El càstig final o la resurrecció

Léalo en español 1. ACABAR AMB L’INDEPENDENTISME. “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”, advertia Confuci. L’enrenou provocat per la nova interlocutòria del jutge Pablo Llarena ens fa perdre la perspectiva. Ho enterboleix tot. Sobretot perquè, com és obvi en l’argumentació política que hi ha inclòs, el jutge s’ha alineat amb les tesis conservadores del PP contra el govern de Pedro Sánchez. A l’independentisme li hauria de preocupar ben poc que Llarena sigui un reaccionari, perquè això ja ho sabíem d’ell i de la majoria dels jutges d’alt rang a Espanya. Fins i tot els jutges anomenats progressistes … Continua la lectura de El càstig final o la resurrecció

Una al·legoria política

Léalo en español 1. L’OPORTUNITAT D’UNA CRISI. A finals del segle XIX, just abans del triomf de l’anomenada candidatura dels “Quatre presidents” en les eleccions legislatives espanyoles del 1901, el catalanisme estava en plena lluita per destruir-se ell mateix. La guerra entre els intransigents de la Unió Catalanista i el sector possibilista, que l’any 1899 havia creat el Centre Nacional Català, sense sortir del partit mare, era total. Fins i tot tenien òrgans d’expressió propis, La Renaixença i La Veu de Catalunya, des dels quals es llançaven dards a cada moment i les picabaralles personals estaven a l’ordre del dia. Discrepaven, amb una gran vehemència fratricida, … Continua la lectura de Una al·legoria política

Independentisme sense lactosa

Léalo en español Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox … Continua la lectura de Independentisme sense lactosa

La política de la catalanitat

Léalo en español “Què és la pàtria? La comunitat de gents que parlen una mateixa llengua, tenen una història comuna, i viuen agermanades per un mateix esperit que segella amb elements originals i característics totes les manifestacions de la seva vida”. Aquesta era una de les múltiples preguntes i respostes que Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola van plantejar a Compendi de doctrina catalanista. Aquest llibret va ser publicat el 1894 i és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, escrit amb afirmacions taxatives. En molts aspectes està envellit, perquè el nacionalisme que traspua és difícilment assumible avui dia, i algunes … Continua la lectura de La política de la catalanitat

Concert i pressupostos

Léalo en español 1. La història va d’enrere cap endavant i no pas d’avui cap enrere. Els fets són els fets i la cronologia és bàsica per interpretar el passat. La Guerra Civil Espanyola va començar amb el cop d’estat del general Franco del 18 de juliol de 1936 i no pas el 6 d’octubre de 1934 com defensa l’extrema dreta. La revolta asturiana i catalana de 1934 potser va encoratjar els militars a rebel·lar-se contra la República, però la causa  directa de la guerra, el fet que va provocar-la, fou, sens dubte, l’actitud anticonstitucional d’una part de l’Exèrcit i de la … Continua la lectura de Concert i pressupostos

Bartogate o per què votaré Joan Laporta

Léalo en español Des de la fundació el 1899, paral·lela a la crisi colonial d’Espanya a Cuba i Filipines, el Barça sempre va ser un reflex del projecte modernitzador i industrial del catalanisme. Probablement va anar així perquè els fundadors, per bé que molts eren estrangers, estaven lligats a la indústria catalana. La fundació del Barça va coincidir amb el Tancament de Caixes, “lo moviment gremial”, com va ser conegut en el seu moment, durant el qual 7.000 comerciants i empresaris catalans es negaren a pagar els impostos trimestrals a la Hisenda espanyola per l’augment de la quota. La reacció del govern … Continua la lectura de Bartogate o per què votaré Joan Laporta

Mori el mal govern

Léalo en español Ha calgut una pandèmia tan mortífera com l’actual per veure sense filtres com actua el govern Sánchez-Iglesias. Malgrat que Miquel Iceta i la colla de “personalitats” protegides pel Règim del 78 s’esforcin a dir que el Govern de la Generalitat ho fa tot malament, la promulgació de l’estat d’alarma i la consegüent centralització i usurpació de funcions de les autonomies fa responsable de les grans decisions el govern d’Espanya. La Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, regula els estats d’alarma, excepció i setge (coneguda com la LOAES) i es va promulgar sense preàmbul ni exposició de motius, contràriament al que … Continua la lectura de Mori el mal govern

El despotisme sense Il·lustració

Léalo en español “En cap cas creiem en l’autodeterminació, ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”. Això és el que va declarar Eva Granados, la portaveu del PSC al Parlament, l’endemà de l’Onze de Setembre. És prou sabut que als polítics se’ls omple la boca en dates assenyalades. Entorn de la Diada, especialment. És un clàssic que els polítics recorrin a la idea que la societat catalana està dividida i coses com aquesta. La socialdemocràcia antiga —la que abans s’agrupava en la Internacional Socialista— fa temps que ha perdut … Continua la lectura de El despotisme sense Il·lustració

Si és groga, millor

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor

Perduts a Madrid. O no

Léalo en español “No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española”. Clar i en espanyol!. Aquest és el … Continua la lectura de Perduts a Madrid. O no