “és impossible resoldre el problema des de decisions unilaterals de les dues parts” i recomanava fer ús del principi de legalitat … Continua la lectura de Aclarir les incògnites

Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

En estos días aciagos de confesiones veraniegas, en las redes sociales triunfan los demagogos antisistema, que nunca sabes si son de derechas o de izquierdas. En la prensa vegetal y digital también se escriben artículos que dan pena y que sorprenden viniendo de personas cultivadas. ¿Será porque incluso para los adversarios de Pujol éste era un referente a tener en cuenta? No me lo puedo creer, pero parece ser que sí, que Pujol era el faro que ahora, con la confesión de haber cometido fraude fiscal, ha dejado de alumbrar incluso a los antipujolistas. Antes, cuando Jordi Pujol campaba por sus respetos … Continua la lectura de Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

Max Cahner, polític

El 16 de desembre de 1979 es va celebrar l’assemblea fundacional de Nacionalistes d’Esquerra al Casino l’Aliança del Poblenou, amb un miler d’assistents, entre els quals hi havia antics militants del PSAN, de l’FNC, de la USC i fins i tot de Bandera Roja, del PSUC i dels col·lectius ecologistes. Josep Ferrer, Josep-Lluís Carod-Rovira, Francesc Espriu, Oriol Comas, Lluís Anglada, Tona Gusi, Josep Huguet, Joan Oms, Josep Pinyol, Josep Maria López Llaví, Marc Palmés, Enric Pedrosa, Miquel Peiró, Ernest Benach, Xavier Garcia Pujadas, Jordi Altarriba, Jordi Vilanova, Martí Metge, Joan Albert Abril, Santiago Vilanova, Antoni Malaret, Enric Borràs, Francesc Martínez … Continua la lectura de Max Cahner, polític