Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Els portuguesos, que ahir van votar per primera vegada després del sever rescat financer imposat per la Unió Europea, van revalidar l’actual primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, malgrat que ha aplicat dures retallades en aquesta legislatura. Si seguim la lògica que s’ha imposat en molts mitjans de comunicació, segons la qual cada elecció és un test d’aprovació o desaprovació de les polítiques d’austeritat, les eleccions d’ahir a Portugal, com les de fa uns quants dies a Grècia —i abans, el 2012, a Catalunya—, les han avalades. L’èxit de la coalició de Passos Coelho és, doncs, la tercera victòria … Continua la lectura de Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

La lliçó grega

Set mesos d’inestabilitat política, de promeses trencades, d’una escissió interna per haver capitulat a Brussel·les després d’un referèndum que va guanyar i la pèrdua d’un terç dels diputats del seu partit no han malmès el capital polític d’Alexis Tsipras. El primer ministre grec va tornar a donar la sorpresa diumenge passat en guanyar les eleccions i revalidar així els bons resultats a les urnes que havia obtingut el gener d’enguany, quan es va convertir en el primer líder de l’esquerra alternativa a arribar al poder en un país de la Unió Europea. Tsipras va aconseguir la seva primera victòria en … Continua la lectura de La lliçó grega

El vot mestís

Falta un mes perquè els ciutadans de Catalunya anem a les urnes per decidir què farem l’endemà d’aquestes transcendentals eleccions. Malgrat que els antisobiranistes repeteixin a tot i a dret que aquestes eleccions no seran plebiscitàries, la realitat és que el debat preelectoral gira entorn de la qüestió de la independència de Catalunya. Iceta, Rabell, García Albiol i Arrimadas es passen el dia advertir-nos dels riscos de la secessió amb arguments apocalíptics que, malgrat la distància ideològica que se suposa que els separa, s’assemblen molt. I és que quan el que es debat és l’organització política d’una comunitat, quan el … Continua la lectura de El vot mestís

Per què vull un estat?

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?

Hi faltes tu, amic meu

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

“Si ho voleu, la independència no serà un somni”

Després del 9-N, i malgrat que va ser un èxit, es va poder constatar que el sobiranisme s’havia precipitat en calcular malament les seves possibilitats. Des de l’inici del procés ha estat així. Sempre hi ha hagut la divisió entre els que creuen que la victòria és a tocar i els que no. Amb l’acord s’imposa la tesi dels segons, dels que creuen que cal treballar molt per assolir la majoria. Votar, a diferència del 9-N, ara ja no significava guanyar. Cal alguna cosa més. Cal explicar el país que volem amb la independència i fer net amb la vella … Continua la lectura de “Si ho voleu, la independència no serà un somni”

Ara és l’hora, catalans!

“Ens hem quedat sols però no estem sols. Al món de les democràcies consolidades intentar posar barreres al camp, posar límits a les ànsies de llibertat, va contra el signe dels temps” Ens hem quedat sols. Després de la derrota del “sí” a la independència d’Escòcia, Catalunya s’ha quedat sola davant la comunitat europea. I és que a partir d’ara la qüestió escocesa retornarà als límits del Regne Unit, tornarà a ser un afer intern. El cas català, en canvi, no és de cap manera, almenys de moment, un afer tan sols “espanyol”. I no ho serà en la mesura … Continua la lectura de Ara és l’hora, catalans!

La crònica d’Escòcia (6): Michael Keating: “Fins i tot el No és una expressió d’autodeterminació”

El director de l’Scottish Centre on Constitutional Change de la Universitat d’Aberdeen assegura que “Escòcia ha demostrat que hi ha fórmules per sortir de l’atzucac i que, a més, la trencadissa sigui mínima” Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) L’endemà del referèndum és un dia gris meteorològicament parlant. Plou a ràfegues i la boirina cobreix Edimburg. La gent va i ve amb tota normalitat. Hi estan acostumats. Hem quedat ambMichael Keating, director de l’Scottish Centre on Constitutional Change de la Universitat d’Aberdeen, per parlar una estona sobre què ha passat i com veu el futur. Ens cita en un hotel … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (6): Michael Keating: “Fins i tot el No és una expressió d’autodeterminació”

La crònica d’Escòcia (4): “Today is the Day”

El que sembla evident és que si les classes baixes es mobilitzen i van a votar, potser finalment guanyaran aquells que sempre perden Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg)   Avui és feiner a Escòcia. Avui, doncs, és un dia normal en un país normal, però un dia que pot canviar radicalment la situació política d’aquesta vella nació, unida amb Anglaterra el 1707. Els col·legis electorals ja són oberts i tot transcorre en una total normalitat, la normalitat de la democràcia i de l’exercici del dret a decidir. El dia és gris, però, per honorar el tradicional mal temps que s’atribueix … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (4): “Today is the Day”